Montseny: Pujada al Samont (100 cims) i el Sui (100 cims) des de Sant Elies.

Font de Borrell.

Situada a la muntanya de Vilamajor, al peu del camí de Sant Elies. Es troba al marge de la pista forestal, a la cruïlla on es troba el camí del Cortès amb el camí de Sant Elies. La font de Borrell era una petita font de teula, coneguda només per alguns muntaners i veïns del veïnat de Muntanya de Vilamajor. Quan es va modificar el traçat del camí de Sant Elies i aquest va començar a passar a prop de la font, l’any 1968, es va arranjar la font, construint-li un decantador, que reparteix l’aigua entre can Sorell i can Planell, i un abeurador per als animals, que s’omple amb el sobreeixidor. A partir d’aleshores, aquest indret va començar a ser molt conegut pels excursionistes i devots de l’aplec, convertint-se en lloc d’aturada habitual per als esmorzars, a camí de l’ermita. El 2013, la font es va rehabilitar i va adquirir l’aspecte actual, tot respectant l’abeurador per poder abeurar el bestiar i els animals salvatges malgrat que l’aigua de la font ja no és apta per al consum humà. A les zones seques i de clima mediterrani més càlid, les surgències naturals d’aigua, com la font de Borrell, són vitals per a la flora i fauna, ja que s’hi crea un lloc humit que actua com un petit oasi de vital importància per als petits amfibis (tritons, salamandres...), a banda de servir de lloc d’abeuratge de senglars, ramats d’ovelles, petits mamífers (ratolins de bosc, esquirols, conills...), insectes, rèptils i ocells.

Esquerra amunt: PR-C139.

Esquerra. Vistes al turó de l'home.

Alzina rodona.

Comunitat d'alzines que Rubén aquest nom al camí de Sant Elies. Destaca un exemplar centenari de l’espècie Quercus ilex, de la família de les fagàcies, un arbre de fulla perenne i d’escorça rugosa el fruit del qual són les glans o aglans. És un arbre típic de les contrades mediterrànies marítimes humides o subhumides. L'alzinar constitueix un dels ecosistemes que podem trobar al Parc Natural del Montseny.

Esquerra, direcció Sant Elies.

Esquerra corriol

Turó de Sant Elies.

Ermita de Sant Elies.

Petita ermita del segle XVII edificada sobre una capella anterior dedicada a Sant Elies dalt del turó homònim des d'on podreu gaudir d'unes vistes excepcionals. La nau és petita i senzilla, coronada amb una volta de canó i acabada amb un petit absis. Només s'obre el dia de l'aplec, 2l 25 d'abril. L'ermita està coronada amb un campanar d'espadanya. A l'interior, l'antiga casa de l'ermità s'utilitza com a refugi improvitzar per a caminaires. A principis del segle XV els habitants de la comarca de la Tordera van patir una greu epidèmia de pesta juntament amb una sequera notable. Van anar a demanar consell al Pare Abat de Santa Fe, el qual els va dir que estaven patint un càstig diví i que la única solució era demanar perdó i fer la promesa que, si plovia i desapareixia la pesta, construirien una ermita dalt d'un turó i li posarien el nom de Sant Elies, propiciador de la pluja. Es van acomplir els desitjos de la població i s'iniciaren les obres. Actualment se celebra cada 25 d'abril, dia de Sant Marc. Inclou una pujada a peu des de Sant Pere de Vilamajor, una missa amb benedicció de panets i un dinar popular. Antigament, a més del 25 d'abril, també s'havien celebrat per Sant Elies (juliol) i per Santa Teresa (octubre).

Carenant per l'alzinar de la Serra de Sant Elies.

Esquerra per pista.

Collet de Sant Elies. Prenem drecera a la dreta.

A la vista, el turó del Samon o Samont.

Turó de la cova.

Recte. Samon.

Samon des del turó de la Moixa o turó del Prat Fondo.

Dreta.

Turó del Roquet. Esquerra amunt.

El Samon o Samont.

Vèrtex geodèsic.

La pleta del Samon (doble cim). Vistes a Montserrat.

