Montserrat - Mirandes de Sant Jeroni i Santa Magdalena, Ermites de Sant Jeroni, Sant Joan, Sant Onofre, i Santa Anna (2x100C)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 7.04 mi
- Elevation gain
- 2,740 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,740 ft
- Max elevation
- 3,966 ft
- TrailRank
-
83
5
- Min elevation
- 2,445 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 4 hours 12 minutes
- Coordinates
- 2048
- Uploaded
- November 20, 2021
- Recorded
- November 2021
near Monestir de Montserrat, Catalunya (España)
Viewed 2422 times, downloaded 150 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Religious site
2,331 ft
Monestir de Santa Maria de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. L'actual abat és Manel Gasch i Hurios. El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, tenia 68 habitants. L'origen del monestir és incert, però se situa cap al 880. Se sap que, cap al 1011, un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Cecília, amb la qual cosa el cenobi quedava sota les ordres de l'abat Oliba, de Ripoll. Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació i Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll. Aquesta ermita s'havia convertit en la més important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a la imatge de la Mare de Déu que s'hi venerava des de l'any 880. El monestir aviat va esdevenir santuari, la qual cosa el va beneficiar, ja que els donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del segle XII, l'abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a dotze, el mínim requerit perquè pogués ser considerada abadia. El segle següent va ser el de l'inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independència del monestir de Ripoll. Durant el Cisma d'Occident, el priorat de Montserrat era fidel al papa de Roma, tot i que el monestir de Ripoll donava suport a Benet XIII d'Avinyó. El rei Martí l'Humà va aconsellar a Benet XIII que convertís Montserrat de priorat en abadia i posés al capdavant com a primer abat Marc de Villalba, que ho era de Ripoll des del 1408. El 10 de març de 1409, una butlla papal de Benet XIII va crear l'abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis sobre Montserrat. Amb tenacitat, el seu primer abat aconseguí una butlla del papa Eugeni IV, l'11 de març de 1431, que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud. El 1493, Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir catorze monjos procedents de Valladolid, i Montserrat va passar a dependre de la congregació d'aquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors s'hi van succeir els abats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els quals cal destacar el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II. Aquell mateix any 1493, un frare de l'orde dels mínims, abans ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, va acompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, cosa que va propiciar l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent. El segle XIX va ser especialment tràgic per a Montserrat: va ser incendiat dues vegades per les tropes napoleòniques, el gener de 1809, quan el general Desveaux, amb 800 homes, arribà al monestir, però perseguit pel sometent, el destacament francès fou destruït] i a partir del 25 de juliol del 1811 quan el prengueren les forces del mariscal Suchet, i el 1812. El 1835 va patir l'exclaustració arran de la desamortització de Mendizábal, va ser saquejat i incendiat i se'n van perdre molts dels tresors. L'exclaustració va durar poc i el 1844 es va restablir la vida al monestir. La congregació de Valladolid havia desaparegut, per la qual cosa Montserrat va tornar a recobrar la independència eclesiàstica. A partir del 1858, sota el guiatge de l'abat Muntadas, l'edifici sencer es va haver de restaurar, ja que no n'havien quedat més que les parets. Des de l'any 1862, la comunitat montserratina pertany a la Congregació de Subiaco (avui Congregació de Subiaco-Montecassino) de l'Orde de Sant Benet, de la qual és un dels principals monestirs. Durant el franquisme, després d'un període proper al nou règim, el monestir prengué, a partir de les festes d'entronització de 1947 i coincidint amb l'abat Aureli M. Escarré, una actitud catalanista i es convertí en nucli de resistència antifranquista. Des de llavors, el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer, i actualment (2008) conté una de les millors biblioteques del país, amb gairebé 300.000 volums i 400 incunables. La congregació actual està formada per setanta-sis monjos, repartits entre Montserrat, el Miracle i Cuixà. A més, al monestir hi viuen els infants que componen l'Escolania de Montserrat, considerada l'escola de cant més antiga d'Europa, ja que es va fundar al segle XIII. Entre molts d'altres premis en reconeixement de la seva tasca religiosa i cultural, l'any 1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi, i el 1997, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. El 15 d'abril del 2016, el monjo de Montserrat Manel Nin va ser consagrat com a Exarca dels catòlics grecs de ritu bizantí.
