Montsent de Pallars

Des del Pletiu de l'Estanyet, per la Collada d'Entremonts.

De les tres opcions per enfilar-nos a aquest cim emblemàtic, aquesta és la més curta i fàcil. El preu a aquesta comoditat és fer quinze quilòmetres de pista, no apta per a tots els vehicles ni accessible tot l’any. Per això un dels itineraris més habituals és des de l’embassament de Sallente, a la Vall Fosca, malgrat que de més llargària i desnivell. Una opció semblant a la proposada, una mica més llarga però també fàcil és partir de prop del Coll del Triador. Així ens estalviem uns quatre quilòmetres de pista.

Accés
A Llessui, des de l’aparcament de l’antiga estació d’esquí, per un pontarró travessem el riu de Pamano i emprenem la llarga pista que mena a Espot.
Cal conduir amb prudència, doncs es tracta d'un recorregut aeri i sense proteccions. Informeu-vos prèviament de l'estat de la pista, que en principi, es pot fer amb qualsevol vehicle que no sigui gaire baix, però s'aconsella circular-hi amb un vehicle tot terreny. La pista transcorre durant molta estona per sobre els 2000 metres. (font PNASM). Fins a finals de primavera, segons l’anyada, podem trobar congestes en algunes raconades.
Al cap d’uns quinze quilòmetres atenyem el Pletiu de l’Estanyet. Hi ha un petit estanyol a mà dreta. No hi ha gaire espai d’aparcament, cal cercar algun racó i per deixar el vehicle apartat de la pista.

Pletiu de l’Estanyet (2195m)
Un estanyol es nodreix d’una surgència del Barranc d’Entremonts. Hi ha senyalització vertical a la Collada d’Entremonts i el Montsent de Pallars. Però ni de continuïtat ni camí fressat.
Aprofitem els tiranys que fa el ramat per enfilar-nos (NE) a un llom entre el barranc on hi ha la senyalització i el d’Entremonts. Pugem per aquest llom (NW) ressenyat als mapes com a Pleta de Saparra. Més amunt ja trobem camí fressat i fites.
Anem guanyant alçada pel costat del Barranc d’Entremonts (NW) fins a la clotada homònima passada la qual ja albirem el coll (SW).

Collada d’Entremonts (2698m)
Entre el Montorroio al N i el Montsent al S, comunica les valls Fosca i d’Àssua. Emprenem el camí al cim (S) prou fressat entremig de la tartera. Hi ha fites. Després d’un replà ja podem albirar-lo. El darrer tram és més pedregós, però hi ha fites i el camí resulta evident.

Montsent de Pallars (2882m)
Cim allargassat de nord a sud amb dues puntes de semblant alçària i una carena planera. La sud és vèrtex geodèsic.
Partió d’aigües entre el Flamissell i la Noguera Pallaresa, les vall d’Àssua i Fosca i els dos Pallars dons a ponent correspon al Jussà i a llevant al Sobirà.
És una excel·lent talaia. Vers ponent podem albirar fins al massís de Cotiella i, continuant en el sentit de les busques els de Posets, Maladeta i Besiberris. També bona part dels estanys de la capçalera de la Vall Fosca, com el Gento, Tort, de Colomina i de Mar. Vers el nord tenim la visió més limitada. Tot i així podem albirar-hi gran nombre de cims dels que destaquem Comalesbienes, Contraix, Gran Tuc de Colomèrs, Subenuix, Maubèrme, Peguera, Certascan,...Vers llevant sobresurten el massís de la Pica d’Estats, el Monteixo, Coma Pedrosa i el Salòria. Vers migdia és on la vista pot allargar-se més: arribem a atalaiar Montserrat i, més propers, el Cadí, Boumort i Montsec, entre molts d’altres.
Retornem pel mateix camí.

Itinerari relacionat: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montorroio-38790348

Àlbum d'imatges a: https://flic.kr/s/aHsmmaVfBA