Coll del pi Novell.

Turó del pi novell.

Esquerra.

Collet dels pous d'en Bessa. Esquerra amunt però abans visitem el pou de neu.

Pou de neu d'en Bessa o del diable.

El Pou d'en Vesa està a la fageda al nord de la carena entre els turons d'en Cuc i del Pi Novell. Per accedir-hi cal pujar per pistes forestals des del Samont o pel corriol que segueix el Sender del Pi Novell (PR-C 139). És un pou de glaç circular de grans dimensions i que, malgrat no està cobert, es troba en molt bon estat de conservació. Antigament, s'hi emmagatzemava neu i gel de la muntanya per ser transportat a la plana en èpoques de calor. El Pou d'en Vesa és conegut també com a "Pou del Diable". S'acostava l'hivern i no hi havia temps per poder fer un pou i emmagatzemar-hi el gel. Per no perdre la "collita" d'aquell any, l'antic propietari de can Vesa demanà al diable que n'hi construís un en tan sols una nit. Així ho féu. Per això el Pou d'en Vesa també es coneix com a "Pou del Diable". Però és clar que tot té un preu i periòdicament el diable atreia ovelles, vaques i fins i tot persones a dins el pou i les devorava. El dia de Santa Susanna, la vaca més lletera va desaparèixer. En Vessa no s’ho va pensar dos cops i va córrer cap amunt. Encara sentia els brams de l’animal que venien de dins el pou. Amb un magall, en Bessa començà a descalçar la paret del pou per poder fer una rampa amb la runa per tal que la vaca pogués sortir. Quan ja tenia bona part de la paret a terra, el diable allargà la mà i vaca i Bessa foren engolits pou endins. Tots els veïns es van posar a buscar-los però només van trobar el pou mig enrunat i les poques restes al fons. Aneu en compte, doncs!

Turó d'en Cuc petit.

Dreta sense deixar el corriol.

Pou de glaç d'en Cuc.

Estructura de grans dimensions i de forma ovalada. Es va construir mitjançant l'excavació a la roca natural de la muntanya, en una petita pendent, segueix la orientació de la carena i presenta un diàmetre d'uns 10 m i una fondària d'uns 6 m. Aquesta construcció està molt coberta per la vegetació i la seva tècnica constructiva segueix el model d'excavació circular reforçada per un petit mur de contenció. Carena obaga de la muntanya on es documenten diverses congestes i pous per a l'emmagatzematge de la neu. Construcció de caire comercial que evidencia el comerç de la neu i les activitats econòmiques que es poden desenvolupar a alta muntanya. L'adopció d'aquest sistema econòmic s'ha de relacionar amb un periode climàtic fred que va permetre l'emmagatzematge de la neu i el seu posterior tractament i comercialització. La zona de la Calma va ser molt propícia per les acumulacions de neu, però també ho van ser moltes altres zones més perifèriques, en aquest cas cap a Can Cuc (límit amb el terme municipal de Cànoves).. Aquestes estructures s'han datat als segles XVII i XVIII, moment de millora de les xarxes de comunicacions i de les relacions econòmico-socials entre les àrees de muntanya i els nuclis urbans que alhora coincideix amb un període climàtic fred i un augment significatiu de la població. Aquestes poues es troben enclavades al costat d'una fondalada suau, de cara al nord, per aguantar més el fred. Es tracta d'estructures obertes. Possiblement aquestes poues s'omplien fent boles de neu, rodolant-les per suaus depressions i tirant neu a sobre per cobrir les escletxes, podrien anar cobertes per materials periples (com ara brancam, falgueres,...) i terra. A l'estiu es tornarien a destapar i que carregarien en carros i es baixarien, per ser comercialitzades als pobles propers o nuclis urbans més allunyats.

Turó d'en Cuc.

Coll del Roure Gros .

El Sui.

Dreta.

Alzinar.

Alzinat.

Esquerra.

Coll de Palestrins.

Esquerra.

Sot de les Canals.

Bosc de pi blanc.

Esquerra per pista.

Dreta.

Dreta

Esquerra amunt.