Montserratines per la Serra Seca, Castell de Cambrils, esglésies de St Martí i Sta Eugénia i ermites de Sta Magdalena i Remei

Fantàstica ruta sortint des de l’església de Sant Martí de Cambrils en la que desprès de visitar el Castell de Cambrils i l’ermita de la Mª de Déu del Remei resseguirem la panoràmica carena de la Serra Seca tot assolint els cims del Turó dels Mals Aires i el Roc de la Bala i desprès davallarem passant per l’ermita de Santa Magdalena del Sàlzer fins al fons de la Vall de la Móra Comdal, on ens aproparem a l’església de Santa Eugénia. Continuarem enfilant-nos per un sender que travessant el vessant de les Montserratines entre agulles i feréstecs barrancs ens portarà al Coll de Femia, des d’on baixarem pasant per la Font de la Destral i les Colladetes fins l’inici. A més, la ruta es desvia a diverssos miradors naturals, alguns d’excepcionals com el de les Agulles dels Torms i les Roques Medes.

***RESSENYA: Aparquem en una zona habilitada al costat de l’església de Sant Martí de Cambrils (s.XI), reconstruida al s.XVII i restaurada entre els anys 2000-2002. Al costat de l’església prenem un cami herbat (senyals GR) que puja al S i als pocs metres surt a la carretera, que seguim a la dreta (O/SO) i pujant uns pocs metres fins que trobem un cartell per anar al Castell de Cambrils, punt on deixem la carretera i prenem a l’esquerra un cami inicialment esglaonat (senyals GR) que aviat es redreça a l’E. Tot seguit trobem una bifurcacio indicada des d’on fem una “anada-tornada” seguint el caminet que pujant amb tendencia a l’E ens porta fins al turo coronat per les restes del Castell de Cambrils (s.XI) i l’ermita de la Mª de Déu del Remei, des d’on gaudim d’una vista dominant sobre la vall. El castell, originalment romànic pero amb moltes modificacions posteriors, durant la seva llarga historia va estar sota els dominis del bisbe d’Urgell (s.XI i XII), del Vescomtat de Cardona, que va mantenir en el seu poder la baronia de Cambrils (s.XIV a s.XIX) i, fins i tot, hi ha constància documental que durant una època fou un domini dels mítics templers. Vist el castell desfem el cami fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara reprenem els senyals GR que continuen pujant per un sender al SO i deixant a la nostra dreta la Roca de Medes mentre voltem alguns camps i feixes fins sortir a la carretera, que tal com arribem la travessem i seguim cap a Oliana (indicat, senyals GR) pel sender que portavem que s’enfila per un bosquet de pins, alzines i boixos pel grauet de l’Estret, on encara trobem algun tram empedrat. Poc mes amunt trobem una bifurcacio poc evident de corriols on seguim el que tomba al S (senyals GR) i pujant fins sortir a un sender fressat a l’alçada del Grau, que seguim a l’esquerra (S, senyals GR) i baixant, prop de la linia carenera. Aviat fem una breu pujada que ens porta a travessar un petit portell rocos i seguim el sender tot carenejant la Serra Seca al S i vorejant pel seu canto E el Turó de la Plana de les Forques, passat el qual ens desviem apenes uns metres a l’esquerra fins una petita cota secundaria (1284m) que forma un bon mirador. Continuem baixant suaument tot carenejant amb tendencia al S i gaudint de les vistes i, mes avall, arribem a un collet on deixem un cami a la dreta i un altre a l’esquerra i continuem pel nostre sender (senyals GR) al S que continua carenejant i fent una breu pujada que ens porta a assolir el Turó dels Mals Aires (1252m). Seguim per un corriol (senyals GR) que continua per la carena amb tendencia al S i als pocs metres ens desviem momentaneament a la dreta sense cami definit fins un espero proper al caire de l’estimball des d’on gaudim d’una vista dominant sobre l’ample vall de la Móra Comdal. Reprenem el corriol (senyals GR) i la carena fent una baixada mes marcada al S que aviat ens deixa en la carretera, que seguim al S/SE un breu tram i, poc abans d’arribar al Coll de la Serra Seca, fem una “anada-tornada” a la dreta (NO) prenent un cami habilitat amb baranes que no triga en deixar-nos al capdamunt del Roc de la Bala (1234m), coronat per un vertex geodesic i el mirador de la Serra Seca, amb una amplia panoramica. Desfem el cami fins el Coll de la Serra Seca i, al costat del monument al Tour de França, trobem un indicador on seguim cap a Oliana (senyals GR) per un corriol d’inici poc evident i amb tendencia al S. Poc mes avall apareix un sender prou definit