Montserrat. Sant Joan.

Des de la Salut per la drecera de Fra Garí i retorn per les Feixades.

Un altre fàcil itinerari pel vessant meridional montserratí per un bon seguit de camins històrics, fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes d’orientació.
El punts més alts de l’itinerari, el Mirador de Sant Joan, el Contrafort de la Miranda (de Santa Magdalena) i la Serra Llarga ens donen una bona perspectiva del terreny que haurem trepitjat i de bona part de la serralada.

Accés
A l’ermita i àrea de lleure de la Salut s’hi arriba des d’un ramal de la B-112 d’accés a Collbató des de l’A-2 o bé des de la C-55.

La Salut (390m)
Àmplia zona d’aparcament, berenador i accés a les coves de Collbató.
Prenem un corriol (N) que segueix el torrent de la Font Seca fins al camí de les coves, que prenem a mà esquerra, passant pel costat de la de les Arnes (o de la Codolosa). Perdem uns metres baixant (SW) fins a la drecera de Fra Garí.

Drecera de Fra Garí (440m)
És un dels camins més antics de Montserrat. Parteix de Collbató. També hi podem arribar per un camí des del penúltim revolt de la carretera d’accés a la Salut. La prenem a mà dreta i aviat deixem a l’altre banda el camí paral·lel de la drecera dels Graus.
Segueix un esquenall rocallós i és força rosta. En alguns punts el rocam està esglaonat.
Sortim a un camí que, per la dreta mena al Serrat de les Garrigoses i per l’esquerra al camí de les Bateries, però pugem uns metres més per la drecera per incorporar-nos-hi més amunt.

Les Voltes (675m)
Sortim al camí de les Bateries o de la Costa, també conegut com camí vell de Collbató al Monestir. És un camí de bast ample i còmode. El seguim a mà dreta i, entre llaçades, revoltem el Serrat del Penitent continuant pel marge dret del torrent de Santa Caterina o de la Font Seca, fins que n’atenyem la llera.

La Font Seca (760m)
Pocs metres passat el torrent, surt a mà esquerra el camí de la Font Seca. Hi ha un rètol indicador. Deixem el camí de la Bateries que, per Sant Miquel, s’adreça al Monestir i prenem aquell en direcció a Sant Joan.
Quan ja hi som ben a prop, deixem el camí i fem drecera per un corriol ben definit al principi. De continuar aquest corriol, revoltant la capçalera del torrent sortiríem a la balma on hi ha les restes de la capella de Santa Caterina. Però nosaltres anem a sortir al costat de l’ermita de Sant Joan, passem pel costat de les escales d’accés a la de Sant Onofre i continuem en direcció al Bassal dels Corbs.
El camí del Bassal dels Corbs baixa tot seguit a mà esquerra, però nosaltres continuem recte, pel peu d’una codina on hi ha una sèrie d’encaixos i canals tallats a la roca, probablement per recollir aigua de pluja. Quan el camí sembla finir uns esglaons, també a la pedra, ens fan enfilar pel rocam. A partir d’aquí el corriol és poc definit i perdedor. Cal estar atent. Hi ha antics senyals de pintura verda. Més amunt és fàcil de seguir i ens deixa sobre el Mirador de Sant Joan (1).
(1) No cal confondre amb la Miranda de Sant Joan, agulla més alta, situada entre la Miranda de Santa Magdalena i la Gorra Marinera als peus de la qual hi passa el camí entre el Pla de les Taràntules i l’ermita de Sant Joan. També se l’havia anomenat Agulla de la Font de Jacob.

Contrafort de la Miranda (1060m)
És la cota veïna i més alta que tenim a ponent del Mirador de Sant Joan de la que ens en separen pocs metres de distància. Pujar-hi ens fa guanyar vistes vers ponent i el nord de la serralada.
Està separada de la Miranda de Santa Magdalena per un collet pel que hi transcorre un corriol (senyals de pintura verda) que, de seguir-lo, ens menaria a la canal de l’Artiga Baixa passant als peus de la Gorra Frígia.
Retornem a l’ermita de Sant Joan pel mateix camí que hem vingut i continuem per l’ampla pista fins al Pla de les Taràntules.

Pla de les Taràntules (963m)
Estació superior del funicular de Sant Joan. Continuem en pujada per l’ample camí de les Ermites, que en aquest tram és pavimentat. Passada la Serra Llarga fa baixada. El deixem a mà esquerra per una drecera i sortim al costat de la bassa de Sant Miquel. Pocs metres més avall hi ha l’ermita.
Un cop visitada retornem, però ara continuem per la pista fins al Pla de Sant Miquel.

Pla de Sant Miquel (854m)
O dels soldats. Cruïlla de camins on hi arriba el de les Bateries. Hi ha rètols indicadors. Prenem direcció a les coves del Salnitre i Collbató, seguint els GR 6, 5 i 172.
Baixem (SE) pel camí de la Quadra de Sant Miquel, un altre antic camí de bast que segueix el torrent de la Bellasona.

La Fita (650m)
Passada una llaçada, al cap de la qual en surt el camí al Monestir per la Santa Cova, hi ha una fita de terme.
En aquest punt deixem el camí per un corriol a mà esquerra en direcció a un turó, coronat pel pal d’una antiga línia elèctrica, que flanquegem fins a una cota veïna. El corriol és poc definit i ens cal ajudar-nos amb les mans en un punt on hi ha una sirga.

El Tron de l’Espasa (670m)
Coronat per la reproducció d’una espasa clavada al rocam, recreació d’una llegenda sobre Otger Cataló. No en va una de les hipotètiques localitzacions del castell Otger és al veí Cap de les Canals. Malgrat que altres hipòtesi el situen al sector de Gorres.
Retornem al camí de la Quadra de Sant Miquel (S) fins a l’encreuament amb el de les Feixades (pal indicador) que prenem a mà dreta.

Camí de les Feixades (430m)
Flaquegem (W) al peu dels cingles en que acaba abruptament el Serrat dels Monjos. Atenyem el Torrent Fondo a l’alçada del Pas de la Barra i retornem a la Salut per les Coves del Salnitre.

Àlbum d'imatges a: https://flic.kr/s/aHskXaiFvw