Montseny i Pla de la Calma. Del Restaurant El Bellver al pic del Sui
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 8.13 mi
- Elevation gain
- 1,161 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 1,161 ft
- Max elevation
- 4,338 ft
- TrailRank
-
95
4.8
- Min elevation
- 3,302 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 5 hours 41 minutes
- Coordinates
- 2289
- Uploaded
- November 1, 2019
- Recorded
- October 2019
near Tagamanent, Catalunya (España)
Viewed 10211 times, downloaded 488 times
Trail photos
Itinerary description
Ressenya Montseny Pla de La Calma. Del restaurant El Bellver al Pic del Sui
Aproximació en cotxe.- Des del poble de Tagamanent surt una carretera asfaltada que va al restaurant de Bellver. Cal seguir els indicadors de Turó de Tagamanent i /o La Calma Parc Etnològic de Tagamanent. Són 7km per pista forestal/asfaltada fins arribar al pàrquing de La Calma senyalitzat com Aparcament El Bellver. Tingueu en compte que la carretera es molt estreta i molt empinada però està asfaltada en tot el seu recorregut fins el Bellver.
Ressenya.- Sortim del pàrquing i anem a visitar el restaurant. Com és dia laborable el trobem tancat, però podem admirar les vistes des d’aquí. El turó del Tagamanent el tenim just enfront.
El restaurant és una antiga masia i abans havia estat una torra de guaita. El nom de Bellver, bé de la ‘bona vista’ que es gaudeix des d’aquí.
Veure enllaç, aquí
Anant cap a l’Agustí, agafem una drecera que puja cap a l’Agustí que va pel costat del riu.
Es tracta d’una magnífica masia restaurada per la Diputació que també serveix de Museu. Veure referència aquí.
Veure enllaç, aquí
Des de la Masia, podem agafar una drecera que puja pel mig del bosc i ens estalvia una marrada per la pista. Tornem a agafar la pista just on hi ha una tanca de fusta un xic malmesa.
Seguim per la pista fins arribar al Pla de la Llacuna.
Arribem a una cruïlla de camins i agafem a la dreta. Veurem una cadena i una pista mig esborrada que es converteix en camí. El camí també es va perdent a trossos degut a la vegetació. El nostre objectiu es pujar al petit Turó de Primavera, un petit promontori des d’on es veu una cabana. Ens hi arribem i just davant, agafarem a mà dreta cap al Sot dels Avellaners. Un sorprenent lloc humit enmig de l’aridesa del voltant.
El camí va seguint el riu però, altra cop, queda una mica esborrat. Aquest camí va a parar en un altre de més important que va pujant fins el Pla de Vallfornés. Trobem una altra cruïlla de camins i agafarem el Sender del Pi Novell que ens conduirà a la Roca Roja. Vistes del Matagalls i del Pic del Sui amb la seva senyera.
La Roca Roja és un esquei rocós o petita prominència rocosa que, venint de baix, ens mostra una petita paret on hom a posat unes plaques recordatori d’obituaris.
No se sap si aquestes persones estaven vinculades entre elles, si va ocórrer un accident en aquest punt o bé han estat posades per la seva relació i estima amb el Montseny. Les plaques commemoratives són dedicades a David Sánchez Olivé, mort el 1989 amb tan sols 29 anys, Josep L.F de 36 anys i Josep Requena Vilalta mort el 1985 amb tan sols 20 anys. No sabem si els finats tenien relació entre ells, només es pot veure que l’únic comú a totes elles és la seva joventut.
Dalt del petit cim de la roca, tenim tot un espectacle panoràmic si el dia acompanya:
En primer terme, les Carenes d'en Bosc i la Casanova de Vallforners, en els contraforts occidentals del Pla de la Calma i el massís del Montseny amb el Matagalls i el Sui. Els Cingles de Bertí i els Cingles de Gallifa i més enllà, el massís de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
Deixem la Roca Roja i seguim cap al Sui. El camí baixa una mica fins els Plans del Sui. Veiem un indicador del PRC-139. I després torna a pujar cap al Sui que ja veiem allà al fons. El camí descriu una corba sobre el Sot dels Diners. I sense més complicació arribem al pic del Sui o del Sull de 1318 metres. Sull vol dir escornat o rom. I també esquerp, solitari. El ieisme vallesà l’ha transformat en Sui. Es tracte d’un cim situat enmig del contrafort que uneix el sector de La Calma amb el turó de Samon. Esta coronat per un cilindre massís de pedra.