que continua davallant fent llaçades fins travessar la Rasa del Solà, passada la qual el sender (senyals GR) continua travessant el vessant orografic dret de la rasa amb tendencia al S i despres al SO en una suau davallada. Mes endavant el sender fa unes llaçades perdent alçada, tomba al S i surt a la carretera, que seguim a la dreta (S, senyals GR) tot voltant prats i deixant a la nostra esquerra les Basses del Salze. Pasades les basses davallem un xic mes per a carretera i arribem a una cruïlla de camins indicada, on deixem els senyals GR i seguim les indicacions cap a “Santa Magdalena de Salze” tot prenenent una pista que surt a l’O i no triga gens en travessar la Collada de Sàlzer, des d’on davallem per la pista amb tendencia al N i aviat arribem a l’ermita de Santa Magdalena de Sàlzer (s.XII), en molt bon estat de conservacio. En aquest punt, per no fer una llarga marrada per l’ensopida pista principal, des de l’ermita anem uns metres al SO pasant al costat de la ruinosa masia de Cal Prat i, pasada la casa, anem a la dreta sense cami definit (algun rastre de vaques) per unes antigues feixes (avui prats) tot tombant cap al N i voltant la masia pel seu canto S i posteriorment O. Despres tombem a l’O/SO deixant a la nostra dreta les cases de Cal Vidal i el Sàlzer i continuem baixant per les antigues feixes fent alguna llaçada i seguint rastres del pas de vaques fins abastar una antiga pista abandonada, que seguim a la dreta (NO) i baixant i, tot seguit, aquesta pista desapareix i continuem resseguint un filat a l’esquerra fins sortir a una pista secundaria, que seguim de baixada. Despres d’uns primers revolts i travessar un barranc la pista davalla al NO, mes endavant se’ns incorpora per la dreta una pista secundaria i seguim davallant en la direccio que portem. Mes avall deixem un parell de pistes secundaries a l’esquerra i seguim davallant al NO fins travessar el Riu de la Móra (normalment sec). A l’altre banda del riu seguim planejant amb tendencia a l’O, tot seguit se’ns incorpora per l’esquerra una pista secundaria e inmediatament sortim a la pista principal que recorre el fons de la vall de la Móra Comdal, just al costat de la granja de la Caseta del Prat. Seguim la pista principal a l’esquerra (O) gairebe planejant i, despres d’un parell de revolts, trobem una bifurcacio on seguim la pista de la dreta (O) cap a la “Móra Comdal” (indicat) tot travessant Els Plans, una extensa zona de verds pastures darrera les quals veiem les Montserratines. Despres la pista s’endinsa per un bosc de pi i fa una lleugera baixada fins un punt on deixem una pista secundaria a l’esquerra i continuem amb tendencia a l’O per la pista principal, que travessa una nova zona de pastures (La Robina) fins sortir a una nova cruïlla senyalitzada. Des d’aquesta cruïlla fem una “anada-tornada” seguint la pista que continua a l’O gairebe planejant fins l’església de Santa Eugènia de la Móra Comdal (s.XII), ubicada en l’extens prat del Pradell. A diferencia de les altres esglésies i ermites d’avui resta oberta i pot servir com aixopluc. Des de l’església travessem el pradell al NE fins sortir a la pista per la que em vingut, que desfem fins l’inici de “l’anada-tornada” de la cruïlla abans esmentada, on ara seguim cap a “Cambrils” (indicat) tot seguint un cami-pista que puja al N per un plantat de pins i, mes amunt, alrededor de la cota 818m, trobem la cruïlla del Samancó (fites, senyals verds), on deixem el cami-pista i prenem un corriol a la dreta que s’enfila molt fort i amb tendencia al N per un bosc de pi, deixant a l’esquerra l’enorme agulla del Roc Llarg. Mes amunt fem un petit flanqueig per una lleixa rocosa perfectament habilitada amb baranes de fusta i seguim un breu tram mes planer per despres seguir pujant fort amb tendencia a avançar al N i fent un traçat sinuos fins abastar l’emboscat Collet de les Artigues, des d’on continuem uns metres al N fins trobar una cruïlla de corriols on seguim el de la dreta tot resseguint el caire d’un cingle al SE i aviat arribem a un collet des d’on ens desviem momentaneament uns metres al S seguint una senda que, despres d’una breu i curta grimpada (Iº), ens deixa al capdamunt d’una agulla des d’on gaudim d’una bona panoràmica. Reprenem el fressat corriol que portavem tot resseguint el vessant de les Montserratines amb una tendencia a avançar a l’E pero fent un traçat sinuos, amb petits desnivells i alternant sectors