Montseny- Salt de la Dona d'Aigua des de Arbúcies i dinar a can Puig de Sant Feliu de Buixalleres

Ruta - passejadeta curta des de Arbúcies passant per:
- Salt de la Dona d'Aigua (2.1 km), bonic,
- Encara millor, no obstant, el dinar a can Puig, de Sant Feliu de Buixalleres. on el allioli que és de menció especial, inclús llueixen a la paret un premi atorgat al millor allioli fet en un concurs.

DIFICULTAT: Tan sols la petita baixada a la riera. S'ha de baixar aprofitant els arbres, una corda existent i, segons com i qui, també el cul, donant-li així una funció pràctica més.

ELS CAMINS:
Tot per pista, excepte la baixada ultima a la riera. Boscos de variades especies: plataners, alzines, sureres, oms, algun vern.... inclús algun Margalló característic del massís del Garraf.

Però al anar amb el cotxe al restaurant de can Puig, es passa per uns boscos de sureres preciosos i per l'ermita de Sant Segimon. Després d'haver ben dinat amb poc soroll (el que és tan d'agrair com el bon menjar) es pot anar a buscar l'autopista a Hostalric per la carretera de Sant Feliu de Buixalleres, passant per extraordinaris boscos, bells prats, grans i boniques masies, el petit poble i vistes inclús fins a Blanes. Un recorregut per fer lentament per una carretera gairebé intransitada i ben condicionada. Aquest recorregut es molt recomanable igual que el restaurant (entre setmanes, es clar).

EL SALT DE LA DONA D'AIGUA.
Tres petits salts, un rere l'altre entre una canal de pedres.
El gorg amb sorra al costat com una petita platja.
" un pagès va trobar en aquest gorg una bellíssima dona de la que es va enamorar al instant.
Aviat es vam casar, però ella li va fer prometre que ell mai diria que era una dona d'aigua.
Van tenir tres fills i tot anava bé. Però un dia, d'aquells familiarment rúfol, es van enfadar i ell, oblidant la promesa, li va dir que tot passava perquè ella era una dona d'aigua.
La dona el va abandonar i a pesar del penediment del marit mai més la va tornar a veure.
No obstant ella anava cada nit a acaronar els seus fills i deixava caure llàgrimes que es convertien en valuosíssimes perles per fer-los feliços i que mengessin perdius".
Jo no he vist la dona d'aigua, però si estava allí la meva dona, que no és aigua, no és mite, és la meva estimada reflectint-se a l'aigua.