MONTSENY: Estació Aiguafreda - Tagamanent - Bellver - Serrat de les Sapines - Vallcàrquera - Estació Figaró

L’Abella(estació Aiguafreda) – Puig-Agut – Tagamanent – Bellver – Serrat de les Sapines – Bosc de Bellver– Vallcàrquera – Figaró
Excursió-travessa, que va de la estació de l’Abella (Aiguafreda), puja pel GR5 (Puig Agut i Serra Madrona) fins el collet de Sant Martí (carretera d’Aiguafreda al Bellver -Santa Maria del Tagamanent-). I des del Collet al cim del Tagamanent.
A la baixada, fem una breu pujada fins a la Masia del Bellver i baixem el serrat de les Sapines, Bosc de Bellver i Vallcàrquera fins el Figaró (estació Renfe).
Nosaltres per més comoditat vam anar amb cotxe i el vam deixar prop de la estació del Figaró, vam agafar el tren fins Aiguafreda i des d’allà vam iniciar la travessa. Però la excursió està dissenyada per a fer-la tota en tren.
Primer tram: Camí del Tagamanent pel GR5: Estació d’Aiguafreda (L’Abella) – ruïnes de Puig Agut - Collet de Sant Martí - Tagamanent - Coll
Sortim de la estació d’Aiguafreda, passem per sota del pont sobre el riu i sota l’autopista, passem el pont de Xoriguera, travessem la pista i ja veiem el sender indicat com a Camí del Tagamanent.
Tot seguit sortim a una pista i després de 5 minuts ja trobem el corriol del GR5.
Després d’una mitja hora, aproximadament arribem a les Ruïnes de Can Puig-Agut on es pot veure un bon paisatge.
Seguim uns 10 minuts per la pista i tot seguit trobem un sender a l’esquerra. L’agafem. I després un altre també a mà esquerra.
Estem seguint el camí del Tagamanent. En menys de 15 minuts ens plantem davant d’un pi singular que el company de la ruta que seguim l’anomena: Pi de les dues branques. Ens serveix com a referència de ruta.
En altres 15 minuts arribem sense pèrdua al Collet de Martí Farràs (888m), voregem el Turó dels reis (948m) i pel serrat de Llenyaters fins arribar amb uns 20 minuts, al collet de Sant Martí on hi ha la carretera asfaltada que puja des d’Aiguafreda fins el Bellver.
Pugem per unes escales que porten a un petit mirador on veiem un cartell que posa que cal anar en compte pels despreniments. Nosaltres seguim el bonic camí cap al Tagamanent i abans de 20 minuts som dalt el cim on trobem l’església de Santa Maria de Tagamanent.
Abans d’arribar-hi veure unes roques en una corba del camí on es veu un bon paisatge.
L’església està en restauració i es pot visitar els caps de setmana.
Bones vistes des del cim

Segon tram: Tagamanent – Coll de Sant Martí - Masia El Bellver – Serrat de les Sapines – Bosc de Bellver – Rectoria de Vallcàrquera - Camí de la Riera de Vallcàrquera - Figaró
Desfem el camí fins el collet de Sant Martí, travessem la carretera i agafem un sender on un pal ens indica Bellver amb un símbol de forquilles de restaurant, perquè els caps de setmana es serveixen menjars en un indret amb un paisatge espectacular, com es pot veure a les fotos.
El caminoi es maco i de bon fer. Abans de 10 minuts ja som dalt.
Realment la vista és espectacular. Amb el cingle del Tagamanent amb Santa Maria al damunt. Talment com si fos un castell.
Després de fer un mos en les taules desertes, ens trobem un pastor que ens explica que no fa gaire va caure un llamp a sobre la casa i a malmès la instal·lació de les plaques solars, pel que segurament trigaren una mica més a obrir al públic.
Després de parlar amb el pastor, fem cap on creiem que comença el camí de baixada, amb marques grogues, del Serrat de les Sapines que ens portarà a la vall de Vallcàrquera.
Després d’uns minuts de recerca, trobem les traces del camí i tot seguit les marques grogues i un dipòsit que envoltem. I de seguida trobem una roca de referència que l’anomenem per la seva forma: ‘de l’obelisc’. Ha passat uns 5 minuts des del principi del camí.
Veurem que és un camí que pel seu traçat és sorprenent perquè aquest serrat de la Sapines és una mena de petita cresta entre dues valls. Durant una bona estona anirem per sobre la carena i el camí anirà vorejant els turons. Encara que em penso que en alguns també es poden fer per dalt en comptes de vorejar-los.
Seguim. Em escassos 2 minuts arribem a un petit coll i tot seguit el camí volta el Turó dels Corbs.
En 10 minuts més veiem un tronc travessat al camí que cal passar-lo per sota. Fàcilment.
Després d’uns 10 minuts de marxa ens trobem els bosc de Bellver i dreta baixada per terreny descompost i amb pedra solta i cal anar en compte a no relliscar.
Després d’aquesta desagradable baixada (entre 5 i 10 minuts), el camí s’aplana flanqueja el sot de Guerot, paral·lel al torrent dels Afraus, durant uns 5 minuts.
Arribem a la pista (on hi ha un cartell de fusta que posa TAGAMANENT) que ens portarà en uns portarà abans de mitja hora, a la rectoria de Vallcàrquera, tot passant per Can Gil, Grau, Vileta i Puig.
I passant per costat de Can Mestre, can Xicola (on hi ha Sant Pere de Vallcàrquera i on comença la carretera asfaltada), i amb uns 10-12 minuts, arribem a la font del Molí.
Al costat de la font hi ha un pont que travessa la riera de Vallcàrquera i abans de 15 minuts, trobarem un camí a la dreta que baixa a la riera. La travessem i agafem el camí que passa per sota de Can Bosc i on veiem un magnífic salt d’aigua (segons estació i estat de la sequera) i un gorg.
Ens hi estem una estona, refrescant-nos i admirant l’indret i seguim avall fent un passeig per l’agradable i fresc camí de la riera i abans de 5 minuts som a la bonica font de la Noguera Punxeguda, que té una passarel·la de fusta per accedir-hi.
Ara només ens separen uns 3 minuts fins el principi el camí. Aparcament de cotxes i la font de Ca l’Andreu arranjada com a monument ciutadà al costat del pàrquing.
En 5 minuts ja som al pont que travessa riu i autopista per dalt i en 5 minuts més ja som al pàrquing del. costat de la estació on hem deixat el cotxe.
Ruta molt recomanable.
Aquesta excursió esta agafada en part de la ruta: Aiguafreda - Tagamanent - Figaró del company de wikiloc: totnatura
Gràcies per compartir, company.
Salut i República
Magí