Montseny la Llavina font de les Nàiades esqueis de Bovilar Can Cervera

Avui fem una altra excursió pel Montseny, seguint els criteris habituals d'època de calor, com diu en Guardiola, cal sortir ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora per acabar abans no ens arreplegui el fort de la calor, i l'altre condició, seguir sempre que es pugui les vessants més obagues.

Sortim de l'aparcament del poble de Montseny, comencem baixant per anar a travessar la carretera de Collformic i agafar l’antic camí ral que portava fins els veïnats de Montseny d’Amunt i de la Casanya.Tot aquest primer tram anem seguint els senyals del GR sempre en direcció cap a Collformic, anirem seguint la Tordera amunt fins el pont de la Llavina. Aquí deixem la vall que va cap a Collformic per començar a seguir el torrent de Sant Marçal. Sempre seguint els indicadors verds de la ruta del Tourdera.

Ben aviat tornem a trobar la carretera que puja cap a Collformic i la travessarem a l'alçada del pont de can Fortià anem seguint la pujada, passem per can Fortià , antiga masia que actualment es tancada i comença a degradar-se. Ens hem preguntat què queda d'aquells acords que es feien per la custodia del territori, per tal que els massos que quedaven sense massover tinguessin sortides de futur .

Continuem la pujada seguint de ben a prop la riera de sant Marçal, que sota nostra va fent el seu camí, la veiem ben escanyada entre els Esqueis de Bovilar, la pujada segueix ara per corriol, ara per pista, passem pel pont de Baiès i arribarem a la Font de les Nàiades.
La font de les Nàiades es troba a l'entrada del càmping de les Illes, a l'espai limítrof entre els municipis de Montseny i de Fogars de Montclús. L'estructura de la font és feta de pedra lligada amb morter, a mode de pilastra, amb tres brocs, i una gran pedra de forma triangular al seu extrem superior. Es situa a una petita plaça amb el ferm de pedres planes lligades amb morter, a la que s'accedeix mitjançant una escala de sis graons, del mateix material. Observacions: Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137188. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús.

Més enllà del patrimoni material, les fonts també formen part de la nostra identitat
cultural en forma de llegendes i mites. Éssers fantàstics es relacionen amb surgències
d’aigua, com és el cas de la font de les Nàiades o la font de Briançó, on les bruixes es
trobaven per fer caure pedra. No en vam veure cap de dona d'aigua, però d'haver-la vist li hauriem preguntat com viuen la modernitat i el progrés. I ben segur que ens hauria dit ...

Som només éssers femenins, que habitem en indrets d’aigua dolça. Com a rius, torrents, gorgs, aigües subterrànies, estanys, fonts, pous, deus… i boscos molt humits. Com veus, arreu on hagi aigua dolça. Segons on vivim, ens anomenem de diferent manera: als rius, les ondines i nàiades, al bosc, les alseides, a les valls, les napees, a les grans muntanyes, les orèades, als boscos de roure, les dríades. No és el cas de Catalunya, però les que viuen a la costa o dins la mar, són les nereides, i als oceans, les oceànides.

Vosaltres haureu sentit uns altres noms… són els que els humans coneixeu més popularment : Aloges, goges, encantades, paitides, nimfes dels llacs, fades d’aigua, estunes… depèn molt del lloc de Catalunya on habitem.
Tenim certs poders màgics, tant per fer el bé com per castigar als humans. Compte! no som bruixes…! Algunes tenim una vareta màgica feta, això si, de la fusta d’avellaner. És l’única que ens val per fer els encanteris i encisos. Som bones dones que ens agrada portar riquesa i benestar als humans.

En canvi, si som ofeses o enganyades, podem castigar els mortals.
Ah! parlant de mortals, dir-te que nosaltres sempre som d’aspecte jove, juganeres, ens agrada ballar, fer gresca al costat d’un gorg o estany, tot i que, en els transcurs de centenars d’anys, podem arribar a morir. Moltes de les Dones d’Aigua que existeixen a Catalunya, són de les mateixes característiques físiques que jo. Ens agrada no aparèixer quan el humans esteu pel nostre territori, sortim sovint durant la nit de lluna plena, ens emmirallem amb l’aigua per pentinar les nostres llargues cabelleres daurades o pèl-roges.

De dia, en alguna ocasió com avui, amb un sol radiant, sortim dels nostres palaus o de les ciutats amagades dins les aigües o de les coves d’entre els boscos per rentar la roba i cantar cançons. Com et deia, vivim en llocs inaccessibles pels humans, generalment en grups, per protegir-nos millor. Quan volem voltar una mica durant el dia podem transformar-nos en ocells, com merles d’aigua o orenetes, i aixi passar desapercebudes del que vosaltres en dieu modernitat i progrés.

