Monument de l'Àngel - Ermita de St. Quirze - Lloret de Mar

Monument de l'Àngel - Lloret de Mar

L'Àngel, 1904

És el primer monument dedicat a Mossén Cinto Verdaguer.
Està situat en el cim anomenat Ses Pedres Lluidores.
A la base s'hi troba una amplia escalinata i un piló de roques naturals.
Al cim, la figura d'un Àngel amb les ales esteses assenyala amb la mà dreta el camí de l'ermita i amb l'esquerra alça una estrella. El cos de la construcció té un relleu de pedra a cada cara. La cara que mira el mar, representa Nostra Senyora de Gràcia i, als peus, el medalló de bronce amb l'efigie de Mossen Cinto.
El Monument fou projectat i dirigit en la part artistica per Enric Montsardà. La part escultòrica es de Federico Bechini, segons model de l'escultor modernista Eusebi Arnau i realitzat al taller de Joan Pujol.

Dalt d'un turó, a la vora del camí de Sant Pere del Bosc, Nicolau Font va erigir un monument dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, i homenatge també al seu glosador Jacint Verdaguer, la imatge del qual es es pot veure al pedestal. Va ser alçat l'any 1904 i està coronat per un àngel de pedra amb ales i estrella de metall. Va ser projectat per Enric Monserdà. Eusebi Arnau va fer el model de l'escultura, passada a pedra per Frederic Bechini. La part ornamental és obra de Joan Pujol. Tot el monument és replet d'elements característics de la simbologia catalana.

Sant Quirze:

“ Descripció

Ermita situada a 200 m. al nord del cementiri de Lloret.

És un edifici aïllat, encara que la desbordant urbanització a Lloret ja hi està arribant a prop. De planta rectangular, format per dos parts diferenciades i amb coberta de doble vessant a laterals.

La façana comença amb un sòcol d'un metre d'arrebossat imitant grans blocs que culmina amb una filera de rajola pintada de blau.

Té una porta, dues finestretes als costats i una finestra quadrangulars a sobre i un campanar d'espadanya a la part superior central. La porta és gran, d'uns 3 metres d'alçada, de pedra granítica, amb brancals de grans blocs escairats i llinda monolítica. A la part superior hi ha dos òculs el·líptics. Els ràfecs del cos més alt són de quatre fileres de rajola i teula i les de la part posterior de dues i una filera de rajola plana i teula.

Pel que fa als esgrafiats de la façana fets el 1935 i restaurats posteriorment (1973), estan formats per una decoració de gerres amb flors, estructures esglaonades, florons, garlandes i copons.

La part posterior té dos nivells de teulada. És la part més antiga i on es van trobar les restes arqueològiques. A la part lateral occidental hi ha una porta de mig punt adovellada i una finestra petita, emmarcada de pedra i enreixada.

De l'observació de la planta se'n dedueix que hi ha dues fases, la de l'ermita antiga i medieval (que ara ocupen les dues sagristies i l'altar major) i la nau actual, situada a un nivell més baix i ampliada al segle XVIII.

La primitiva ermita feia uns 4,5 m d'amplada per 10 de llargada. L'ampliació del segle XVIII va convertir el lloc en una planta quadrada d'uns 10 metres de costat.