Montseny - Viladrau, La Solana, Els Molins, Mas Sala, Can Gat, ermita Erola, castanyers centenaris, Can Bosc

Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.

de la ruta al Parking de la Solana, om es pot demanar que et facin un entrepà o altre cosa per endur i dinar al lloc mes bonic que trobeu. I hi han molts!
El recorregut indica un km mes perquè ho he allargat a l'ermita per anar a veure els castanyers del camí a Sant Segismon.
També el desnivell està incrementat per la mateixa raó en uns 50 m.

El primer tram es per pista fins arribar al Mas dit dels Molins.
Es un conjunt d'edificacions que continuen estan en explotació. He llegit que en aquest mas hi ha un rellotge de sol centenari, únic a tot l’Estat. Però no he entrat a la propietat, per tant no l'he vist.

Continuem i s'ha d'anar amb atenció. Al costat de la pista hi ha un sender que no es apreciable a pesar de haver-hi una indicació. Es el sender que ens portara al Mas Sala

Mas Sala
Sorprenent. Una masia fortificada i d'una arquitectura molt especial.
Es la casa on va néixer al s. XVII el bandoler Serrallonga, que va ser ajusticiat a Barcelona al 1633.
A partir d'aquí el camí comença a enfilar-se cap a l'ermita Erola.
Abans, no obstant , es passa per la casa nova de Mas Sala, i per Can Gat.

Can Gat: Una masia de la que es pot veure poca cosa, però encara que sigui entre els arbres, es pot apreciar que es una gran casa amb una torre singular, una entrada senyorial, i inclòs enorme bassa. No es pot accedir.

L'ermita Erola.
Molt reconstruïda però amb encant. El acollidor porxo d'accés, del 1570, va ser reconstruït el 1640 després d'un incendi i les ultimes restauracions son de 1991
En el porxo, la porta d'entrada i la façana que es la part mes interessant. Es un lloc amb sol o amb ombra on poder reposar o prendre el dinar comprat a la Solana.
L'ermita deuria ser també habitacle dels monjos de Erola i també de Sant Segismon (ermita situada mes amunt que aquesta).

De l'ermita surt un petit corriol ( Hi ha un cartell indicador), que puja a l'ermita de Sant Segismon.
He fet una petita part d'aquesta pujada i recomano no perdre-se-la.
comença amb un bosc de grans roures , però immediatament comencen a proliferar els castanyers.
La veritat es que sembla un museu de soques de castanyer a quina mes enorme, amb formes recargolades i resultats sorprenents. Les havíem vist per els camins fins arribar aquí .De tant en tant han anar sortint entre altres arbres. Però ara es tracta d'un bosc de castanyer centenaris. Un castanyer increïble al costat d'un altre, com si es fessin competència. Jo he pensat en un museu amb una sala d'exposicions de arbres enormes un a prop de l'altre. i es que les formes tenen alguna cosa de creativitat artística.
Son arbres que deuen tenir mes de 500 anys i un diàmetre que tres o quatre persones amb els braços estesos, dubto que el pugessin abrasar.
Em sembla que es la castanyeda de Merli.

Baixant ja cap a Viladrau passarem per can Bosc, la seva font davant mateix de la casa, en el mateix camí, i la seva era. Des de on es pot admirar un paisatge preciós.

Mes tard , ja, la fageda i una riera que ens acompanyaran fins quasi el final.

Total molt recomanable.

Salut.