Montseny: Riera de Gualba (Gorgs, salts i centrals).

Esquerra seguint les indicacions del PR C- 211.

Sureda (bosc de suros).

Esquerra.

Dreta per anar a buscar el camí de la Riera.

Sureda monumental.

Panoràmica.

Suro gros o suro de la Pedra.

Arbre situat enmig del passeig de la Riera, un camí que transcorre pel costat de la riera, desdoblant-se en algun punt en ambdós costats de la mateixa. Tot i que en el seu recorregut travessa el Parc de la Riera i és un lloc d’esbarjo privilegiat al costat mateix del nucli urbà, el seu nom està vinculat al sector més extern al nucli. Font Patrimoni de la Diputació

Riera de Gualba.

S'estreta la pista i esdevé un corriol que travessa la riera.

Riera de Gualba. Creuament.

La riera de Gualba, dita més amunt riera de Santa Fe, és un curs fluvial de la comarca del Vallès Oriental, afluent per l'esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni. Integrada dins de l'àrea protegida del Parc Natural del Montseny, la riera neix als vessants meridionals del turó de Morou i drena el terme de Gualba. La riera s’origina amb les aigües de l'alta vall de Santa Fe. Travessa la vall on és coneguda com la riera de Santa Fe. S'hi ha dos embassaments. El superior, l'Estanyol, més petit, està reblert amb materials arrossegats per les aigües. L'inferior, el Pantà de Santa Fe, es fa servir per a l'aprofitament hidroelèctric. Després del pantà, la riera deixa la vall i entra en el terme de Gualba. Aigües avall la riera és coneguda pels salts d'aigua i els gorgs espectaculars, com el Gorg Negre, punt de llegendàries reunions de bruixes i el Salt de Gualba amb una caiguda per un terreny esglaonat de 133 m d'altura en tres trams. Després de travessar la població de Gualba de Dalt segueix fins a desembocar a la Tordera, prop de Gualba de Baix, en total uns 12 km.

Dreta. Deixem el PR.

Salt de la Resclosa.

Clot situat a la riera d’Avencó. Es tracta d’un bell racó situat en un dels desnivells de la riera on, passades les restes d’una antiga resclosa, hi ha un salt d’aigua. Aquesta cau en un gran gorg de forma ovalada on hi afloren alguns blocs de pedra.

Gorg i salt.

Travessem la riera a la dreta pel pas més estret.

Gorg Negre

Situat al nord de la riera de Gualba i és un dels llocs més espectaculars del Montseny. Part de la seva fama és deguda a les llegendes que el relacionen amb bruixes adoradores del diable, i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba. També és un paratge d’interès natural i paisatgístic. L’accés no és fàcil. Gualba és terra de bruixes. "Les bruixes de Gualba fan son dissabte allà dalt, al gorg Negre. L'aigua dorm, negra, al gorg Negre. Mes si amb dues estelles féssiu una creu, i la gitéssiu a l'aigua negra del gorg Negre, veuríeu que l'aigua arrenca en bullida i fa molt de sinistre remor i es cargola i escomeja, fins que la creu salta fora d'ella, lluny. L'esperit del mal dorm sota les verdors musicals de Gualba."— Eugeni d'Ors, Gualba, la de mil veus, 1915; Quaderns Crema, 2012

Creu petita.

Gran mirador situat dalt del contrafort del Gorg Negre i a poca distància al NE de la Creu Gran.

Grèvol.

Font del Sot dels freixes.

Dreta amunt. Anem a buscar el salt de Corbera.

Esquerra. Fites de pedra.

Salt de Corbera.

Salt amagat rere la central elèctrica. 

Central de dalt o central 2.

Conjunt dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i l’habitatge de l’operari de manteniment, al davant, al costat d’una bassa de regulació de l’aigua que passa per la central. El primer edifici és de planta rectangular amb murs de paredat carejat i pedres cantoneres amb carreus treballats, fins arribar al nivell de cobertes, a doble vessant, on trobem una filada de totxo a punta de diamant, que marca el canvi de tipus de fàbrica passant a ser de carreus treballats de granit, acabada en una filada de carreus seguint el pendent de la coberta amb un ressalt horitzontal al carener i als extrems. Hi ha un embassament construit al mig de la riera de Gualba, actualment reconstruit i restaurat. La paret frontal és gruixuda, de pedra, d’una llargada d’uns 15 m i 6 m d’altura; la paret lateral és el mateix edifici de la central, per on surt l’aigua de la turbina. La bassa regula l’aigua del tub que baixa a la central de baix.

Esquerra per corriol.

Dreta.

Canonada.

Coll Sesfigueres. Dreta.

Dreta. Creuem la línia de mitja tensió.

Esquerra per pista.

Central 3. Creuem la riera per les rescloses.

Esquerra. Passem la tanca de fusta pel costat en direcció contrària al mirador.

Esquerra.

Salt de Gualba i gorg de la Goja.

Té una caiguda de 133 metres per un terreny esglaonat, que converteix la riera en una corrent d’escuma blanca. Després de consultar amb el Parc, ens han informat que es va decidir tallar l’accés atesos els constants despreniments i perillositat que això afegia al camí. També es restringia l’entrada amb finalitats mediambientals per facilitat la supervivència d’espècies amenaçades com el tritó del Montseny. 

Mirador del salt de Gualba.

Allunyat mirador del salt més famós de la riera. Té una caiguda de 133 metres per un terreny esglaonat, que converteix la riera en una corrent d’escuma blanca.

Picnic sota cireretes del bosc.

Esquerra per corriol per evitar zones restringides del Parc Mediambiental.

Parquing. Si estiguès ple, hi ha dos més amunt.