Ruins
2,844 ft
Ermita de Santa Anna
L’ermita de Santa Anna, primitivament estava ubicada a uns 600 pasos més al sud i a l’esquerra del torrent de la Vall Mala o Santa Maria. Era l’ermita més propera al monestir pujant per l’escala dels pelegrins i per la seva ubicació es trobava en un lloc cèntric en relació a les altres ermites. Es considerava que aquesta ermita era la “parroquia de todas” les altres ermites. Fou edificada l’any 1498 per l’Abat Cisneros (1499-1510) amb ajuda de la infanta Joana Angela d’Aragó, filla de Ferran el Catòlic, i esposa del condestable de Castella, Bernardino I Fernández de Velasco y Mendoza (1454 – 1512). L’abat Pedro de Burgos (1512-1536) enfatitza que és la única ermita separada de la roca i que és l’ermita que té l’església més gran de totes les ermites, “con buena silleria donde se podia cantar y oficiar la misa y las horas canónicas”, perquè, a més d’espai, té un cor. Per aquesta raó tots els diumenges i festius hi van els altres per confessar-se amb el vicari dels ermitans i celebrar missa. Argaiz descriu que te aigua d’un rierol i és molt visitada per estar a mitja hora del monestir. P. Cruselles diu que de les habitacions de l’ermita eren un rebedor, oratori, espai de retiro, alcova, museu, estudi i excusat, menjador, cuina, cisterna, hort i jardí, però que a l’any 1858 només en quedava restes d’unes parets. Com que era l’ermita de trobada conventual dels ermitans, es tenia permanentment el Santíssim Sagrament. W. Humboldt descriu la capella; diu que era de forma allargada amb volta, que tenia dotze cadires de cor de fusta negre i finestres. El pare jerònim italià Norberto Caino visità l’ermita de Santa Anna la primavera de 1755 i comenta que entrà per la porta del camí dels pelgrins “la cual abrieron con trabajo” i que la seva capella era una “poco más grande que las de los otros ermitaños” perquè hi anava totes les festes i els dijous el pare vicari per celebrar missa. Aquest a partir del segle XVIII el pare vicari residí a l’ermita de Sant Benet. Molt probablement aquesta ermita tenia un oratori però no se sap on era. Segons Xavier Altés (2010) semblava que estava situat un cop passada l’ermita en direcció a Sant Jeroni. Santa Anna, com a tal no s’hauria de considerar una ermita perquè en ella qui hi vivia no era un ermità sinó un monjo del monestir que exercia de vicari per delegació del pare Abat del monestir de Santa Maria. Les constitucions de l’eremitori montserratí establia que el superior dels ermitans era el pare Abat i aquest delegava la seva autoritat en un monjo o en un ermità. El pare Garcia Colombas indica que per regla general el pare Abat delegà sempre com a vicari a un monjo que vivia, primer a l’ermita de Santa Anna i, més endavant, a Sant Benet. Per aquesta raó s’hauria de considerar a Santa Anna com la parròquia de les ermites i això explicaria que a Montserrat hi havien 12+1 ermites; és a dir, 12 ermites i una parròquia que era Santa Anna. Per exercir la seva funció de parròquia a l’ermita de Santa Anna hi havia un cor amb 12 cadires. Allí es trobaven els ermitans tots els diumenges i festes de guardar, les festivitats menors de la Verge Maria, en la festa dels difunts i per confessar-se. També hi anàven el darrer divendres de cada mes per trobar-se amb el pare vicari. Abans de la reforma de Garcia de Cisneros els diumenges els ermitans baixaven al monestir. Quan Santa Anna assumí la condició de parròquia els ermitans només anaven al monestir de Santa Maria per Nadal, Dijous Sant, Pasqua, Pentacosta, Corpus, l’Ássumpció, Sant Benet i Tots Sants.
