Montserrat: Ruta per Monestir-Santa Cova-Pla de Sant Miquel-Sant Miquel-Miranda de Fra Garí-Monestir (Bages)

Montserrat: Ruta per Monestir-Santa Cova-Pla de Sant Miquel-Sant Miquel-Miranda de Fra Garí-Monestir (Bages)

En un dia esplèndid, amb el Tuc, tornem a Montserrat després de tres mesos de confinament. Avui, festiu a Barcelona, és el primer dia que els de les Comarques Centrals podem acostar-nos a la part bagenca de Montserrat per gaudir d’una ruta pel massís.

Acostumats a les gentades que els caps de setmana trobem per Montserrat, crida l’atenció el poc moviment que veiem avui. De fet, l’aparcament, sempre a vessar, està pràcticament buit.

Per escalfar una mica, ens acostem primer a la part posterior del restaurant del Mirador dels Apòstols, amb molt bones vistes i alguns plafons informatius que val la pena mirar.

Després ja ens acostem al vigilant que han situat a l’alçada de la rotonda de l’Escolania, després de confirmar que som del Bages, ens avisa que no podem passejar pel recinte, només fer esport per la muntanya.

Deixem enrere el control que han posat a l’alçada de la rotonda de l’Escolania i ens dirigim a l’estació del cremallera. Abans d’arribar, per l’esquerra, trobem les escales que ens baixen al Camí del Rosari Monumental de Montserrat que, en uns 20 minuts, ens portarà a la capella de la Santa Cova, primer objectiu del dia.

Poc a poc anem baixant pel camí empedrat. Passem al costat de l’Estació de l’Aeri de Montserrat, fora de servei aquests dies i, a banda i banda, ens anirem trobant les diverses escultures, o grups escultòrics, que configuren el Camí del Rosari Monumental. Com podem llegir a la Viquipèdia, "El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova, on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880".

"L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzmán feta per l'escultor Subirachs. El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya".

"El Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya, fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar. Al llarg del seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental".

"En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs".

Seguim baixant pel camí, deixem per l’esquerra la cruïlla amb el camí que baixa a Monistrol, i arribem a la placeta de l’estació del funicular, tancat des de fa molt temps.

Poc més enllà, arribem a una nova placeta-mirador amb una gran creu que constitueix el “Cinquè Misteri de Dolor”, o la "Crucifixió de Jesús, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896)". Si el dia acompanya, aquí tenim una bona panoràmica cap el conjunt d'edificis de l'àrea del Monestir i de l'Escolania. A un costat tenim un plafó informatiu dels voltants, que avui trobem caigut al terra.

Aquí comença un curt tram de pujada progressiva que, agafat amb calma, ens porta directes al recinte de la Capella de la Santa Cova que, afortunadament, trobem oberta i podem visitar en solitari.

Segons llegim a la Viquipèdia, "La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir de Montserrat".

Descansem una estona al pati de la capella per, després, tornar enrere uns 100 metres. Aquí trobem una cruïlla amb pal indicador que seguirem pel corriol de la dreta, en direcció a Collbató.

El camí, molt fressat i irregular, passa sota la Capella de la Santa Cova i, de forma progressiva, ens porta a una nova cruïlla amb pal indicador. Tot i que nosaltres després anirem per la dreta en direcció al Pla de Sant Miquel, primer agafarem el corriol de l’esquerra (Camí de les Feixades) per acostar-nos al proper cim del Tron de l’Espasa que ja hem visitat en diverses ocasions (veure ressenyes anteriors). Aquí descansem una estona per fer un mos i, amb les forces recuperades, tornem al camí per, ara sí, seguir pel corriol que puja al Pla de Sant Miquel, on arribem sense problemes en un progressiu ascens per terreny molt irregular i amb molta pedra solta.

Al Pla de Sant Miquel, cruïlla de camins amb pals indicadors, trobem els camins que pugen a Sant Joan, Santa Magdalena i Sant Jeroni, els que baixen a Collbató pel Camí de les Bateries i, finalment, el que ens tornarà al Monestir pel camí cimentat de Sant Miquel.

Dit i fet, comencem a baixar pel camí empedrat. Passem a tocar d’una bassa d’aigua i, en un parell de minuts arribem a l’Ermita de Sant Miquel (Segle XIX), on ens aturem a dinar a l’ombra i amb vistes al Monestir i a les agulles de la Regió de Tebaida.

Després de dinar reprenem el descens. Agafem un camí que surt per la dreta en direcció a la Creu de sant Miquel per gaudir de les vistes al Monestir, però no arribem a la Creu perquè el vigilant del matí ens ha dit que no podíem arribar-nos perquè forma part del Baix Llobregat.

Girem cua i retornem al camí de Sant Miquel que seguim baixant. Com no tenim pressa i no hi ha gairebé ningú, badem una bona estona per alguns dels miradors que trobem per la dreta del camí, amb bones vistes al sud.

A banda i banda anirem trobant nous grups escultòrics o ofrenes d’entitats i associacions laiques i religioses.

A la part baixa del camí, poc abans d’arribar al Monestir, trobem una placa informativa de la Miranda de Fra Garí que seguirem per l’esquerra. El camí puja fort fent llaçades pel mig del bosc fins arribar al mirador o Miranda de Fra Garí, amb espectaculars vistes sobre tot el recinte de Montserrat i els cims de la Regió de la Tebaida, gairebé a tocar. Val la pena dedicar una estona a identificar el perquè dels sobrenoms de les principals agulles de la zona: la Prenyada, la Panxa del Bisbe, l’Elefant, la Mòmia, els Flautats i altres.

Després de gaudir una bona estona del mirador, retornem novament al Camí de Sant Miquel passant per alguns grups escultòrics que formen part del Via Crucis de Montserrat i, finalment, arribem a la Plaça de la Creu, pràcticament deserta.

Ens acostem a fer algunes fotos per la Plaça de Santa Maria i el Claustre Gòtic, del segle XV, però, com ens han indicat, evitem entrar a l’atri i a la pròpia basílica. Es fa estrany veure-ho tot tan solitari, sense la munió de persones que van amunt i avall per la plaça i la llarga cua que espera per pujar al cambril de la Verge de Montserrat. Són els temps que ens toca viure.

Finalment, tornem a la zona d’aparcament on donem per acabada la ruta d’avui.

Montserrat, un clàssic intemporal, sempre agradable i reconfortant oimés si, com avui, no trobem gaire gent pels camins, sempre coneguts, però sempre per descobrir.

Salut i bona caminada !