Vista: Matagalls-Les Agudes-Turó de l'Home, el Tagamanent, La Mola, Montcau, pic del Vent, cingles del Bertí, Puiggraciòs, serralada de Marina, Montnegre-Corredor, Montserrat, Collserola, el Puigmal encapçalant els dilatats Pirineus, i , al costat, el turó del Samon.
Baixem pel mateix camí fins la Cruïlla del Pi Novell i enfilem una pista que ens porta al turó del Poniol on s’alça la barraca d’en Ramon (o de les Lloses) i a dins hi trobem una pedra amb una còpia de l’estela neolítica anomenada la Sitja del Llop o Estela de la Calma. Degut a uns actes vandàlics, el 2005 es va treure la pedra i es va dipositar las afores del poble del Montseny, dins d’una urna. Es tracta d’un menhir que es va trobar tombat i formant part de la cabana. És molt especial perquè té unes inscultures en forma de cercles concèntrics i semicercles, per això rep el nom d'estela.
D’allà baixem una mica fins a una fita on es troben tres termes municipals: el Figueró, el Brull i Poble del Montseny i pugem un sender que ens porta altra cop a la pista. Seguint la pista anem a la cruïlla de camins coneguda com Pedres Blanques.
Des d’aquí seguim per la pista que ens tornarà a portar al Pla de la Llacuna. I des d’aquí anem desfent el camí fins arribar altra cop al pàrquing de El Bellver, on hem deixat el cotxe.
Aquesta ruta es una variant més curta de la ruta de Caminaires del Ter. Us poso l’enllaç
aquí
Gràcies Caminaires del Ter per compartir.
Salut i República!
Magí
Aproximació en cotxe.- Des del poble de Tagamanent surt una carretera asfaltada que va al restaurant de Bellver. Cal seguir els indicadors de Turó de Tagamanent i /o La Calma Parc Etnològic de Tagamanent. Són 7km per pista forestal/asfaltada fins arribar al pàrquing de La Calma senyalitzat com Aparcament El Bellver. Tingueu en compte que la carretera es molt estreta i molt empinada però està asfaltada en tot el seu recorregut fins el Bellver.
Ressenya.- Sortim del pàrquing i anem a visitar el restaurant. Com és dia laborable el trobem tancat, però podem admirar les vistes des d’aquí. El turó del Tagamanent el tenim just enfront.
El restaurant és una antiga masia i abans havia estat una torra de guaita. El nom de Bellver, bé de la ‘bona vista’ que es gaudeix des d’aquí.
Veure enllaç, aquí
Anant cap a l’Agustí, agafem una drecera que puja cap a l’Agustí que va pel costat del riu.
Es tracta d’una magnífica masia restaurada per la Diputació que també serveix de Museu. Veure referència aquí.
Veure enllaç, aquí
Des de la Masia, podem agafar una drecera que puja pel mig del bosc i ens estalvia una marrada per la pista. Tornem a agafar la pista just on hi ha una tanca de fusta un xic malmesa.
Seguim per la pista fins arribar al Pla de la Llacuna.
Arribem a una cruïlla de camins i agafem a la dreta. Veurem una cadena i una pista mig esborrada que es converteix en camí. El camí també es va perdent a trossos degut a la vegetació. El nostre objectiu es pujar al petit Turó de Primavera, un petit promontori des d’on es veu una cabana. Ens hi arribem i just davant, agafarem a mà dreta cap al Sot dels Avellaners. Un sorprenent lloc humit enmig de l’aridesa del voltant.
El camí va seguint el riu però, altra cop, queda una mica esborrat. Aquest camí va a parar en un altre de més important que va pujant fins el Pla de Vallfornés. Trobem una altra cruïlla de camins i agafarem el Sender del Pi Novell que ens conduirà a la Roca Roja. Vistes del Matagalls i del Pic del Sui amb la seva senyera.
La Roca Roja és un esquei rocós o petita prominència rocosa que, venint de baix, ens mostra una petita paret on hom a posat unes plaques recordatori d’obituaris.
