Morral de Cabrafeixet i Punta de la Buinaca

7 d’abril de 2019

Una nova visita a la Serra del Boix, per tornar a coronar el cim del Morral de Cabrafeixet. Aquesta vegada però, i també sota el bon guiatge de l’amic Joan Cabrera, us presento una ruta circular que ens portarà a visitar altres punts d’obligada visita per conèixer a fons aquesta raconada de serra, passant per la Punta de la Buinaca, la Mola de la Buinaca, la Foradada…
Som-hi!!

Aproximació: Des de la carretera TV-3022 del Perelló a Rasquera, entrem per una pista a l'esquerra, aproximadament al Km 7,5, indicada. El primer tram asfaltat, prenem un ramal de pista a la dreta, ara de terra i uns metres més endavant el ramal de l’esquerra, també indicat, fins al final on hi ha l'aparcament. 

Desnivell: Uns 1200m acumulats.

Dificultat: Moderada.

Durada: Prop de 6h comptant parades. 12,3Km.

Itinerari: De l'aparcament parteix, per la dreta del barranc, el sender que en deu minuts ens deixa davant la reixa de les pintures rupestres de Cabrafeixet. "Datades al paleolític, es troben en un abric natural situat a uns 80 metres d'altitud sobre el nivell del barranc de les Nines, als peus de la serra del Boix, al Perelló. L’any 1998 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Al llarg del temps se n'han perdut la major part, però encara es conserva un magnífic grup de figures, en el qual destaquen representacions de caçadors, cabres i cérvols. Es calcula que les pintures tenen entre 25.000 i 15.000 anys, per tant, es consideren les més antigues del territori". (Font: viulebre.com). 

Seguim el sender i a pocs metres es bifurca per la dreta guanyant uns metres d'alçada, fins a la base del cingle on hi trobem un altre recer a una balma de la roca. Cal seguir el sender principal que s’endinsa a la raconada de l'Estrada. Uns grans gendarmes de roca li donen al racó una aparença misteriosa.. Al cingle, a sota  d'una gran heura trobem el primer dels recers prehistòrics. Uns metres endavant, després de passar entre grans agulles de roca, i també amagada sota el cingle trobem la Cova de la Mallada, d'uns 20 m de longitud per 7 d'alçada. "Entre els anys 1953 i 1954 es van fer unes excavacions que van treure a la llum un total de 1.734 peces de sílex: raspadors, puntes de fletxes i fulles. No es va trobar cap utensili d'os ni objecte ornamental, però sí fragments d'òssos i algunes peces dentals, totes de cabres i cérvols" (Font: viulebre.com). 