mes de solana (pins) amb sectors mes ombrivols (alzines i teixos). Despres trobem una bifurcacio de corriols poc evident on deixem a la dreta el corriol mes fressat i seguim el de l’esquerra, que continua mes a prop de les parets i aviat començem a faldejar molts metres per sota les Amoroses. Pasades les Amoroses el corriol torna a ser força fressat, pasem per un bon mirador natural sobre les Roques Medes i despres continuem per una lleixa un xic penjada que continua resseguint el vessant de la muntanya fent petits desnivells i travessant ombrivols torrents. Mes endavant travessem la zona dels Feixans de les Medes i aviat ens desviem momentaneament del corriol a la dreta (S/SE) sense cami definit pero per terreny obert fins un espero que forma un excepcional mirador natural sobre les espectaculars agulles dels Torms, que veiem a tocar. Retornem al corriol que portavem, aviat pasem per una captacio d’aigues i continuem resseguint el vessant de la muntanya amb una tendencia a avançar al NE pero sempre amb traçat sinuos e irregular que va travessant un parell de canals-barrancs i ens porta a faldejar força metres per sota la gran agulla de Matacabrit i mes endavant s’encamina cap al ferestec Torrent Mal fent un tram força ombrivol per una espesa boixeda on ens desviem un parell de vegades a la dreta del corriol per gaudir de les vistes sobre el fons del barranc i les grans coves que es veuen. No triguem en arribar a la bonica raconada amb formacions de tosca de la Font del Torrent Mal, amb una aigua fresca i abundant. El corriol continua travessant el marcat barranc que forma el Torrent Mal i a l’altra banda s’enfila amb tendencia al SE tot resseguint el vessant de la muntanya i mes endavant es redreça al NE pasant per un mirador natural sobre les Roque Blanques, una clapa de roca calcàrea entre el conglomerat. El corriol, ara mes difus i perdedor (fites), continua enfilant-se fent algunes llaçades i ziga-zagues tot agafant tendencia al N per una mena de serrat fins abastar la part alta del Serrat Molar, on trobem un solitari plafo interpretatiu sobre els Isards. Continuem per un comode cami herbat que va resseguint la part alta del Serrat Molar amb tendencia al N i fent una suau pujada fins l’ample Coll de Femia, on trobem una cruïlla de camins indicada. Continuem cap a “Cambrils” tot travessant el coll per un cami ample que davalla suaument al NE per terreny obert i, poc mes avall, aquest cami ample es dilueix entre pastures i continuem davallant al NE seguint un rastre de senda senyalitzat amb antics senyals blancs per una mena de llom herbat que aviat ens porta a travessar una pista secundaria d’us ramader i seguim davallant al NE (senyals blancs i fites) pel rastre de senda i terreny obert. Just quan arribem al limit del bosc l’anem vorejant al NE tot deixant la marcada Rasa del Malpàs a la nostra esquerra i avall, cada vegada per una senda mes definida que finalment esdeve un corriol. Just quan el corriol s’endinsa al bosc trobem la Font de la Destral (a dia d’avui practicament seca), des d’on seguim davallant (NE) per un bosc de pi amb boix fins sortir mes avall a la cruïlla de les Colladetes, molt a prop de la Rasa del Malpàs. Travessem la rasa i seguim uns pocs metres sense un cami definit (antigues estaques de fusta d’un cami senyalitzat i senyals blancs) i, tot seguit, sortim a una pista-cami herbada que seguim a l’esquerra (N) i baixant, despres fa un parell de revolts i surt a un cami formigonat, que seguim a la dreta (SE) i baixant obviant els pocs trencalls que ens surten a banda i banda fins sortir a la carretera, que seguim amb tendencia al S i fent una breu pujada fins al punt d’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per corriols i senders força clars i relativament senyalitzats, pero hi ha alguns trams sense camí evident pero sense masses problemes des de l’ermita de Santa Magdalena de Sàlzer fins abastar una pista (evitable seguint l’ensopida pista principal de la vall que fa força marrada) i en la baixada del Coll de Femia fins la Font de la Destral, on tot i que hi han antics senyals (surt corriol al mapa Alpina) tampoc trobem cami definit pero es per terreny obert i de bon fer. En el tram de la travessa de les Montserratines trobem senyals de diverssos colors: blancs (els més antics), blaus, taronja… pero cap d’ells acaba per tenir una total continuitat, així que e decidit no posar-ho a la cronica.

