Montseny, Tagamanent, el Bellver, la CasaNova, Pla de la Calma, Barraca d'en Ramon.

Havent pujat per una carretera estreta, plena de corbes que li donen caràcter i perquè no, alegria i bellesa, he arribat on he deixat el cotxe. Al peu del Turó del Tagamanent.
Pujada al emblematic turó del Tagamanent. Cap dificultat i molt aconsellable.
Un turó assequible per tothom.
Queden alguns restes del castell, o com a mínim les pedres i algun mur i també l’església de Santa Maria. Reformada i molt ben conservada.
Vistes quasi en totes direccions.

AVÍS.

He volgut fer un camí d'anada, i tornar per la pista GR-5 (pista que va a Collformic, passant per el Pla de la Calma).
El camí que he seguit a l'anada (una desviació a la dreta pujant per la pista GR-5), es un sender. Ben marcat, fàcil i maco. Va entre matolls de ginestes, brucs i altres, fins arribar a la Casa Nova de Bellit.
A partir de la Casa Nova, es millor continuar el camí ample i clar que inclús es per cotxes i anar a buscar altre vegada la pista GR-5 i no, com jo he fet, anar a buscar la font de la Casanova de Bellit.
A partir de la font, el cami es perd, o no l'he sabut trobar. Bé. Si que hi ha camí, molts, perdedors tots ells.
Finalment, cansat de buscar i d’improvisacions, he anat a buscar la pista GR-5 per una zona de falgueres seques. Sé no obstant, que el camí va al costat de la riera. Ni sabent això l’he trobat. A més a més hi havien moltes senyals de senglars.

DIFICULTAT:

A part del descrit abans, cap dificultat. Ni per pujar al turó de Tagamanent.
La qualifico de moderat per el tros que he fet després de la Casa Nova fins trobar altre vegada la pista. Del contrari la ruta seria facilissima.

LLOCS D'INTERÈS:

EL TAGAMANENT

Imprescindible. Un camí assequible , unes vistes amples i l'església i les restes al costat formen, amb el paisatge, el cel, i l'entorn, un conjunt interessant.
Al seu cim (1.053 m) Hi ha l'església de Santa Maria de s. XII reconstruïda, reformada, però interessant per l'emplaçament, per estar on hi havia un castell del 953, sota el domini dels comptes de Barcelona.
Queden alguns restes del castell, o com a mínim les pedres i algun mur.
Dolces vistes d’una part de Catalunya amb els seus emblemàtics cims, dels pobles veïns, una part del Pirineu , de les planes, de la vegetació. I quasi en totes direccions.
Pujar al Tagamanent es motiu suficient i plenament justificable, si es vol fer una mini excursió amb dinar o berenar inclòs.
Estar allí d’alt, menjant, bevent i xerrant.
De tant en tant contemplar el paisatge o deixar-se portar per la imaginació acompanyada per la història que aquelles pedres guarden......... i ....... a volar!!!! Amb la imaginació, clar.
Estar allí d’alt es quasi com estar vivint un conte, es fàcil deixar-se portar per llegendes populars que ens han arribat escassament i que avui dia no els hi donem importància, però que eren plenes de penes, de fills perduts, de fills o amants morts, de suïcidis i de veus que a les nits es senten plorar. Segur que no es cert. Es clar que no. Son llegendes, son contes. Però jo per si un cas, després d’haver visitat aquest bonic turó, començo a baixar i marxar. No fos cas que em caigui la nit a sobre.
No oblidem , al pujar o al baixar, de veure les restes de l’ermita de Sant Martí. Únicament queda un mur. S’ha fet una espècie de glorieta amb barana per, des de allí, contemplar el paisatge al resguard de la paret de l’església.

EL BELLVER.

Preciosa masia que avui es un restaurant i centre d’informació del parc, Una placeta pavimentada amb ceràmica manual des de la que es pot, un cop més, contemplar les vistes.
El restaurant es tancat entre setmana.

L’AGUSTI:

Una altre masia a tenir en compte. Aquesta amb elements arquitectònics molt rellevants i especials. La porta amb un arc de pedra i una inscripció sobre l’arc, arcs al costat esquerra, la galeria de pedra i fustes a la dreta. Es bonica arquitectònicament. I com a tot arreu aquí, amb les seves particulars vistes a traves dels arcs.

EL PLA DE LA CALMA.

Una pista, el GR-5 del Matagalls a Montserrat o en aquest tros de Collformic al pla de la Calma i el Tagamanent.
Aquí iniciem a trepitjar el pla de la calma. Una gran esplanada situada a considerable alçada (1.250 m) que no deixa de tenir arbrat de tant en tant, bàsicament alzines. A voltes agrupades en reduïts boscos i molt sovint aïllades en mig d’una pradera verda. El dominant, no obstant es el matoll baix i l’herba.
Anem pujant suaument, la vista, al tractar-se de una esplanada amb pocs arbres la podem estendre als turons i cims del Montseny i del seu voltant, convertint el passeig en un llarg espai panoràmic
Un cop arribat al pla de la Llacuna, trobem una cruïlla per anar recte (al pla de la calma), esquerra i també dreta.
Amb la finalitat de fer una variant, anar per senders i també per fer un recorregut una mica més circular i no tant lineal, agafo a la dreta un camí que tè una cadena i que es molt clar. Poc després es converteix en sender.
Aquest camí es maco i fàcil de fer. Anem voltats de mates baixes, gran quantitat de Ginesta. Per arribar a una petita extensió plana anomenada el pla de la primavera. Justa abans de la Casa Nova de Bellit.

LA CASA NOVA DE BELLIT:

Una petita construcció, que em sembla clar, s’ha fet sobre les restes d’una antiga casa enderrocada.
Es claríssim que es la CasaNova. Les teules i les parets de pedra amb argamassa ens ho mostren
Aquí arriben vehicles i segurament camions.
Aquí ha d’haver-hi un camí/pista que ens portarà a la pista que abans he abandonat. Jo he volgut continuar fent el sender i la circular, fins a d’alt del pla de la calma i es on el camí es fa perdedor i no l’he trobat més que alguns indicis. Per tant he acabat anant a buscar la pista, amb la cua entre les cames.

LA BARRACA D’EN RAMON

Una petita barraca absolutament reconstruïda i al seu interior una pedra plana amb inscripcions prehistòriques que ningú sembla haver acabat d’interpretar.
Crec que aquí, a la barraca, es va trobar aquesta pedra. El interès que pot tenir la pedra ha aconsellat al consistori a refer la barraca però deixant simplement una copia de la pedra. L’autentica està al poble, ben guardada i conservada.