Ens despedim perquè cal continuar l'excursió, i quan ho anem a fer, ja ha desaparegut, ni temps de fer-li una fotografia de record.
Tornem uns metres enrere per agafar a l’esquerra un camí on hi ha un senyal que indica Montseny. Seguint per aquest camí passem pels Esqueis del Bovilar, per aquí passava l'antic camí que del poble de Montseny pujava cap a sant Marçal, i que avui, poca gent segueix, i això que era considerat un pas tan ferestec que totes les guies d'excursions pel Montseny en parlen. Osona en diu que son uns cingles esgarrifosos, i que el riu Tordera passa oprimit als seus peus gemegant i estimbant-se entre roques. Vidal i Riba els descriu com una tallada cinglera sobre el riu que se sent bramular al bell dessota. En Joan López en diu que son els cingles i congostos més importants i espectaculars del Montseny, i que val la pena resseguir-los abans que el vell corriol que els creua estigui del tot perdut.

A la sortida dels esqueis seguirem pel corriol que més endavant surt a una pista que ja no deixarem fins a Can Cervera. Antic mas habilitat actualment com a camping, oferim un càmping tranquil , senzill i familiar amb àmplies parcel-les i grans espais oberts . Un espai per al relax i per a la desconexió , on poder disfrutar de la natura i de la tranquilitat de la muntanya . Les vistes des de Can Cervera són espectaculars, estem envoltats per totes les muntanyes més representatives del Parc Natural. El nostre càmping està situat a 700 m. d’altitud, protegit i envoltat de grans muntanyes.

Degut a les característiques, l’entorn i l’accés al càmping recordeu que el càmping no té cap tipus d’iluminació exterior a les parcel-les i el cami d’accés al càmping es una pista de muntanya sense asfaltar, les entrades per recepció es faran de dia.
La família Cervera té una historia documentada de més de 800 anys. La Casa Cervera s’ha dedicat des de sempre als treballs tradicionals del camp, la fusta i llenya dels seus boscos, la cria de bestiar, el carbó vegetal, el gel natural, etc. Actualment sense oblidar les feines de sempre, dedica al turisme rural unes autèntiques cases rurals. Des de fa més de 80 anys, gracies a la seva privilegiada situació en el Montseny, és un dels càmping pioners de Catalunya.
A can Cervera també es pot veure la capella de Santa Anastàsia, és una capella del municipi de Montseny (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella de Santa Anastàsia, al costat dels masos de Can Cervera i Can Jovany està avui en ruïnes, ja que l'any 1940 fou profanada i no hi deixaren res. Solament se'n conserven l'ara de l'altar, que està a l'altar de Sant Julià del Montseny, i la predel·la de tres taules, amb les imatges de santa Elena, sant Pere i sant Esteve. Era un edifici del segle xii. Santa Anastàsia presidia el veïnat de Vila-seca. En tenim algunes referències en les visites pastorals. No se sap amb exactitud l'època de la seva construcció.

Al costat també hi ha un monument commemoratiu al poeta Aribau que el Centre Excursionista de Catalunya va col·locar a la finca l'any 1933, en escaure's el centenari de la publicació de Oda a la Pàtria, és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant. El poema ha estat popularment conegut com a Oda a la Pàtria.

És un cant d'enyorança de Catalunya i d'exaltació de la llengua catalana. La seva publicació, l'any 1833, en el diari El Vapor propietat del seu amic, l'editor i hel·lenista Antoni Bergnes de las Casas, es considera un exercici d'estil del romanticisme català, tot i que autors de la Renaixença com Verdaguer, Guimerà, Oller, Marià Aguiló, etc, l'enaltiren, car fins aleshores havia estat oblidat, i una de les primeres obres del segle XIX escrita en català correcte.

Des d’aquí continuem fins arribar un altre cop al poble de Montseny. Tot just a l’entrada del poble ens desviem uns centenars de metres per anar a veure l’estela megalítica de la Sitja del Llop, que fou traslladada fins aquí del seu emplaçament al pla de la Calma per evitar actes de vandalisme. Ara tornem al nucli urbà i acabem l'excursió de nou a l'aparcament.

Informació extreta de la Viquipèdia, fonts del Montseny, Turisme Montseny, https://fontsaigua.wordpress.com/category/dones-daigua/
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-julia-de-montseny-pont-de-la-llavina-font-de-les-naiades-can-cervera-sant-julia-de-montseny-25500280