MONTSENY. De l’aparcament de la Solana (Viladrau) al Matagalls pel Sot de les Cordes

MONTSENY. De l’aparcament de la Solana (Viladrau) al Matagalls pel Sot de les Cordes

Excursió circular al Matagalls, que surt de l’aparcament de La Solana (prop de Viladrau), passa pels
Per arribar al punt de sortida, cal agafar la carretera que va de Seva a Viladrau (Gi-520) i aproximadament al km 1,5 hi ha l’aparcament de La Solana. Tant per un cantó (el del restaurant) com per l’altre hi ha aparcament.
Descriurem aquest camí per trams segons el camí que ens hem anat trobat en la intenció que cada tram correspongui a un tros homogeni.

Primer tram: Fins l’Ermita de l’Erola
08:41h – Sortida. Sortim de l’aparcament de La Solana i al final surt una pista (també podem agafar un camí que fa drecera), passem un pont sobre la Riera Majori uns metres més enllà en un trencall a mà esquerra ens trobem amb la Font de l’Avi. I seguint la pista, no molt lluny, arribarem a la Masia dels Molins. Abans d’arribar a la masia ens aturem un moment en una petita cova que sembla que havia servit de rebost.
09:11h - Els Molins. La casa dels amos dels Molins és una masia del segle XIX protegida per la Generalitat com a bé cultural d’interès local. Al costat hi ha la casa dels masovers. A la façana hi ha un rellotge de sol centenari i és únic en tot l’estat perquè té la particularitat de a més de donar les hores, també indica el mes de l’any i la estació (primavera, estiu, tardor, hivern).

(per a saber-ne més podeu consultar les webs:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24803
https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_dels_Amos_del_Molins
https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/un-rellotge-unic/ )

Després d’entrar al recinte i d’aturar-nos per a fer unes fotos, continuem pel camí on hem vingut fins a trobar un trencall a mà dreta amb un indicador que assenyala el Matagalls. Seguim uns metres i agafem el camí de la dreta. Més enllà ens trobarem un trencall per l’esquerra i nosaltres continuarem recte. El camí ara fa baixada i a la corba trobarem un pal indicador que posa Creu d’en Borrec, amb una fletxa que indica L’Erola, Matagalls. Seguim la fletxa i continuem el camí.
La Creu d’en Borrec, segons documenta la Consueta (document de meitat del segle XVII escrit per mossèn Segimon Molins que explica les practiques religioses de Viladrau), era un punt d’aturada en les antigues processons a Sant Segimon (text agafat de la web d’amics de les Fonts (https://fontsdeviladrau.jimdofree.com/fonts-perdudes/caborrec/ ).
Seguim més endavant pel camí ens trobarem la mina coneguda com el Cau de les Guilles.
Uns metre més enllà, deixem el camí per agafar la pista a mà dreta que ens portarà a Can Bosc.
09:54h - Can Bosc. És una masoveria relacionada en l’antic Can Bosc, que formava part junt amb 82 masos més, que existien en el municipi des del 1340. Està inclosa en el Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

(per a saber-ne més podeu consultar la web:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Masoveria_de_Can_Bosc )

El camí passa pel costat de la masia i l’antiga font que hi ha al costat, que ja no porta aigua i està molt malmesa.
Seguim endavant, passem per la Castanyeda de Can Bosc, travessem la riera de l’Erola on hi ha un pont de fusta (però també la podem travessar directament perquè no porta gens d’aigua).
Travessada la riera hi ha un bonic castanyer i una canal que sembla que porta una mica d’aigua. Seguim pel camí que a la riera fa una corba de nord-oest a sud-oest i en no res arribem a l’ermita de la Mare de Deu de l’Erola.
10:46h - Ermita de L’Erola. Santuari a peu de camí entre Viladrau i Sant Segimon del Montseny. Es tenen notícies des del 1571.
La Verge de l’Erola entra dins de la tradició de les verges trobades. En aquest cas, segons la llegenda, va ser trobada per un bou de Can Gad, que la va dessoterrar. Al porxo de l’ermita un cercle i una creu de còdols de riu marquen el lloc de la troballa. Per això, antigament se celebrava la festivitat el dia 8 de desembre (tradicionalment aquest dia se celebra el naixement de la Mare de Déu). La Verge era invocada per les mares, potser en consonància amb el seu nom, per protegir els infants de la verola (text tret de la web de l’ajuntament de Viladrau. Aplec de l’Erola. https://www.viladrau.cat/ca/turisme/aplec/aplec-de-lerola )

