MONTSIÀ: Cova Bonica pel Corral de Mariquito, Cingle del Pic Blanc i Bassa de l'Argiler des de Sant Carles de la Ràpita

Avui aprofitant les vacances de setmana santa anirem a fer una ruta curta i senzilla però molt bonica i intensa, per descobrir l'interessant cova Bonica, una de les joies del Montsià.

A més, compartint l'experiència amb els experts companys veterans Carme i Ferran, a qui estic encantadíssima d'haver conegut, ja que no només hem caminat : hem compartit experiències, vivències i intercanviant informació de rutes per a properes surtides . Avui he après moltes coses sobre espeleo , botànica i també de companyerisme, estic emocionada de trobar gent que estima la montanya i respecta la natura. Així es un goig conèixer gent.
Estic segura de que si hagués anat totsola no hauria passat de la primera sala de la cova, però el bon fer de Ferran ens ha animat a seguir i ens ha ajudat a progressar per la cova amb seguretat i prudència. Conforme anàvem descobrint sales, ens animava a continuar un poc més. Cuan creiem que ja s'acabava, deia que hi ha un altre forat , i una sala més gran i més bonica que la anterior , i així fins al final, on a la sala més gran trobem unes columnes gegants i ens podem posar de peu totalment. No tinc paraules per descriure la bellesa de la gruta, pero si que tinc mil agraïments als meus companys per ajudar-me a descobrir-la. En tenia moltes ganes perquè havia vist un track de Pep Badia, però mai m'havia atrevit a anar-hi totsola.

Bé, d'aquesta manera, avui farem poca aproximació, ja que anirem a la Ràpita i agafarem el camí de Codonyol que no està en gaire bon estat però és pot passar en cotxe , i al final trobarem un lloc més ample per aparcar,hi caben dos cotxes.
Seguim un track del Ajuntament de Alcanar, així que assegurem de que no hi hagi sorpreses , ni camins bruts o perduts . Bona part de la ruta passa per bones senderes marcades com a PR.
Per començar retrocedim un poc per que a la nostra dreta hi ha el inici de la ruta. A la bifurcació anirem a la esquerra perquè a la dreta ens indica que ens hem equivocat. Un petit error que corregim de seguida per remuntar el barranc fins al Povet d'Antó, avui sec, una llàstima. Farem el ascens continuat hasta
que trobem una bifurcació i anem momentàniament a l'esquerra para visitar una caseta que davant te el que sembla un terrat, te l'estructura típica dels cocons de la zona, però artificial, amb el sostre de rajola, i aixetes a la part de sota. Agafem un corriol que surt al costat de la casa per arribar a les ruïnes del Corral del Mariquito i ens dirigim cap al Mal Pas de Rialla, que te una corda de postureo.

Superat el Mal Pas, seguim en ascens , una senzilla grimpada també i poc després ens parem a visitar el cim del Pic Blanc, on hi ha unes pedres llises que fan de mirador, i també trobem una gran fita. Una balconada brutal en vistes a la badia dels Alfacs i sort que encara podem veure-les per què comença a apareixer la boira per la nostra esquena.

Pasada la carena del Pic Blanc, arribem a l'Ereta, senyalitzada amb un pal indicador, encara que nosaltres prenem el sender de l'esquerra, direcció a Alcanar, hasta a una gran tartera que caldrà remuntar, avançant en precaució de no lliscar i amb dificultat, a vegades fent un pas endavant i dos endarrera, però a la nostra esquerra el camí es un poc més fàcil.Segons el track la pedrera es la via més directa per pujar a la Torreta, però antes d'arribar dalt de tot la creuarem per què al altre costat hi ha un petit corriol una mica brut però ens podem orientar seguint vora la paret hasta que trobem la boca de la Cova Bonica, tapada per una figuera, a uns dos metres de altura. Caldrà pujar per les pedres i entrar reptant com un cuc a la primera sala.
Les vistes de la costa, en aquest punt, estan emboirades totalment, però en surtir de la cova tornen a apareixer.
La visita a la cova no es fàcil, ens prenem el nostre temps, més de una hora, perque s'ha de avançar a poc a poc perquè al principi no te gaire altura, però com deia abans, com més ens endinsem, més bonica és.

Com ja havia llegit, alguns salvatges han fet grafitis i inscripcions desagradables, i algunes de les columnes estan trencades per terra. A pesar d'això, la cova es tan bonica que es mereix una visita completa en calma i disfrutar-la tranquil·lament, veient com ha crescut vegetació a les parets i les gotes d'aigua ho fan brillar. Una meravella per als nostres ulls.
Sobretot cal tenir en compte portar frontal i no entrar si no es te la experiència necessària.

Al sortir , la boira ha desaparegut , les vistes del delta han tornat i han aparegut dos joves en pantaló curt i sense frontal.... No volem saber com han acabat, però ens han preguntat per la cova i els hem indicat, esperem que hagin ultilitzat la raó i coneixement.

El sender ens retorna a la pedrera per on hem pujat a Cova Bonica , ara a pesar de la precaució, alguna culada ens hem emportat sense voler, però per sort tenim bona amortiguació. Moltes rises , i mentres agafem el cami de la dreta de la pedrera vaig aprenent gracies a Ferran i Carme sobre les meravelles de la natura que ens envolta: les fins ara desconegudes Matapolls, Llentiscle,Porrases, Aritjol , la Estepa negra que curiosament és blanca i el preciós Corner.

Xerrant , aviat trobem la Font del Fumat, que sorprenentment està plena i amb culleretes que naden.

Fem un descans per fer un mosset i emprenem la baixada, sense pèrdua, passant per una Foradada.
Patim ara ja una mica amb la calor del migdia però amb la satisfacció de la visita a la cova, i baixem passant per la font seca del Recreo i la bassa del Argiler , i en arribar a la pista només cal seguir el PR.

Tot plegat han sigut 8 km però ben treballats , amb bon regust i contenta de trobar bona gent amant de la natura.