Montsent de Pallars, baixada a l'Estany Gento i tornada al Coll de Triadó

La ruta s'inicia i s'acaba al Coll de Triadó o Serrat de la Mainera a 2170 m. Aprofitant un dia clar d'estiu hem fet la ruta per la tarda, hem sortit a les 16:15h i hem acabat a les 21h.

Sortim i enfilem recta cap al cim del Montsent de Pallars, primer trobem un camí força planer. Al camí s'acaba i s'ha d'enfilar la muntanya pel dret, no és tant dur com pot semblar de lluny, ja que l'herba te gleves i genera com milers de petits graons i per tant no cal fer cap ziga zaga sinó que pots pujar tot recte. Hem pujat molt aprop del fil de les vaques fins a la gran pedra. A partir d'allà hem anat a buscar la canal (es pot anar per la dreta) però hem preferit tirar pel dret. Al sortir de la canal es veuen diferents vies, però el més fàcil és anar a la dreta per trobar un camí força ben marcat que ens portarà al cim. Entre els 2700 i 2800 metres cal posar alguna mà, però no té dificultat ni especial perill. Hem necessitat una hora i mitja per fer cim.

Desprès de les fotos de rigor hem encarat la baixada cap a l'Estany Gento. Cal dir que la baixada ha estat totalment anàrquica, hem anat mirant diferents llocs per baixar i hem fet algunes petites excursions innecessàries. Així en alguns punts hem buscar i seguit un camí però en la major part de la baixada hem tirat recta avall buscant les millors vistes o fins i tot ens hem deixat guiar per seguir amb la mirada a un cabirol. Per tot això no us recomanem seguir la nostra ruta de baixada, creiem que és millor que intenteu seguir el camí o bé si sou aventurers baixeu per allà on vulgueu com he fet jo, sense seguir indicacions. En un dia clar com ho era avui no hi ha massa perill de perdre's, doncs pràcticament en tota la baixada es veu l'estany a on volem anar. En cas de boira o mala visibilitat si que us recomanaríem buscar i seguir el camí.

Arribats a l'estany hem tornat pel camí del carrilet que és molt bonic i completament pla (de fet recorrem la via per on passava el carrilet) fins al darrer kilòmetre que puja una miqueta. Aquesta part mesura uns 6 km, i en els primers passem per dins de diferents túnels.

Quan ens faltava menys de mig kilòmetre per acabar la ruta, concretament a les 8:52 hem vist com es ponia el sol per darrera d'una muntanya. Al adonar-nos-en li hem volgut fer una fotografia, però el sol ja s'havia amagat.

Per molt sorprenent que pugui semblar, tot i fer la ruta el 27/07/2022 no hem vist a cap humà en tot el camí, així que hem gaudit de gairebé 5 hores de natura en estat pur. Si que hem vist un noi al Coll de Triadó abans de sortit i 3 nois que contemplaven la posta de sol al mateix coll just al arribar. Quan hem arribat a Llessui ja era completament fosc i per la pista hem vist varis conills i també un cabirol.