(per a saber-ne més podeu consultar la web:
https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Erola_de_Viladrau )

Després de fer uns fotos i un mos, desfem uns metres el camí per on hem vingut fins a trobar un trencall a mà dreta.
A no gaires metres ens trobarem el torrent de l’Erola i entrarem al món dels castanyers. Un lloc deliciós, feréstec i força ombrívol molt convenient per l’època de calor.

Segon tram: Torrent de l’Erola i Castanyers
10:57h - Torrent de l’Erola. Castanyers. Seguim pel bosc de castanyers, només interromput per un parell de breus trams de matolls i esbarzers, en camí ben marcat però que cal anar en compte en no punxar-se.
El camí es va enfilant a través d’aquest bosc. Veiem diversos castanyers grans però ens fixem sobretot en un que hem marcat com a castanyer foradat i un altra més amunt que hem anomenat castanyer monumental per la seva grandària.
Un passeig de gran bellesa per la vista d’aquest gegants supervivents i resistents al canvi climàtic en un entorn humit i ombrívol (no tant com les fagedes) i molt agradable de passejar, admirar, gaudir i fer uns fotos. A nosaltres ens va semblar un lloc encisador i ens hi vam passar una bona estona. Potser massa.
11:50h -Petit salt i gorg. Seguim pujant per aquest bosc, un trencall a l’esquerra ens baixa cap a un saltant d’aigua que en aquesta sequera no està en les millors condicions però que segueix tenint la seva bellesa junt amb la riera en la que encara baixa prou aigua.
(Tant de bo s’acabi aquesta sequera i es pugui contemplar tot aquest indret en la seva millor esplendor. Que hi farem).
Gairebé al final del bosc de castanyers veurem una petita placa rectangular de metall clavada en un arbre (d’aquelles indicadores de coto) i sense cap lletra.
Sortim a una pista i a mà dreta ens surt un corriol que puja dret i ens situa al Coll de les Àligues.

Tercer tram: s’acaben els castanyers i comença la Fageda. Dreta pujada fins el Collell
12:51h - Coll d’Àligues. Aquí trobem una altra pista i agafem a l’esquerra. Ja comença la fageda. Seguirem en direcció sud i després el camí gira a l’est fins arribar a un gran faig que ens marca el pla de Matalalup.
13: 09h - Pla de Matalaup. Gran faig. Trobarem dos camins i cal agafar el de l’esquerra. Aquest comença amb un bon pendent i després s’enfila de valent fent giragonses. Passem el coll de la Goitadora (compta, alguns mapes el situen en el Mirador de baixada) i arribem al Cullell traient la llengua. En poc tros hem pujat 100 metres (de 1230 a 1330).
13:41h - El Collell. Vistes sobre Viladrau i entorn. El camí flanqueja fins a situar-nos sobre el barranc anomenat Sot de les Cordes.

