Montsent de Pallars, Montorroio i Pic de Pala Pedregosa de Llessui (punta sud)

Aquesta ruta transcorre a cavall del Pallars Jussà i Sobirà, al sud de l’àrea protegida que envolta el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Seguirem el cordal que uneix els tres cims alternant la roca calcària del Montsent, el to vermellós intens dels esqueis del Montorroio i el granit de Pala Pedregosa. La seva situació ens permetrà tenir unes vistes privilegiades de l’encaixonada Vall Fosca i la seva capçalera, i de l’extensa Vall d’Àssua. Podrem contemplar part de l’àrea lacustre per damunt de l’Estany Gento que forma part de l’antic circ glacial dels Jous esquitxat de nombrosos estanys i un extens horitzó farcit de cims, des de l’Aneto i la Pica fins al Montsant. La tornada es farà per la Via Verda del Carrilet que segueix l’antic traçat del ferrocarril que comunicava l’Estany Gento amb la Cambra d’aigües de Capdella que ens permet tenir un panorama a vol d’ocell de l’Embassada de Sallente i de la Vall Fosca.


Deixem el vehicle al coll (2170 m) on la pista que remunta la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà), es continua amb la que baixa a la Vall Fosca (Pallars Jussà). A algunes ressenyes aquest coll es confon amb la Collada del Triador que queda més al sud i era, antigament, el pas natural entre les dues valls. Just al nostre davant, al nord, s’alça el proper Montsent de Pallars. Comencem l’ascensió a l’esquerre d’un filat que va resseguint el llom de la Serra de Rei que de forma gradual va guanyant altura i pendent. Quan aquesta és cada cop més marcada veurem la primera d’un seguit de fites que ens fan desviar cap a l’esquerre per encarar-nos a una curta canal herbosa entre les penyes de les Roques del Montsent. A la seva fi girem a la dreta i després de superar un petit ressalt rocós arribem a una balconada (2712 m) des d’on tenim una vista a migjorn del camí fet fins ara.

Continuem l’ascensió en sentit nord per restes de sender marcat amb fites, es passa un fals cim i atansem el punt geodèsic del Montsent de Pallars (2883 m). Prosseguim en la mateixa direcció que fins ara, fent un marcat descens per terreny descompost (sender i fites) a la Collada d’Entremonts o de Coma Plana (2698 m). Després de rodejar el Tossalet de la Coma tenim una perspectiva del Montorroio i del senderó que li dóna accés. Fem un lleu descens entrant en un terreny pedregós, de tartera, on el to vermellós és el dominant. D’aquí, pot ser, la toponímia d’aquesta muntanya. Superem els Crestells de Montorroio i la darrera rampa fins al cim (2862 m). Encara que les vistes que es repeteixen en totes direccions ens podem entretenir a veure el Montsent i el camí fet fins ara (sud) i també de l’àmplia Coma d’Espòs i de l’estany Gento (est).

El descens del pic és pronunciat al començament (caminoi i fites) però va perdent intensitat fins a una gran fita (2812 m). Des d’aquí, per la nostra dreta, podem baixar als Estanys de la Mainera. Al davant s’alça el proper Pic de la Pala Pedregosa de Llessui. Per accedir-hi primer reprenem la marcada davallada fins a la Collada de Coma d’Espòs (2639 m). L’ascens al cim es farà de forma intuïtiva, ja que no trobarem cap rastre de viarany ni fites. Primer se supera per la dreta un ressalt rocós per pendent herbosa, tirosa i exigent. De forma progressiva ens anem desviant cap a la dreta, cap al cordal oriental mantenint la inclinació. A poc a poc entrem en terreny pedregós amb blocs granítics de totes les mides. Buscant els millors llocs per passar arribem a la punta sud de Pala Pedregosa (2872 m).

Per fer el descens no retrocedim a la Collada de Coma d’Espòs sinó que ho fem de forma directa tenint com a referència l’Estany Gento i la Coma d’Espòs. Com abans, la pendent és evident combinant l’herbei i rocam. Buscant els millors llocs de pas arribem a l’àrea de les Basses, a la Coma d’Espòs i al sender que baixa de la collada homònima (2334 m). Encara que és de fàcil perdre seguim en direcció est fins a trobar les primeres instal·lacions hidràuliques dependents de l’Estany Gento des de les que veiem les antigues construccions i les torres del telefèric que des de Sallente transportaven material. Unes llaçades ens fan arribar a la Via Verda del Carrilet de l’Estany Gento (2142 m).

A partir d’ara, fem el retorn al punt d’inici seguin la Via Verda de la Vall Fosca que ressegueix l’antic traçat del Carrilet de l’Estany Gento, que en 5 km el comunicava amb la Cambra d’aigües de Capdella. El traçat es manté sense pèrdua d’altura i va resseguint els contraforts occidentals del Montsent. A la primera part passem per diferents túnels excavats a pic i pala, obviant la desviació per baixar a l’Embassada de Sallente per la Canal del Pigolo. La via és un camí força recomanable, ja que en tot moment tindrem una vista a vol d’ocell de la Vall Fosca i de la seva capçalera. A prop del seu final ens desviem per viarany ramader per superar el desnivell fins a una borda al costat de la pista que ens deixa en pocs minuts al punt d’inici.