Montserrat: Ruta pel Monestir-Santa Cova-Tron de l’Espasa-Pla de Sant Miquel-Sant Miquel-Monestir (Bages)

Montserrat: Ruta pel Monestir-Santa Cova-Tron de l’Espasa-Pla de Sant Miquel-Sant Miquel-Monestir (Bages)

En un dia fred però esplèndid, amb el Tuc, tornem a Montserrat en aquesta nova fase de confinament comarcal. Després de passar el control del mossos a l’entrada de l’aparcament, podem deixar el cotxe a la part alta perquè hi ha poca gent. Sort que els bagencs podem gaudir d’aquesta part del massís.

Acostumats a les gentades que els caps de setmana trobem per Montserrat, crida l’atenció el poc moviment que veiem avui, encara que, això si, és superior al que vam veure fa uns mesos, en les primeres fases de desescalada del confinament, quan pràcticament no hi havia ningú.

Deixem enrere l’aparcament i ens dirigim a l’estació del cremallera. Abans d’arribar, per l’esquerra, trobem les escales que ens baixen al Camí del Rosari Monumental de Montserrat que, en uns 20 minuts, ens portarà a la capella de la Santa Cova, primer objectiu del dia.

Poc a poc anem baixant pel camí empedrat. Passem al costat de l’Estació de l’Aeri de Montserrat i, a banda i banda, ens anirem trobant els quinze grups escultòrics modernistes corresponents als quinze misteris del Rosari que configuren el Camí del Rosari Monumental. Com podem llegir a la Viquipèdia, "El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova, on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880".

"L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzmán feta per l'escultor Subirachs. El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya".

"El Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya, fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar. Al llarg del seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental".

"En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs".

Seguim baixant pel camí, deixem per l’esquerra la cruïlla amb el camí que baixa a Monistrol, i arribem a la placeta de l’estació del funicular que va estar tancat molts temps i que sembla que fa poc que ha reprès la seva activitat.

Poc més enllà, arribem a una nova placeta-mirador amb una gran creu que constitueix el “Cinquè Misteri de Dolor”, o la "Crucifixió de Jesús, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896)". Si el dia acompanya com avui, aquí tenim una bona panoràmica cap el conjunt d'edificis de l'àrea del Monestir i de l'Escolania.

Aquí comença un curt tram de pujada progressiva que, agafat amb calma, ens porta directes al recinte de la Capella de la Santa Cova que, afortunadament, trobem oberta i podem visitar gairebé en solitari. Hi ha limitació d’aforament i les mesures de prevenció Covid habituals.

Segons llegim a la Viquipèdia, "La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat".

Deixem la capella i tornem enrere uns 100 metres. Aquí trobem una cruïlla amb pal indicador que seguirem pel corriol de la dreta, en direcció a Collbató.

El camí, molt fressat i irregular, passa sota la Capella de la Santa Cova i, de forma progressiva, ens porta a una nova cruïlla amb pal indicador. Tot i que nosaltres després anirem per la dreta en direcció al Pla de Sant Miquel, primer agafarem el corriol de l’esquerra (Camí de les Feixades) per acostar-nos al proper cim del Tron de l’Espasa que ja hem visitat en diverses ocasions (veure ressenyes anteriors). Com ja he comentat en altres ocasions, malauradament algú va arrencar l’espasa de ferro que donava nom al cim i ara només hi ha una pedra on algú ha escrit el nom. Aquí descansem una estona i, amb les forces recuperades, tornem al camí per, ara sí, seguir pel corriol que puja al Pla de Sant Miquel, on arribem sense problemes en un progressiu ascens per terreny molt irregular i amb molta pedra solta.

Al Pla de Sant Miquel, cruïlla de camins amb diversos pals indicadors, trobem els camins que pugen a Sant Joan, Santa Magdalena i Sant Jeroni, els que baixen a Collbató pel Camí de les Bateries i, finalment, el que ens tornarà al Monestir pel camí cimentat de Sant Miquel.

Dit i fet, comencem a baixar pel camí cimentat. Passem a tocar de la bassa de Sant Miquel, amb molt poca aigua i, en un parell de minuts, arribem a l’Ermita de Sant Miquel (Segle XIX), on ens aturem a fer un mos amb vistes al Monestir i a les agulles de la Regió de Tebaida.

Després de menjar reprenem el descens. Deixem de banda el camí que surt per la dreta en direcció a la Creu de sant Miquel on, si aneu, gaudireu d’unes magnífiques vistes a la zona del Monestir.

Seguim el descens pel camí de Sant Miquel i badem una bona estona per alguns dels miradors que trobem per la dreta del camí, amb bones vistes al sud.

A banda i banda anirem trobant nous grups escultòrics i ofrenes d’entitats i associacions laiques i religioses.

A la part baixa del camí, poc abans d’arribar al Monestir, per l’esquerra trobem una placa informativa de la Miranda de Fra Garí que avui no seguirem però, si teniu temps i ganes, us aconsello que visiteu. És un camí que puja fort fent llaçades pel mig del bosc fins arribar al mirador o Miranda de Fra Garí, amb espectaculars vistes sobre tot el recinte de Montserrat i els cims de la Regió de la Tebaida, gairebé a tocar. Aquí gaudireu de la bona visió de les principals agulles de la zona: la Prenyada, la Panxa del Bisbe, l’Elefant, la Mòmia, els Flautats i altres.

Nosaltres avui seguim el descens en direcció al Monestir passant per alguns grups escultòrics que formen part del Via Crucis de Montserrat i, finalment, arribem a la Plaça de la Creu, amb molt poca activitat.

Ens acostem a fer algunes fotos per la Plaça de Santa Maria i el Claustre Gòtic, del segle XV, però evitem entrar a l’atri i a la pròpia basílica. Es fa estrany veure-ho tot tan solitari, sense la munió de persones que van amunt i avall per la plaça i la llarga cua que espera per pujar al cambril de la Verge de Montserrat. Són els temps que ens toca viure.

Ens estem una bona estona al recinte del claustre gòtic, un lloc recollit i tranquil, a tocar de la Plaça de Santa Maria, que habitualment és un racó de pau per on no passa gairebé ningú, inclús en èpoques de no pandèmia i amb gran afluència de visitants.

Després de fer un parell de voltes per la plaça, donem per acabada la visita i tornem a la zona d’aparcament, punt final de la ruta d’avui.

Montserrat, un clàssic atemporal, sempre agradable i reconfortant oimés si, com avui, no trobem gaire gent pels camins, sempre coneguts, però sempre per descobrir.

Salut i bona caminada !