Montserrat: Ruta per Monestir-Sant Miquel-Pla de les Taràntules-Camí Nou de Sant Jeroni-Sant Jeroni-Santa Cova (Bages)

Montserrat: Ruta per Monestir-Sant Miquel-Pla de Sant Miquel-Pla de les Taràntules-Camí Nou de Sant Jeroni-Ermita de Sant Jeroni-Cim i Miranda de Sant Jeroni-Pla de Les Taràntules-Pla de Sant Miquel-Santa Cova-Rosari Monumental-Monestir (Bages)

En un dia esplèndid, amb Laura i Marc, tornem a pujar a Montserrat per fer una ruta que pugi al cim de Sant Jeroni pel Camí de Sant Miquel, el Pla de les Taràntules, el Telefèric de Sant Joan (ara tancat) i el Camí nou de Sant Jeroni. A la tornada, des del Pla de Sant Miquel baixem a la Santa Cova i retornem al Monestir remuntant el Camí del Rosari Monumental de Montserrat.

Avui el Tuc no ens acompanya perquè aquest matí encara anava una mica coix de la caminada d’ahir i aquest és un terreny amb molta pedra i que castiga molt els peus. Esperarem a la propera vegada.

Com estem en fase dos de desconfinament, l'aparcament està molt buit i podem deixar el cotxe a la part més alta. Per les rodalies del Monestir no veiem gairebé ningú perquè, com ens ha dit el vigilant, no es pot passejar per la zona, només fer esport. És una visió estranya en un lloc que, habitualment, bull de gent amunt i avall.

Després de passar el control que han posat a l’alçada de la rotonda de l’Escolania, agafem el Camí de Sant Miquel per la part posterior de l’Estació del Cremallera. En ascens tranquil i progressiu anem passant pels diferents grups escultòrics i plaques de diferents entitats i ordres religioses que anem trobant a ambdós marges del camí. Poc a poc arribem al trencall a la Creu de Sant Miquel, que no agafem. Poc després, per la nostra dreta, veiem l’Ermita de Sant Miquel (Segle XIX), on van dinar dilluns passat amb el Tuc.

Seguim amunt pel ara rebatejat com Camí de Sant Joan, passem al costat de la gran bassa d’aigua i, en un no res, ja som al Pla de Sant Miquel. El pla és un cruïlla de camins senyalitzada amb un parell de pals indicadors i amb bones vistes al sud. Per l’esquerra surten dos camins principals: a Collbató pel Camí de les Bateries i a la Santa Cova pel camí homònim. Per aquest camí de la Cova, que seguirem a la tornada, també podríem agafar un trencall que ens portaria al cim del Tron de l’Espasa, a les Coves de Salnitre i a Collbató pel Camí de les Feixades, que hem fet moltes vegades ens els últims anys (veure ressenyes anteriors).

Al Pla de Sant Miquel, pel PR C-19, iniciem una dura i monòtona pujada per la pista cimentada que remunta la Serra Llarga fins al Pla de les Taràntules i el funicular de Sant Joan. Malgrat tot, des del camí, les vistes als principals cims de Montserrat són espectaculars: la Regió de la Tebaida (o Sant Salvador) amb la Prenyada, la Panxa del Bisbe, l’Elefant, la Mòmia, els Flautats i altres; la Regió de les Gorres on destaquen la Gorra Frígia, la Gorra Marinera i, tot just a tocar del camí, el magnífic Trencabarrals (també conegut com el Cigar puro); la Regió de Tebes o de les Magdalenes amb la seva assequible Miranda de Santa Magdalena.

A la part alta del camí també podrem començar a albirar, encara llunyans, el Cavall Bernat (amb els seus curiosos 1.111 metres d’altura), el Serrat de les Onze amb el cap de Mort, la zona del Serrat del Moro i, encara més enllà, la Regió de Tabor, amb Sant Jeroni com a cim més icònic. Un munt de formes singulars i úniques.

Aquest tram és inevitable per aquesta ruta a Sant Jeroni i només ens el podem estalviar si, des del Monestir, pugem per l’Escales dels Pobres, el Pas dels Francesos i el Camí Vell de Sant Jeroni, com ja hem fet en altres ocasions.

Sigui com sigui, sense mirar al terra de ciment i gaudint de l’espectacle de pedra de l’entorn, tirem amunt i, en arribar al Pla de les Taràntules (972 metres), on trobem l’estació superior del Funicular de Sant Joan, descansem una mica per hidratar-nos.

Des d’aquí podríem anar a visitar les Ermites de Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena i, inclús, pujar a la Miranda de Santa Magdalena, com ja van fer fa un parell d’anys, però avui seguirem pel camí senyalitzat a Sant Jeroni que surt al costat de l’estació del telefèric. Passem una tanca de fusta i, uns metres més enllà, trobem una cruïlla de camins amb pal indicador.

Per la dreta baixaríem al Monestir per Santa Anna i el Pas dels Francesos, però nosaltres seguim a l’esquerra, pel Camí Nou de Sant Jeroni. És un camí preciós, agradable i amb unes vistes espectaculars si el dia acompanya, com avui.

