Montsent de Pallars (100 cims) i Estany Gento des de Coll de Triador

El Montsent de Pallars es un cim altiu, visible des de bona part de les terres de Ponent. Separa el Pallars Jussà del Pallars Sobirà, essent el cim emblemàtic de la Vall Fosca i de la Vall d’Àssua. Des del seu cim podem veure la gran quantitat de llacs de la capçalera de la Vall Fosca i els cims que l’envolten. Com a 100 cims de la FEEC, es una gran talaia panoràmica des d’on podem identificar cims com la Pica d’Estats, Els Besiberris i fins hi tot el Turbó.

Ruta: Serrat de la Mainera. Coll (2170 m) – Montsent de Pallars (2883 m) – Cim Nord (2882 m) – Collada de Coma Plana (Entremonts) (2698 m) – Coma Plana (2500 m) – Coma d’Espòs (2375 m) – Estany Gento (2144 m) – Via Carrilet (2142 m) – Cambra d’aigües de Capdella (2113 m) – Coll (2170 m)

Accés: A Sort surt la carretera LV-5223 que va a Llesui. En arribar-hi cal seguir fins a l’antiga estació d’esquí. En aquest punt comença la pista de LLesui a Espot. Al cap de 6 Km s’arriba a la Fita Alta (Antigues instal·lacions de les Pistes de Esqui) des d’on la pista continua encara 5 Km mes, passa per sota el Coll de Triadó i mes endavant es bifurca, prenent la l’esquerra que en pocs metres ens situa al Coll (Serra de la Mainera) a la carena que separa la Vall d’Àssua de la Vall Fosca

Caminada: Hem fer la pujada per el vessant Sud, prenent com a punt d’inici un coll situat a límit de la Serra de Mainera (Hi ha qui l’anomena Coll de Triadó, però aquest es troba uns 2 km al sud. Segons mapa Alpina i mapa ICGC.). Així que enfilem la pujada directa al cim, remuntant per la carena vers al N. El primer quilòmetre es per prats i en lleugera pujada. A partir d’aquí la pendent augmenta, i seguim encara per terreny herbós, amb tendència a anar cap a la dreta. Aproximadament a la cota 2600 comencem a trobar les primeres fites de pedra. Cal fer atenció perquè n’hi ha per tot arreu i creen confusió. La bona es la que va a buscar les primeres pedres i les franqueja per la dreta (rumb E i NE). Si trobem les fites bones superarem el primer tram rocós sense cap dificultat i tan sols resta seguir-les, ara amb una traça molt marcada, i assolim el cim. Merescut repòs i temps per gaudir d’aquesta magnifica talaia pirenaica, tot intentant identificar llac, cims i serres. La baixada la fem anant cap a Estany Gento, així que sortim del cim rumb NE i per carena ens arribem al proper cim, tan sols 1 metre mes baix. Ara si que enfilem la baixada per anar a buscar la Collada de Coma Plana (Entremonts, segons Alpina) hi ho fem seguint una traça ben definida que baixa per la tartera, encara en força bon estat i que permet clavar talons sense dificultat. Arribats a la Collada, el camí segueix ver el NO, en lleugera pujada fins arribar a una carena. En aquest punt, veiem unes fites que marquen el camí vers el NE, però aviat es perden. De totes maneres no hi ha pèrdua, cal anar avall, rumb NO, per terreny que alterna pedra i herba fins arribar a Coma Plana, primer i Coma de l’Espòs mes endavant. Si es volgués retallar la ruta, a Coma Plana es pot fer un gir al O i anar a buscar el camí del Carrilet a l’alçada del túnel nº 4 (on hi ha el camí que baixa a Sallente). Nosaltres hem anat a Coma de l’Espòs i d’aquí, un xic per lliure hem buscat la baixada a l’estany. Hi ha un camí que baixa un xic mes al O de per on ho hem fet nosaltres. Arribem al Estany. La tornada la fem seguint el camí del Carrilet, 6 kilòmetres pràcticament plans, adaptats a l’orografia, i que travessen 6 curs túnels (en tots ells al entrar ja veus la sortida). En arribar a la Cambra d’aigües de Capdella, una pista puja fent alguna llaçada fins al refugi d’Espui, però nosaltres, al segon revolt prenem drecera, rumb al SE, tot pujant per un corriol que mena a la pista, a pocs metres del Coll.

Cartografia: Vall Fosca. Montsent de Pallars. Escala 1:25.000. Editorial Alpina