No se sap si aquestes persones estaven vinculades entre elles, si va ocórrer un accident en aquest punt o bé han estat posades per la seva relació i estima amb el Montseny. Les plaques commemoratives són dedicades a David Sánchez Olivé, mort el 1989 amb tan sols 29 anys, Josep L.F de 36 anys i Josep Requena Vilalta mort el 1985 amb tan sols 20 anys. No sabem si els finats tenien relació entre ells, només es pot veure que l’únic comú a totes elles és la seva joventut.
Dalt del petit cim de la roca, tenim tot un espectacle panoràmic si el dia acompanya:
En primer terme, les Carenes d'en Bosc i la Casanova de Vallforners, en els contraforts occidentals del Pla de la Calma i el massís del Montseny amb el Matagalls i el Sui. Els Cingles de Bertí i els Cingles de Gallifa i més enllà, el massís de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
Deixem la Roca Roja i seguim cap al Sui. El camí baixa una mica fins els Plans del Sui. Veiem un indicador del PRC-139. I després torna a pujar cap al Sui que ja veiem allà al fons. El camí descriu una corba sobre el Sot dels Diners. I sense més complicació arribem al pic del Sui o del Sull de 1318 metres. Sull vol dir escornat o rom. I també esquerp, solitari. El ieisme vallesà l’ha transformat en Sui. Es tracte d’un cim situat enmig del contrafort que uneix el sector de La Calma amb el turó de Samon. Esta coronat per un cilindre massís de pedra.
Vista: Matagalls-Les Agudes-Turó de l'Home, el Tagamanent, La Mola, Montcau, pic del Vent, cingles del Bertí, Puiggraciòs, serralada de Marina, Montnegre-Corredor, Montserrat, Collserola, el Puigmal encapçalant els dilatats Pirineus, i , al costat, el turó del Samon.
Baixem pel mateix camí fins la Cruïlla del Pi Novell i enfilem una pista que ens porta al turó del Poniol on s’alça la barraca d’en Ramon (o de les Lloses) i a dins hi trobem una pedra amb una còpia de l’estela neolítica anomenada la Sitja del Llop o Estela de la Calma. Degut a uns actes vandàlics, el 2005 es va treure la pedra i es va dipositar las afores del poble del Montseny, dins d’una urna. Es tracta d’un menhir que es va trobar tombat i formant part de la cabana. És molt especial perquè té unes inscultures en forma de cercles concèntrics i semicercles, per això rep el nom d'estela.
D’allà baixem una mica fins a una fita on es troben tres termes municipals: el Figueró, el Brull i Poble del Montseny i pugem un sender que ens porta altra cop a la pista. Seguint la pista anem a la cruïlla de camins coneguda com Pedres Blanques.
Des d’aquí seguim per la pista que ens tornarà a portar al Pla de la Llacuna. I des d’aquí anem desfent el camí fins arribar altra cop al pàrquing de El Bellver, on hem deixat el cotxe.
Aquesta ruta es una variant més curta de la ruta de Caminaires del Ter. Us poso l’enllaç
aquí
Gràcies Caminaires del Ter per compartir.
Salut i República!
Magí
Waypoints
Car park
3,301 ft
Parquing. Inici i Arribada
Parquing._Inici_i_Arribada
Mountain hut
Museum
Mountain pass
Summit
Wilderness hut
River
Panorama
4,182 ft
Pla de Vallfornes. Vistes Matagalls i Sui
Pla_de_Vallfornes._Vistes_Matagalls_i_Sui
Photo
Archaeological site
Information point
4,200 ft
Pedre de terme:agafem caminoi pujada
Pedre_de_terme:agafem_caminoi_pujada
Intersection
4,183 ft
Agafem pista
Agafem_pista
Comments (23)
You can add a comment or review this trail
Excel·lent descripció. Me l'apunto. Salut i Cames!!!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Espectacular dia, entorn preciós!
Gràcies Marc Maymó, per la valoració I comentari.
El pic del Sui és un dels indrets més solitàris del Montseny i no és fa gaire, però precisament per això té el seu encant.
Celebro que hagueu gaudit de d'excursió.
Salut i República!
Magí
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Avui hem fet aquesta ruta. Ha estat espectacular, malgrat el vent a dalt del Sui. Havíem dubtat entra aquesta i una altre molt semblant, que a l'anada no passa pel "riu" i enllaça al camí de pujada al Siu una mica més amunt. Tot i que sense poder comparar, sembla que l'hem encertat, ja que el tram del torrent (o riu) ha estat molt bonic.
