Montsianell i Cedrilles. Montsià

2 de març de 2017

L’altre dia em va caure a les mans una ruta que vaig fer ara fa dos anys per l’extrem nord de la serra del Montsià, coronant les dos puntes més importants de la zona: el Montsianell i Cedrilles. Un “vuit” que ens permet descobrir racons preciosos del Montsià més septentional, la part ampostina de la serra.

Aproximació: Deixarem el cotxe a la cruïlla de camins de la Font de les Set Piques, a la que podem accedir pel camí de Freginals, des del polígon industrial de l’Oriola d’Amposta, des de la carretera vella d’Amposta a Freginals, a Favaret, o des dels Freginals pel camí de Sant Carles.

Dificultat: fàcil/moderat.

Desnivell: Uns 1100 metres acumulats.

Durada: Unes 4 hores comptant parades. Uns 10Km.

Itinerari: A la Font de les Set Piques, encara es poden veure les restes d’un dipòsit que alimentava les piques de la font, completament tapat per la vegetació. La resta de la font va desaparèixer en transformar, ja fa molts anys, tota aquesta zona en conreus de tarongers. Sense cap mena d’escrúpols es van carregar tota l’estructura de la font… i la història es torna a repetir. Poc abans de fer aquesta ruta, un cop més s’ha fet una transformació molt potent de tota aquesta raconada de serra, arrassant vells marges, barraques de pedra en sec i les restes d’antigues casetes i masos per tornar a plantar. El progrés…
Prenem un sender que comença a remuntar en direcció nord cap a la carena que ens porta al cim del Montsianell. Per la dreta tenim unes magnífiques vistes d’aquesta petita vall, el Pla de la LLosa i del Mas d’en Carrasca. Per l’esquerra podem veure el fruit d’una altra gran transformació que també es va portar a terme a la zona del Cabiscol, al davant el nostre objectiu. El sender ens porta fins a la darrera estribació rocosa de la serra, el Montsianell, amb 291 metres d’alçada i rodejat de petits cingles de roca, és un fantàstic mirador del delta, del riu Ebre i d’Amposta als nostres peus. Una gran crist metàl·lic corona aquest cim. Baixo de cara a Amposta per tornar per sota del cingle de la part de llevant i visitar un altre cop les parets que han estat per a molts de nosaltres una petita escola d’escalada per iniciar-nos en aquest món de la vertical des de fa molts anys.
Prenc un ramal del sender que baixa decididament en direcció sud-est fins a la base del Montsianell. Per l’esquerra, a mitja baixada deixem les restes d’un vell forn de calç. El sender ens deixa al Camí de Freginals, que seguim ara en direcció sud-oest. travessem tota la vall entre arreglades finques d’oliveres fins a retrobar la font de les Set Piques. Ara cal prendre el sender que surt de la mateixa esplanada on tenim el cotxe en direcció sud, i que comença a remuntar el racó de les Bruixes, deixant a la dreta el barranquet del Racó del Pitorrer. A la nostra dreta deixem també les restes d’una gran corralissa i en arribar a la carena, i planejant, cal estar atents a un petita fita de pedres a la vora esquerra del sender, que ens marca el corriol que hem de prendre. És un tram molt perdut però val la pena la visita. Primer trobem les restes d’un gran bassot revestit per dins en pedra en sec, a la mateixa carena. El corriol comença a baixar cap a una raconada més poblada de vegetació i ens condueix a un gran bancal on trobem la Font de la Gotellera. Una petita obertura triangular al marge de pedra recull l’aigua que també alimenta un petit bassal argilenc, força concorregut pels senglars en èpoques de pluja.
Tornem al sender principal i seguim la mateixa direcció. Poc més endavant trobem una bifurcació. Per l’esquerra baixariem cap al Mas de Miralles i per la dreta comencem a remuntar la llarga carena que ens portarà fins a Cedrilles: el Coll Llarg.
En sender, sempre per la carena també ens ofereix immillorables vistes de la Vall Llòbrega, del Bosc de Miralles, de la Mola Conillera, per on serpenteja el GR 92, i a la vessant de la dreta l’immens “desmonte” que han fet al racó del Peturrer i al Mas de Mussenyes, per replantar.
Ja ben prop de la part final de la carena principal del Montsià, trobem una altra bifurcació. Per l’esquerra baixaríem a les Bassulles. Segim cap a la dreta i després d’una petita pujada ens internem a un petit i espès bosc de carrasques: les Carrasquetes del Soco. Més endavant una altra bifurcació que per l’esquerra ens pujaría pel Pas d’Andara al cim de Cedrilles, i per on també carenejant podríem anar fins al Molló dels Tres Termes. Prenem també el sender de la dreta que ens porta per la base del cingle a la punta més septentrional del Montsià. Una immensa balconada sobre el delta!
Ara cal resseguir el sender per sota dels alterosos cingles que conformen el racó de Cedrilles. També arrapat a la base dels cigles trobem el corral de Cedrilles, on a base de pedra en sec, els nostres avantpassats van construir dependències per arrecerar els ramats. Incrustat a un dels marges encara es pot veure una petita falca de fusta foradada on podien lligar algun animal.
Ja fora del corral una nova bifurcació. Per l’esquerra surt el sender a Andara i per la dreta, que prenem, comença a baixar fort per dins la raconada i travessant un parell de grans rossegadors de pedra cap a la falda de la serra. El sender acaba al costat esquerre de la gran finca i per la vora baixem fins al Camí de Sant Carles que des de l’esquerra vé de Freginals. Sortim al camí a tocar de les restes del corral de Mussenyes i per camí ample i bo tornem a baixar fins a les Set Piques. Per l’esquerra, entre conreus, assomen les restes del vell Mas de l’Ermita.

Una interessant visita a la part nord del Montsià que no ens deixarà indiferents.

Salut i muntanya!!!