El corriol ens aboca novament al barranc de les Nines, on trobem el sender que puja directament del pàrquing pel llit del barranc. El seguim per la dreta i en pocs metres i deixant momentàniament el sender, creuem el barranquet a l’esquerra i visitem les restes de la Casa de Xocolato (compte on poseu els peus!! prop de la casa enrunada s’obre al terra un pou profund).
Tornem al sender que comença a pujar, guanyant alçada molt ràpidament, fent àmples ziga-zagues, passem de la cota 400 a la 700, fins a la carena. El sender ens regala unes precioses panoràmiques del barranc de les Nines que anem deixant per darrera, del Morral de les Nines que es desplega imponent davant nostre, dels contraforts de la cara sud del Morral de Cabrafeixet a la nostra dreta…
Abans de la pala final fins al coll, trobem per la dreta un ramal de sender que ens menaria a la Bassa de Falcó o del Morral.
Un cop al coll, un potent i fred mestral ens vol arrencar literalment del terra. En compte prenem el corriol que per la dreta ens porta a coronar el cim del Morral de Cabrafeixet, una impressionant proa de vaixell de roca... visible des de qualsevol punt del territori, i que fins i tot és "una senya" per als pescadors de l'Ampolla i l'Ametlla. Un cim de 753m. que cau a plom fins als 650, per la seva cara est.
Un altre cop al coll i a tocar de l'indicador metàl.lic de la UEC, prenem la direcció oposada, cap a un morral de roca, al sud-oest, que podem vorejar per dreta o esquerra. Just a l'altre costat s'obre als meus peus l'impressionant avenc de la Punta de la Mola, a tocar del sender. S’hi poden observar curioses formacions al costat mateix de la boca de l’avenc. 
El sender s'enfila ara cap al morral de les Nines, al sud, rodejant-lo per la dreta per un pas carener i d'allí cap al sud-oest resseguint la cresta per fer el cim de la Punta de la Buinaca, de 764m. Una altra de les espectaculars talaies de la serra!
Seguim carenejant cap al sud i ara anem a buscar una empinada canal que ens permetra superar una encinglada barrera de roca. Al capdamunt seguim el fil carener i pugem a l’altiplà de la Mola de la Buinaca, que planegem fins al l’extrem sud, on el mestral ens regala unes vistes impressionants de tot el delta, amb la badia del Fangar en primer pla, i el Montsià cap al sud. A la nostra dreta tot el parc eòlic del coll de l’Alba, en perfecta coordinació, balla la dansa del vent.
Tornem uns passos endarrera per prendre la petita cresta que uneix la Mola amb un gran ressalt de roca: El Cant del Gall que amb 786m d’alçada és la punta cimera d’aquesta zona de la Serra del Boix. Un sender carener ens portaria a fer el cim, però el persistent mestral de la jornada avui no convida a gaudir de les alçades i el desestimem. Prenem un crestall de roca que conforma el contrafort sud-est del cim i anem resseguint l’afilada cresta. Cap al final d’aquesta punta aèria de roca i per l’esquerra, un pas que sembla tallat a mida, forma un petit grau, que sense dificultat ens permet baixar el cingle i ara en direcció nord-est, rodejant la base del Cant del Gall, en permet guanyar metres còmodament fins a la següent carena que s’obre per la dreta. Una petita bifurcació assenyalada amb una fita ens mostra el sender que per la dreta i carenejant ens va baixant de les alçades de la serra del Boix. Per l’esquerra es comença a obrir una de les capçaleres del Barranc del Gall. Deixem el sender momentàniament per anar a buscar, a la llera del barranc, la Font de l’Utxa, però tot i que veiem traces de la seva ubicació per la vegetació exhuberant en algun punt, la sequera persistent d’aquest principi d’any fa que no hi hagi una gota d’aigua en molts quilòmetres a la rodona.
Tornem a pujar al sender i seguim baixant seguint la carena per trobar una de les joies de la sortida d’avui, amagada a un petit cingle que s’aixeca a la nostra dreta: La Foradada (de la Mola de la Buinaca, puntualitzo el fet de trobar-se a la mola perquè aquest topònim es repeteix en més punts de la serra del Boix). Un preciós pont de roca que travessa el cingle. Una magnífica finestra a la Mola. En termes moderns: un photocall espectacular. La gent fa cua per inmortalitzar el moment!
El sender segueix davallant fent un gran gir per la dreta de la darrera punta de la carena: la Punta de la Fou, i baixant ara decididament cap al coll de la Bassa d’Audí, on entre un espès pinaret deixem enrera els darrers metres de garric i entrem a les planes de conreu d’olivera. El sender arriba a un camí ample, de “carro”, a una finca d’oliveres i ametllers.
Seguim el camí i en pocs metres, per l’esquerra, trobem la Bassa del Coscoll, i més endavant la pista que porta a Fullola.
La seguim per l’esquerra i passem pel la Bassa de les Collades. Sempre per la pista esfaltada anem guanyem terreny planejant cap al nord entre petits boscos d’alzina i conreus, on disseminats pel camp es poden veure multitud de petits masos, corrals i casetes entre les grans bancalades; el Mas de Candieto, del Fauquero, del Viejo, del Boixà, el corral de Pataques, la caseta de Rita… restes d’un passat no molt llunyà, i evidència de la riquesa agricola i ramadera d’aquesta raconada de Fullola.
A final d’una llarga recta de la pista, prenem un entrador de terra per l’esquerra on, per entre revolts i creuant un barranquet, enfilem el tram final. Deixem a la dreta les restes de la Caseta del Gos, amb una petita cisterna, i en pocs metres tornem a ser al Barranc de les Nines, que ara remuntem uns metres per l’esquerra per retrobar la zona de pàrquing de Cabrafeixet.

Salut i muntanya!!!