Train stop
3,148 ft
Estació Superior Funicular de Sant Joan
El Funicular de Sant Joan és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el funicular de la Santa Cova. Els altres dos mitjans de transport que hi ha a Montserrat que també salven un desnivell, però que no són estrictament funiculars, són l'Aeri de Montserrat –que enllaça la Muntanya de Montserrat amb l'estació de Montserrat-Aeri de la línia Barcelona-Martorell-Manresa dels FGC– i el Cremallera de Montserrat, que comunica la mateixa Muntanya amb l'estació de Monistrol de Montserrat de la mateixa línia dels FGC. Aquest funicular es va per la companyia i concessionària Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents al mig del Torrent dels Avellaners per accedir a l'ermita de Sant Joan, ubicada a la part alta del massís i des d'on s'ofereix una espectacular vista panoràmica de la muntanya de Montserrat. Era la primera fase d'un projecte mai dut a terme de crear una connexió fins al cim de Sant Jeroni, considerat a l'època de la construcció com «un dels més atrevits d'Europa». El primer funicular va ser inaugurat el 1918 i comunicava la part exterior del Monestir de Montserrat amb la placeta Pla de les Taràntules a prop de l'ermita de Sant Joan (1000 m). Per la seva situació a la part alta del massís es va aprofitar per construir-hi un mirador i un restaurant. L'èxit va propiciar que el 1926 se'n fes un de nou de més gran capacitat. Tenia el mateix traçat que l'anterior, si bé amb cabines de més grans i ample de via de 1000 mm. El 1982, la Generalitat de Catalunya va adquirir la majoria de les accions de la concessionària i va començar la modernització. L'any 1997 es va reformar totalment i s'hi van incorporar uns moderns vehicles amb sostre panoràmic. El 2017 es va modernitzar la sala de màquines.
Religious site
3,330 ft
Ermita de Sant Joan nova
L'Ermita de Sant Joan és a la part alta de la regió de Tebes, al peu de la Miranda de Santa Magdalena, Montserrat, concretament. Juntament amb la Santa Cova, és l'ermita de muntanya més accessible de Montserrat. Està ben comunicada amb el monestir gràcies al Funicular de Sant Joan i al Camí de les Ermites, que disposa de trams amples i ben pavimentats. És una construcció allunyada de les roques que té les seues pròpies parets, una teulada i un petit campanar. És un lloc ideal per a copsar el contrast entre l'austeritat de les antigues ermites i la solidesa de les construccions més recents. Ja al segle XX, amb l'èxit del funicular, l'indret visqué encara noves transformacions. Es construí un mirador amb vistes esplèndides sobre el vessant sud de Montserrat i un restaurant que posteriorment fou abandonat. A la regió hi ha altres ermites històriques d'interès, com les de Sant Onofre, Sant Jaume i Santa Magdalena.
Religious site
3,381 ft
Ermita de Sant Joan
L’ermita de Sant Joan Baptista pertany a la regió de Tebas. Es troba al costat de la nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX i al costat de l’ermita de Sant Onofre. Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal. A principis del segle XX s’hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant. Les restes de l’ermita de Sant Joan Baptista es troben en bon estat de conservació; al no trobar-se embrossades es poden apreciar perfectament els murs de pedra, els passos, restes de paviment, dues cisternes, i terrasses. L’ermita de Sant Joan Baptista compta amb una bona panoràmica i es poden veure altres ermites
Religious site
3,399 ft
Ermita de Sant Onofre