Anirem passant diferents trencalls amb pals indicadors que no seguirem i, en arribar sota el Mirador de la Serra de les Paparres, ens hi acostarem pujant les escales que veiem a la nostra esquerra. El mirador, de forma semicircular, ens proporciona unes vistes espectaculars en totes direccions. Molt a prop, quasi a tocar per la cara sud-est, tenim la Gorra Frígia en primer pla.

Deixem enrere el mirador i seguim pel Camí Nou de Sant Jeroni, amb trams preciosos i de bon caminar.

Tot just arribar a un curt tram cimentat veurem una cruïlla amb pal indicador. Per la dreta baixaríem al Monestir pel Camí Vell de Sant Jeroni i el Pla dels Ocells. Nosaltres seguirem rectes en direcció a Sant Jeroni, que tenim a una mitja hora, aproximadament.

Remuntem el tram cimentat i, poc després, pel mig del bosc d’alzines i boix, trobarem una nova cruïlla amb pal indicador. Per l’esquerra seguiríem el conegut Camí dels Francesos que ens portaria al cim de l’Albarda Castellana, sostre de la comarca del Baix Llobregat, amb 1.174 metres.

Avui, però, seguirem rectes pel camí en direcció a l’Ermita de Sant Jeroni, on arribem poc després. Aquí descansem una estona per dinar una mica i, amb les forces recuperades, seguim camí per fer l’últim tram a Sant Jeroni.

Els últims metres són per unes escales de ciment, força deteriorades en alguns trams però que, amb tranquil·litat, són de bon fer. Sense adonar-nos (!¡), ja som al cim.

El cim de Sant Jeroni és el sostre de les comarques del Bages i Anoia, amb 1.236 metres, i punt de confluència de les comarques del Bages, Anoia i Baix Llobregat. Si el dia companya, les vistes són espectaculars en 360 graus. Trobem un vèrtex geodèsic, una taula d’orientació i un pessebre que, per raons desconegudes, esta buit de les figures habituals.

Després de gaudir una bona estona del cim i de les panoràmiques, iniciem la tornada desfent el camí de les escales. Ens aturem un moment al proper Mirador de Mossèn Cinto Verdaguer, també amb bones vistes, i seguim avall a bon ritme fins arribar, de nou, al Pla de Sant Miquel. Aquí decidim girar a la dreta per baixar pel Camí de la Santa Cova.

És un descens ràpid per un corriol molt fressat i farcit de pedres amb les que cal anar en compte per no relliscar.

En un parell de punts deixarem per la nostra dreta els camins que baixen a Collbató i, a una última cruïlla amb pal indicador, seguirem per l’esquerre en direcció a la Santa Cova. No hi a pèrdua possible perquè està prou senyalitzat.

El corriol acaba finalment al Camí del Rosari Monumental de Montserrat. A la cruïlla amb un pal indicador, primer anirem a l’esquerra per visitar a la Santa Cova, avui sense ningú per les rodalies.

Segons llegim a la Viquipèdia, "La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat".

Ens estem una estona a la Santa Cova per visitar l'ermita i la reproducció de la Moreneta i, finalment, tornem enrere pel Camí del Rosari Monumental.

A poc de començar, tot just a tocar de la porta d'entrada al pati de la Cova trobem un plafó informatiu dels cims de la vessant sud-oest del massís.

Seguim camí i, poc a poc, anem trobant les diverses escultures, o grups escultòrics, que configuren el Camí del Rosari Monumental. Com podem llegir a la Viquipèdia, "El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova, on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880".

"L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzmán feta per l'escultor Subirachs. El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya".

"El Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya, fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar. Al llarg del seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental".

"En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs".

Xino-xano seguim baixant per la pista. Passem per una placeta coronada per una gran creu que constitueix el “Cinquè Misteri de Dolor”, o la "Crucifixió de Jesús, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896)". Si el dia acompanya, aquí tenim una bona panoràmica cap el conjunt d'edificis de l'àrea del Monestir i de l'Escolania. A un costat tenim un plafó informatiu dels voltants, que avui trobem caigut al terra.

En arribar a la placeta de l’estació del funicular, tancat des de fa molt temps, comença el tram més dur de pujada que, agafat amb calma, ens porta a l’entorn del monestir, tot just a l’alçada de l’Estació del Cremallera.

Per acabar la jornada fem una petita volta per la Plaça de la Creu, la Plaça de Santa Maria i el Claustre Gòtic, del segle XV, però, com ens han indicat, evitem entrar a l’atri i a la pròpia basílica. Es fa estrany veure-ho tot tan solitari, sense la munió de persones que van amunt i avall per la plaça i la llarga cua que espera per pujar al cambril de la Verge de Montserrat. Són els temps que ens toca viure.

Finalment, tornem a la zona d’aparcament on donem per acabada la ruta d’avui, amb l’agradable sorpresa de que avui, per primera vegada des de que vinc a Montserrat, les maquinetes no ens cobren l’estada.

Montserrat, un clàssic intemporal, sempre agradable i reconfortant oimés si, com avui, no trobem gaire gent pels camins, sempre coneguts però sempre per descobrir.

Salut i bona caminada !