Quart tram: l’increïble i salvatge Sot de les Cordes. Grimpada
13:44h - Flanqueig sobre el barranc de les Cordes. Entrem en un paratge feréstec i salvatge amb vistes a unes parets verticals que conformen el Sot. Un lloc solitari i alhora encisador i inquietant. Et preguntes per on pujarà el camí enmig d’aquestes parets.
Primer el camí va planejant sobre el barranc en direcció sud, arriba un punt que gira cap a est i puja fort pel pendent, enfilant-se mig per roques, mig pels petits prats penjats. Hi ha alguna pintada. Però sobretot cal anar seguint les fites que et van marcant el camí i t’estalvien de ficar-te en un embolic.
No cal dir que el paisatge del que es va gaudint mentre puges és espectacular. Arribem a una tartera.
14:15 – Tartera. Creuem la tartera i després el camí puja entre les roques per on hem d’anar grimpant seguint les fites, que no hem de perdre per res del món.
(La grimpada no es res de l’altre món si estem habituats a la muntanya i no tenim vertigen però, més que res el que més ens ha impressionat el la por de perdre les fites i perdre’ns per aquest indret, que si erres el camí et pots posar en un bon embolic).
Moltes vegades el camí (de les fites), sorprèn pel seu traçat i la seva manera de guiar-te entremig del rocam.
(No se que en pensareu però a nosaltres aquest camí ens va evocar una mica els Castellets de les Agudes, com si fos els Castellets del Matagalls, perquè fa temps que ens arrosseguem pel Montseny i creiem que de tots els camins que pugen al Matagalls aquest és el més difícil (encara que moderat)).
Passem per una cornisa de roca, pugem per una petita placa on dalt veiem un fita, donem la volta, fem un altra passadís de roca i al final arribem a un collet que marca la fi de la grimpada i des d’on veiem allà al fons la creu del Matagalls.
15:06h - Fi grimpada. Ja es veu el cim del Matagalls.


Cinquè tram: travessia per serrat de la creu del Matagalls fins el cim
Ara ja només ens resta fer tot el camí fins el cim que es veu encara lluny. Decidim de no pujar al Turó Gros del Pujol i flanquejar-lo per l’esquerra.
Caminem per tot el Serrat de la Creu de Matagalls a través dels Ginebrars, del Prat Llis, del Prat Xic i les Saleres Velles, entre prats i matollars de ginebró amb una vista fantàstica sobre la paret de les Agudes fins al Cim del Matagalls.
16:08h - Cim del Matagalls. Arribem al cim, un petit descans, quatre fotos i cap avall perquè és tard i hi ha núvols amenaçadors de pluja.

Sisé tram: Baixada desfent el mateix camí per on hem pujat, desviant-nos cap a la Balma
Baixem pel mateix lloc que hem pujat, pels prats amb matollars de ginebrons però hem d’anar en compta de trobar la baixada a la balma que ens indica el principi del camí de baixada a través de la fageda.
És una mica difícil de trobar el camí a la balma però al final trobem les fites quer ens hi duen.
16:49 - Balma-refugi. És una balma, on es veu que ha servit de refugi per la mosta de mur de pedres que encara en resten.

Seté tram: Baixada per la fageda fins el mirador i el curiós indret sorrós anomenat Rossoles de Pujol i el pla de Matalaup on trobem el camí per on hem pujat
Fem una petita parada per a fer el mos que no hem fet al cim i ens fiquem de ple dins de la fageda. Molt maca però cal anar en compte de no relliscar per les fulles.
El camí va fent giragonses i ens porta al Mirador.
17:28h – Mirador. (Alguns plànols online com el de l’Alpina venen retolats com la Goitadora).
Un bloc de pedres formant un balcó sobre Viladrau i el seu entorn. Hi ha posat un pal vertical entre mig de dos blocs de pedra.
Anem baixant per la fageda fins que ens trobem el camí de la Font Rupitosa, que va a parar al coll de Bordoriol, marcat amb marques blaves. La ruta que seguim ens indica a l’esquerra.
A pocs metres trobem les Rossoles de Pujol.
1804h - Rossoles del Pujol. És un pedaç sorrenc enmig del bosc. El travessem i la ruta que seguim ens indica que hem de baixar avall directes per la fageda, però com no ho veiem clar, decidim seguir endavant cap al pla de Matalaup i agafar el mateix camí de l’anada.
18:25h – Pla de Matalaup

Vuité tram: desfem el camí fins l’aparcament de la Solana
19:39h - Arribada

(NOTA.- Penseu que els horaris només són orientatius perquè depenen de les parades i el ritme de cada ú).

Ruta molt recomanable.

Aquesta excursió esta agafada en part de la ruta: Montseny - Els Molins-L´Erola-Sot de les Cordes-Matagalls-La Goitadora del company de wikiloc: Terricat

Gràcies per compartir, company

Salut i República

Magí