L'Ermita de Sant Onofre és una ermita situada a la zona de Tebes, al massís de Montserrat. És a tocar de l'ermita de Sant Joan, una mica més cap al nord-est, cent metres més avall es troba l'ermita de Santa Magdalena. Segons el Monasticon hispanicum va ser erigida per l'abat Pedro de Burgos (1512-1536), al final del segle XV l'abat García Jiménez de Cisneros (1499-1510) la va restaurar i es va mantenir dreta fins que va ser destruïda per l'exèrcit francès el 1812. Actualment, les restes es troben en un bon estat de conservació, apreciant-se els murs, els passos, les cisternes d'aigua i les antigues escales d'accés. A l'ermita de Sant Onofre s'ha construït un afegit modern que és en ús. Actualment, per arribar-hi s'ha d'agafar un ample camí que neix al Pla de les Taràntules. El camí es troba en bon estat, i en permet l'accessibilitat a tothom. S'han recuperat les antigues escales d'accés i un tram de les que pujaven a Santa Magdalena, actualment està enganxada a l'ermita de Sant Joan, des de la qual s'hi pot accedir. Des del Monestir s'hi arriba en uns trenta minuts. Antigament, a l'ermita de Sant Onofre no era possible accedir-hi a cavall, i per arribar hi havia un camí amb escales part de les quals estaven excavades en roca, després s'havia de creuar un pont de fusta que penjava sobre un precipici. Com que estava situada a la vessant d'una muntanya, gaudia d'una bona vista panoràmica del pla. L'ermita estava unida a la de Sant Joan per una passarel·la i per una petita finestra, ja que estaven molt a prop. S'hi accedia per un pont des d'una escala, continuació de l'escala de Jacob provinent de l'ermita de Santa Magdalena. En aquesta ermita hi visqué l'arquebisbe de Tarbes el 1790, després d'exiliar-se amb motiu de la Revolució Francesa. L'any 2004, amb l'enderroc de les restes de l'antic restaurant de sant Joan quedaren visibles les restes de l'ermita. Durant el període 2005-2006 es recuperaren les escales que permeten accedir a l'ermita des del camí de sant Joan.
Religious site
3,510 ft
Ermita de Santa Magdalena
L’ermita de Santa Magdalena es troba a tocar de l’ermita de Sant Joan, a la zona de Tebas, està situada entre dues agulles anomenades Magdalena Superior i Magdalena Inferior. Antigament es trobava a 600 passes de l’emplaçament actual. En aquest emplaçament hi havia un castell que l’abat Garsias de Cisneros va reconvertir en ermita l’any 1498. Situada entre penyals i riscos no era accessible anant a cavall, s’hi havia d’arribar a peu pujant unes escales que havien estat esculpides a la pedra. Per això, a finals del segle XVII s’obrí un camí des de les creus de Sant Jaume i Santa Magdalena fins al torrent de Vallmala o Santa Maria. Des de l’ermita de Santa Magdalena es pot veure el Monestir i altres ermites, fins i tot es podien escoltar els cants dels monjos. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812. Les restes de l’ermita de Santa Magdalena no es troben en bon estat de conservació degut a l’embrossat i a la dispersió de les ruïnes. Tot i això s’hi poden apreciar murs de pedra, graons a la roca, cisternes d’aigua, terrasses i restes de l’antic Castell Otger. Es diu que l’ermità hi sentia els cants dels monjos del Monestir quan resaven matines a la nit, suposadament a l’estiu quan les finestres eren obertes.
Summit
3,673 ft
Miranda de Santa Magdalena
La Miranda de Santa Magdalena de 1.132 m. es troba a Montserrat (Catalunya), la qual és un mirador que ofereix (amb una altitud de 1.132 metres) una àmplia panoràmica de tota la meitat oriental d'aquest massís muntanyós. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Panorama
Religious site
3,673 ft
Ermita de Sant Jeroni
Aquesta ermita era la més allunyada i alta del monestir. Segons l’abat Pedro de Burgos (1512-1536) no sempre estava habitada perquè les condicions d’aquest indret eren inclements. El viatger Cock descriu que a prop de l’ermita hi ha una creu en un lloc més enlairat on poca gent hi puja. Probablement es refereix al cim de Sant Jeroni. Des d’aquest lloc, en un dia clar, es pot veure Mallorca i Menorca. Laborde explica que l’ermita de Sant Jeroni es trobava a hora i mitja del monestir o 1.570 passos segons cròniques de l’època. Algunes cròniques expliquen que venint pel camí de ferradura abans d’arribar a l’ermita es troba un gran prat on hi havia l’hort. En aquest espai és on es construí la capella Sant Jeroni que fou inaugurada per l’abat Deàs el 10 de març de 1891. Els francesos destruïren l’ermita el 1812. No es reconstruí mai més. A l’any 1858 una crònica diu que només en quedaven restes de parets i una cisterna. El 1891 prop de l’antiga ermita s’eregí un capella dedicada a Sant Jeroni, i es beneí el 10 de març del mateix any.