***ALTRES RUTES PER LA MUNTANYA D’ALINYÀ:

-”Ermites de Sta Pelaia i St Ponç per Llobera, Aiguaneix, Planegilla, Perles i la Ferrada del Roc de St Ponç des d’Alinyà”
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ermites-de-sta-pelaia-i-st-ponc-per-llobera-aiguaneix-planegilla-perles-i-la-ferrada-del-roc-de-st--21803286

-”Roca de Narieda: Tossals del Pouet i d’Oriola per la Font de Codonyes i les Roques d’Espellagossos i del Bosc des de Fígols”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/roca-de-narieda-tossals-del-pouet-i-doriola-per-la-font-de-codonyes-i-les-roques-despellagossos-i-d-17874546

-”Cap de la Gòrdia i Tossal de l’Àliga pel Clot Jordanera, l'Obaga de la Gòrdia, Ossera i el Camí Ral desde l'Alzina d’Alinyà”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cap-de-la-gordia-i-tossal-de-laliga-pel-clot-jordanera-lobaga-de-la-gordia-ossera-i-el-cami-ral-des-13640614

-”Cap de la Roca de Galliner per la cresta, Solana de Muntaner, Grauet, Roc de l’Ou i Ferrada del Roc de St Ponç des de Perles”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cap-de-la-roca-de-galliner-per-la-cresta-solana-de-muntaner-grauet-roc-de-lou-i-ferrada-del-roc-de--13349904

-”Muntanya i Ermita de Santa Fe pels Salts i Basses del Riuet de Fontanet, Font Bordonera i Grau del Fangueret des d’Organyà”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/muntanya-i-ermita-de-santa-fe-pels-salts-i-basses-del-riuet-de-fontanet-font-bordonera-i-grau-del-f-13238444

-”Cogulló del Turp per l'Estret, Cresta SO, Grau del Turp, St Joan Anoves, Sta Pelaia, Torrent del Bast i les Cases Baixes”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cogullo-del-turp-per-lestret-cresta-so-grau-del-turp-st-joan-anoves-sta-pelaia-torrent-del-bast-i-l-9578784

-“Pedró dels Quatre Batlles i Tossa Pelada per Urdiet, Collades, Sangonelles i Clots d la Bófia i Jordanera dsd Alzina d’Alinyà”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pedro-dels-quatre-batlles-i-tossa-pelada-per-urdiet-collades-sangonelles-i-clots-d-la-bofia-i-jorda-78270124