Montserrat: Canal del Moro - Albarda Castellana - Sant Jeroni - Travessa Ecos - Canal Micos - Esfinx - Canal Miracle

Ruta extraordinària, intensa i trepidant: canals, passos equipats amb corda i cadena, grimpades, desgrimpades, flanquejos, "mals passos" pel conglomerat, pujades i baixades constants, cims, colls, portells, ... És un no parar. Adrenalina a dojo. Un Dragon Khan de muntanya.

És una ruta imprescindible pels aventurers, per aquells a qui els agraden els reptes.
Nosaltres l'hem gaudit moltíssim.

Hem trigat unes 7 hores.
El desnivell real és d'uns 950 metres.

Ruta original: Aventura't
Sobre la ruta original he aplicat dues modificacions: he afegit la pujada a l'Esfinx i he afegit la visita a la Miranda de Santa Cecília

_____________________________

A TENIR PRESENT:

Cal estar en forma, tenir força als braços i estar acostumat a superar passos equipats i trams de conglomerat exposats.

Si es va en grup, és convenient dur casc.

_____________________________

RESSENYA:

Aparquem al Monestir de Santa Cecilia i seguim el Camí de l'Arrel fins arribar a la Canal del Moro.

Iniciem l'ascens a la Canal del Moro, on superem diversos passos equipats amb corda i grimpem per les roques ajudats amb les mans.

Un dels passos amb corda és exigent: és una paret força vertical que exigeix tirar de braços amb força per anar pujant ajudats de la corda. Aquest tram presenta una certa dificultat, però si s'està en forma, amb força als braços i es té experiència en pujar amb cordes, es pot fer sense problemes.

Un cop superada la Canal del Moro, prenem el Camí Vell de Sant Jeroni.
Des d'allà ascendim a l'Albarda Castellana, passant per dos senzills passos equipats amb corda, des d'on gaudim d'unes vistes excel·lents.

Tot seguit tornem al Camí Vell i pugem a Sant Jeroni, gaudint de magnífiques vistes.
També visitem el Mirador Mossèn Cinto Verdaguer.

Iniciem el descens fins el Camell de Sant Jeroni, que flanquegem per l'esquerra.
Les vistes al Montgròs, Plecs del Llibre, Ecos i Talaia són magnífiques.

Tot seguit, ascendim pel conglomerat, ajudats amb les mans, fins arribar a un bonic i estret portell.
Un cop assolit el portell, descendim flanquejant el conglomerat i arribem al Torrent de Migdia, que resseguim en sentit ascendent.

Iniciem la Travessa dels Ecos, passant primer per diferents trams de conglomerat i seguint les marques grogues, fins arribar a la Canal dels Micos.

La Canal dels Micos és estreta i convé fer-la sense entrar-hi a dins de tot, recolzant un peu a cada costat de la canal per tenir espai per pujar i grimpar amunt. És una canal molt divertida, especialment el punt on cal enfilar-se a un teix.

Continuem amunt per la Canal dels Micos fins arribar a un pas equipat amb un cable d'acer, que ens ajuda a passar un tram exposat.

Continuem pujant canal amunt, ara més ampla, i en alguns trams grimpant pel conglomerat i després flanquejant-lo.

Arribem a un nou tram de pujada, de certa amplitud, amb l'ajut d'una llarga corda, que ens facilita l'ascensió pel conglomerat fins arribar a la Miranda dels Ecos, un esperó de roca estret i recte, molt espectacular, que resseguim fins el seu extrem, des d'on gaudim de vistes sensacionals.

Tornem enrere fins el punt d'inici de la Miranda dels Ecos i girem a l'esquerra per baixar uns metres i flanquejar la paret de conglomerat de la Miranda dels Ecos per la seva dreta.

Aleshores el camí comença a descendir per una canal per la que davallem ajudats per dos passos equipats amb corda fins arribar al mític Pas de la Cadena, equipat amb una gruixuda cadena i una corda.

El Pas de la Cadena té una certa dificultat, atès que és força vertical i té una alçada de ben bé 12 metres. Cal tirar de braços per baixar suaument.
Nosaltres hem baixat utilitzant la corda i gaudint molt d'un descens tan aventurer.
A la part baixa del Pas de la Cadena, convé posar un peu a cada costat de la canal, per baixar de forma equilibrada.

Un cop superat aquest pas, continuem davallant per un torrent, passant per trams de conglomerat i pedra, seguint unes visibles marques blaves.

Flanquegem un tram de rocater i girem a l'esquerra per continuar baixant.
Allà hi trobem un curt "mal pas" (un tram de rocater inclinat que cal travessar amb atenció per no caure), i tot seguit pugem pel conglomerat, grimpant en alguns moments ajudats amb les mans.

Poc després, travessem un altre "mal pas" i arribem a un mirador amb una vista vertiginosa cap al nord.

Continuem pel conglomerat, aquest cop en sentit descendent, per un tram d'un cert pendent que ens obliga a desgrimpar ajudats amb les mans en alguns trams.
Tornem a ascendir per un tram de conglomerat que ens duu a la imponent Miranda dels Aurons, des d'on gaudim d'una vista sensacional.

Des d'allà ens dirigim a l'Esfinx, que pugem grimpant pel conglomerat amb un pendent notable.
La vista és magnífica.

Tornem enrere fins la Miranda dels Aurons i baixem per una curta canal una mica estreta, iniciant la Travessa del Pas de l'Esfinx.

El Pas de l'Esfinx és un seguit de trams alternats de grimpades, desgrimpades i flanquejos pel conglomerat, trams de bosc, i algun "mal pas" una mica exposat, que exigeix atenció.
Cal estar molt atent en tot moment i seguir les marques blaves, atès que en alguns trams no hi ha un camí clar.

Arribem al Coll del Miracle, un bon lloc per seure i descansar una mica.
I iniciem el descens per la Canal del Miracle, amb trams de fort pendent, ajudant-nos de les mans i desgrimpant en algun tram.

Un cop arribats al final de la Canal del Miracle, girem a l'esquerra per seguir el sender GR, que té trams alternats de pujada, baixada i camí pla.
En un tram descendent, hi trobarem uns esglaons amb barana i una cadena.

Continuem pel sender, anomenat Camí del Coll de Migdia, travessant canals com la Canal de Sant Jeroni i arribem al Monestir de Santa Cecilia, on aprofitem per visitar la Miranda de Santa Cecilia, amb unes vistes esplèndides.

Tot seguit, tornem al Monestir i a l'aparcament, finalitzant la ruta.