Montsianell

Baixo cap al Montsià, a veure si recuperem sensacions de tant temps estroncades. Prèviament, quan no conec la zona, busco rutes que coincideixin amb el que vull fer. Com que em marco dos objectius, La Foradada i el Montsianell, acabo per optar per dues rutes, la primera de l’Elena Sancho (https://ca.wikiloc.com/wikiloc/rutes-senderisme/cedrilles-set-piques-motllo-4termes-mas-de-matarrodona-foradada-gr-coll-llarg-cedrilles-62142895) i la segona de “maps” (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/100-cims-el-montsianell-i-la-foradada-7793910), aquesta només la tindré en compte per a visualitzar la zona del Montsianell. A part que aquesta no és circular i comença en un punt i acaba en altre, farien servir dos vehicles, penso. Així que surto des de Freginals per una pista, asfaltada, emportlanada i devastada per acció, sembla, de les pluges, a part de manca de manteniment; la dita pista travessa el massís fins a Sant Carles. Deixo el vehicle en una cruïlla, en el punt on l’ICC li dona el topònim de les Set Piques, tot just on acaba el corriol que agafaré per baixar del Montsianell. Cal desfer un tram de la pista per on he vingut, entre camps de tarongers, fins on les runes de les Paridores del Pitorrer, passades les quals entrem en un camí que puja paral·lel als tarongers, fins que a la part alta, trobo una porta que trenca la monotonia de la tanca. No està tancada, només té un pestell, comença el corriol de pujada per un camí estret, atapeït de vegetació, és com si estigués a casa, hi ha uns “aires a Garraf”. Arribo al lloc anomenat “Corral de Cedrilles” on no em dona la impressió que sigui un lloc per a estar molta estona, així que un parell de fotos i continuo. Passo per la font d’Andara, per sobre de la qual surt el corriol que he de seguir, però sense arribar-me a les set piques. Segueixo fins la Mata-Redona (619 m) on trobo un vèrtex geodèsic, aquest cim és conegut per la gent de la terra com a Molló dels Quatre termes, una nova discrepància entre la toponímia oficial i l’autòctona. Queda davant meu una Vall entre la zona de la Foradada i el Montsià axial, en mig de la qual es troben les runes de la Masia de la Mata-Rodona, on convergeixen diversos senders. Com que lluny també visualitzo el cim de la Foradada i els camins que hi pugen, la direcció a seguir és ben clara. Entre el camí de pujada que segueixo i el de baixada hi ha diferents connexions, si és que s’optés per a no pujar a la Foradada. Des de les mateixes runes de la Masia de la Mata-Redona podríem baixar fins a la font del Burgar. Arribo a la Foradada, fotos de rigor del Delta de l’Ebre, millors vistes de les que vaig tenir des de la veïna Torreta de Montsià. Baixo fins a la Font del Burgar, el camí millora, al menys per al meu gust, no tant exposat com en la pujada si més no fins la font d’Andara. Arribo a la font del Burgar, lloc arranjat amb informació del Massís, tinc un petit lapsus i agafo el GR que retorna a la Masia de la Mata-Redona, res que no tingui solució, baixo per on acaben d’aparèixer quatre alemanys que ja els venia sentint força estona abans. Segueixo aquest camí, pel qual podria arribar-me fins a Sant Carles, però no és l’objectiu del dia. A l’alçada d’una petita tartera segueixo la bifurcació de l’esquerra, veig lluny un pal indicador i poso l’automàtic fins aquell punt, en arribar passo al costat de la bassa de la Galla, sense adonar-me m’he allunyat d’un de les dues rutes que porto, però seguint el GR. Abans d’arribar a la bassa ja havia vist unes marques blanques a l’esquerra, així que vaig a buscar-les, les segueixo, i on em porten? Doncs al GR, que hi farem? Així que el segueixo, tot de baixada, fins a sortir a una pista paral·lela al Barranc de Coll Llarg, el qual cal creuar, de baixada trobo unes cadenes, necessàries? Com tot, va a gustos, a la pujada per l’altra costat vindrien bé unes escales mecàniques, però no hi són. Segueixo un camí de pujada, en algun moment poc definit, però que discorre clarament al costat d’una tanca, ja dalt planeja una estona i començo a baixar, vull agafar un corriol que surt a la dreta que em portarà al Pla de la Llosa. El trobo fàcilment, està ben fressat, baixo a creuar i seguir una estona que després seguiré per emprendre l camí de retorn. Passo al costat d’algun habitatge i o construcció d’ús agrícola, a banda i banda les oliveres són presents. En una cruïlla agafo el camí de l’esquerra que a l’alçada d’una cadena es converteix en corriol, inicio la pujada al Montsianell, sense pressa però sense pausa, està ben marcat amb marques blaves. Opto per anar per aquest camí de pujada per a poder tancar la circular que havia programant. Pujar i baixar per on baixaré, a part de més llarga, no tancaria la circular correctament. Cada cop més a prop la immensa figura del Sagrat Cor, penso en el que devia costar pujar tot això aquí, per no parlar del bloc de marbre lamentablement grafitat que hi ha als peus de l’estatua. Cal baixar doncs, més llarg que la pujada com ja he dit, però que en res em porta a l’inici de la ruta. Des d’aquí no tornaré a Freginals, seguiré la pista i enllaçaré millor amb l’N340, AP7 i companyia i de retorn cam a casa.