Summit
4,020 ft
Miranda de Sant Jeroni
Sant Jeroni és el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres. El cim de Sant Jeroni és a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l'Anoia i de Marganell al Bages. Prop del cim hi havia una ermita (després reconvertida en restaurant), una capella (encara dempeus) i l'estació superior del Funicular Aeri de Sant Jeroni, avui tancat, al Mirador del Moro. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 280115001) És considerat el cim més alt (el "sostre") de les comarques del Bages i l'Anoia. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Waypoint
2,999 ft
Pla dels Ocells
El Pla dels Ocells és un indret, a mig camí entre el monestir de Santa Maria i el cim de Sant Jeroni, molt freqüentat però poc conegut. És un indret de pas únicament identificable per un monòlit. Just al començar al pla venint des del monestir hi ha monòlit de pedra de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre amb un fragment del Benedicite, càntic del llibre de Daniel (Dn 3,57-88), al·lusiu a l’indret: Benedicite omnes volucres coeli Domino (Dn 3,80) Beneiu el Senyor, tots els ocells. S’intueix en la part superior que algú hi ha escrit que hi ha 1.026 graons El pla és un ampli indret de trobada de varis camins i del torrent de santa Maria. Existeix un tòtem indicador. En la guia Montserrat. Itinerari de 1909 es descriu aquest indret de la següent manera (s’ha adaptat el català al normatiu i la negreta és meva). “S’arriba a una placeta anomenada Pla dels Ocells. L’ombra dels arbres i els bancs rústecs que s’han construït aquí conviden a reposar, i durant l’estiu acostuma a trobar-s’hi algú que despatxa senzills refrescos, aprofitant l’aigua d’una petita cisterna que es troba al mig del torrent de Santa Maria, a pocs passos més avall de l’esmentada placeta. Al Pla dels Ocells hi fan cap cinc camins: el de ferradura que acabem de seguir; la continuació del mateix que va cap a Sant Jeroni; la drecera de Sant Jeroni que puja de Santa Anna i desemboca al Pla dels Ocells, al costat dret del de ferradura que ens ha portat aquí; un viarany que es veu a la dreta del torrent que fa cap als Flautats, empeltant-se amb el que veurem que va des de Sant Salvador a Sant Antoni, i per fi un altre caminet que, sortint del Pla dels Ocells, a l’esquerra, puja fins al cap damunt de la serra, que fins aquí té el nom de les Paparrers i tot seguit baixa per la vessant occidental de la muntanya, passant per l’Artiga alta i arriba a la Vinya nova, si s’agafa l’empelt que en els Pollegons es junta amb el camí del Pont, o la Rabassa d’en Bertran, molt a prop de Collbató si se segueix per l’Artiga baixa.” . En un altre lloc de la guia s’explica que en el “Pla dels Ocells es pot descansar i beure”.
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
ruta molt recomanable, ben indicada
Bona tarda! Dubte: hi ha passos equipats difícils? Gràcies!
Hola! No hi ha cap pas equipat.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Hecho el 1 de Abril, Bueno tiempo, aire calentito. Muy agradable ruta. La parte desde Santa Anna hasta la llegada al funicular de Sant Joan ha sido nueva para mí y muy agradable. El resto del camino lo conocía ya y sigue gustándome. No es difícil, pero hay que seguir la ruta consciente de las trepadas y del suelo que se puede pisar (rocas, escaleras). Mejor tener botas que apretan los tobillos, sobre todo cuando el suelo es mojado. La escalera de Jacob y su camino despues es un poco técnico sin estar difícil, hay que utilizar los árboles y branchas para asegurar su equilibrio si el suelo es mojado.