A la tornada hem aturat el cotxe en un petit aparcament sota el turó del Tagamanent, i hem pujat al castell i església.
Recomanable !
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Una ruta que ha superat amb escreix les expectatives programades. Gràcies per compartir-la
Gràcies arimanyjoan per comentari i la valoració.
I també, amb una mica de retard, al comentari de Alfons Tauler, que acabi de veure.
El Pic del Sui, és un cim oblidat del Montseny, que paga la pena de recuperar. I el cami de baixada des del restaurant el Bellver és una meravella.
Gràcies a tots dos.
Salut i República !
Magí
Gràcies per compartir. Molt ben explicada. Solitària de bon matí... Ni un cotxe al pàrquing, ni cap al cim. En tornar sí que s'havia omplert. Facileta!
Gràcies pel comentari pujamuntanyes.
Si t'agradat la ruta la pot valorar, si vols.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Genial! Ruta per a estirar cames! Té encant i hi ha molt bones vistes des del cim.
Gràcies pujantmuntanyes, per la valoració.
M'encanta que t'hagi agradat.
Salut i República!
Ruta molt maca i interessant!! Moltes gràcies!!
Gràcies oriolgp. Si t'ha agradat la ruta, pots puntuar-la, si vols.
Bon dia Magí
Encara que fa temps, recordes si hi ha trams on el camí estigui emboscat o brut per passar?
Gràcies per avançat.
Hola Carles Oliver.
Com tu dius, fa temps.
I per això he tornat a llegir la ressenya i veure les fotos.
Això m'ha fet recordar algunes coses.
No recordo res emboscat o difícil de seguir.
Precissament el pla de la calma és una mica agreste i amb poca vegetació.
Si hi ha algun lloc que potser cal parar una mica més d'atenció és el Sot dels Avellaners, però tampoc té cap pèrdua.
Si segueixes la ressenya i el gps amb les meves indicacions, no has de tenir cap problema.
De fet, l'únic problema pot ser el sol i la calor, perquè aquest terreny és un xic pelat.
I per això et recomano que evitis les hores de més sol.
O que facis la excursió quan no faci tanta calor.
És una zona del Montseny que no és fa gaire però té el seu encant. És diferent.
Salut i Republicà!
Hola Magí
Conec la zona però, concretament el Sot dels Avellaners, no. No és un camí molt freqüentat i per això et preguntava quina impressió en vas tenir. Gracies per la teva informació i per la rapidesa en la resposta.
Salut i República!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
He fet aquesta ruta, el camí està impecable i l'entorn es realment bonic.
Gràcies per compartir.
Gràcies a tu Carles.
Celebro que t'hagi agradat
Salut i República!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Hem fet la ruta i val vigilar el tram on es diu d'anar pel riu, no hi ha riu i tot està ple d'herbes i es fa molt difícil trobar el camí. De fet ens hem trobat dos joves que seguien la mateixa ruta i tornaven enrera perquè portaven estona i no trobaven el camí. Molt tros l'hem fet camp a través.
Hola Neus SeSe,
Em sap greu. La sequera transforma el paisatge i les referències canvien. I els camins també.
Els que ens agrada caminar per la muntanya som els que més patim el canvi climàtic, no només perquè transforma els camins sinó també perquè altera la bellesa de molts indrets.
Ja, gairebé, no hi ha cap font que ragin. Totes estan seques i moltes desaparegudes.
Els rierols estan secs i la vegetació ha canviat de color.
La fauna, els habitants del bosc, encara ho pateixen més que nosaltres i lluiten contra la seva extinció.
Cada cop fa més pena anar a la muntanya. I sobre tot si tornes a fer una ruta que vas fer fa uns quants anys. I compares.
Malauradament, em penso que ens haurem d'anar acostumant a veure aquesta mort lenta de la natura que és el nostre hàbitat.
Casa nostra.
I a les cimeres sobre el clima ningú es posa d'acord, mentre el planeta se'ns mor.
I nosaltres amb ell.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Moltes gràcies per aquesta agradable ruta. L'hem fet avui. Riu amb aigua!
Hola Elenaesot. Gràcies per la valoració i comentari.
Entenc pel teu comentari que el riu ja portava aigua.
Benvingudes aquestes últimes pluges. Encara n'hi hauria d'haver moltes més, perquè encara que a millorat, a la terra encara li falta aigua.
Salut i República!