Montserrat amb nens: Del Pla de les Taràntules a Sant Jeroni per les ermites, Camí Nou i retorn pel Camí Vell al Monestir

Quin millor lloc per enxiscar la quitxalla a anar d'excursió que fer una visita a una de les muntanyes més estimades per tots, la muntanya de Montserrat. Feia temps que ho tenia pensat, i vam trobar que aquest darrer Diumenge a la tarda havíem de tenir temps sobrer per fer la volta que tenia pensada. Per complementar i facilitar una mica la caminada, vaig decidir que començaríem des de força amunt i així no hi haurien tantes queixes i els petits gaudirien de la pujada en el cremallera de Sant Joan.

Així que poc abans de les quatre de la tarda ens hem plantat al Pla de les Taràntules just sortint de l'estació superior del Funicular de Sant Joan, i sota un sol de justícia, suavitzat per un ventet força agradable, ens hem posat en marxa en direcció a les ermites de Sant Joan, elegant sobre la roca, i Sant Onofre, enclavada espectacularment dins d'una llarga balma que creuem per dins fent les delícies dels petits de la casa.

En sortir de la Balma per l'altra cantó anem a parar a unes escales que acabarem de pujar i per les quals s'arriba al Coll de Santa Magdalena, punt d'accés a la Miranda del mateix nom, a la qual no hem pujar, però que és un bon complement per si voleu pujar-hi. Des del mateix coll, s'albiren les restes de l'ermita de Santa Magdalena, nosaltres però, ens dirigim ja baixant, a buscar la part superior de les Escales de Jacob, enclavades entre dues parets rocoses de la zona de les Magdalenes, que ens serveixen per baixar fins a tocar del camí Nou de Sant Jeroni, oferint-nos fantàstiques vistes del monestir de Montserrat.

Un cop al camí de Sant Jeroni, girem a l'esquerra ja en direcció al cim més alt de Montserrat. A partir d'aquí el camí és força planer fins arribar a la cruïlla amb el camí Vell de Sant Jeroni, que transcorre una mica més avall al nostre, també transversalment a la muntanya. Podríem dir que estem passant just sota la carena d'aquesta zona de la serralada, fins que, en la cruïlla de camins, ens trobem amb el torrent de Santa Maria que seguirem amunt, ara ja si en pujada que no s'aturarà fins a ser a la collada on trobem l'ermita de Sant Jeroni, testimoni d'altres temps, ja que ara és tancada i barrada i també cal dir que una mica deixada.

Des de l'ermita, arribar al cim és una passejada, de no més de 10 - 15 minuts, i de seguida, arribem al tram encimentat d'escales que ens ajuden a pujar fins al cim, no sense esforç, i poder gaudir, un cop allà de les increïbles vistes que se'ns obren arreu. La plana del Bages davant nostre, el Vallès i el Baix Llobregat darrera, l'Anòia a un costat, més lluny muntanyes i muntanyes que ara seria massa llarg anomenar; i com no, la pròpia serra de Montserrat, tant bella, vista des d'aquest mític punt, a 1230 metres d'altitud.

Un cop fetes fotos i gaudit de l'espectacle, emprenem el camí de baixada, ja molt més fàcil, en primer lloc, per la ruta comú que hem fet en l'anada fins la cruïlla dels camins Nou i Vell de Montserrat. Ara, nosaltres seguim els cartells que ens menen cap al Monestir per el Pla dels Ocells. És un camí agradable de fer, a estones asfaltat, a estones per pedra i a estones per terra de torrent sota un bon arbrat. I sempre les vistes que ens acompanyen, a esquerra i dreta, el Cap de Mort, la Panxa del Bisbe, el Cavall Bernat, l'Elefant i les Mòmies, els Gorros o les Magdalenes, no hi haurà moment en que aixecar el cap no signifiqui un gaudi ben gran per ulls i ànima.

Poc a poc, anem perdent alçada, passarem per el Pla dels Ocells amb el monòlit que l'identifica, per la Plaça de Santa Maria, i ja veurem el Monestir sota nostre, i al qual arribarem en poca estona, donant per finalitzada aquesta fantàstica excursió dominical, ideal per a fer en família.

Per cert, tema logística:

per un tema de comoditat, horaris i economia vam pujar el cotxe fins a l'aparcament del monestir ja que en aquest cas guanyàvem temps i al pujar a la tarda no vam tenir cap dificultat per aparcar-hi.