Muntanya del Montgrí...Santa Caterina-Castell del Montgrí-Montplà

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Feia temps que un company de trescada m’havia comentat que no havia pujat mai al castell del Montgrí...(un fet de fàcil solució, posem data per després de les festes de Nadal i Reis).
El problema, coneixent als companys, era on esmorzaríem i la solució me la va donar el company de Wikiloc Jordi LLenas que fa uns dies va fer aquesta ruta...https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sta-caterina-la-creu-castell-del-montgri-montpla-barraca-pastors-pessebre-2018-31518281#morePhotos...( gràcies Jordi per penjar la ruta). I amb ella també hem va donar la solució...començar i finalitzar la caminada a la ermita de Santa Caterina.
Així dons ens desplacem fins l’ermita en cotxes passant per Bellcaire d’Empordà i aparquem a l’explanada rere l’edifici, on després de la caminada acomplirem un bon esmorzar.
L'ermita de Santa Caterina, enclavada al bell mig del massís del Montgrí, fou fundada cap a l'any 1392, pels frares de Montserrat Bartomeu Cabotes, Pere Trasió i Berenguer Desguell, en honor a Santa Caterina d'Alexandria, co-patrona de Torroella de Montgrí. Durant els S.XVII i XVIII, la fam, guerres i pestes converteixen Santa Caterina en un lloc excel·lent de devoció popular; és per això que el dia 25 de novembre, diada de la Santa, s'hi celebra un aplec en honor seu, a qui s'atribueix la salvació del poble de Torroella de Montgrí d'aquests estralls.
Comencem a caminar per un estret camí amb molta pedra (aquest serà un constant en tot el recorregut), que surt davant de la ermita a l’esquerra de la pista d’accés amb cotxes a Santa Caterina.
El corriol comença baixant una estona (sembla que ens ajudi a agafar embranzida per afrontar la pujada fins el castell). Davant nostre el Coll i la Creu de Santa Caterina que arribem en 20 minuts. Des del Coll tenim unes magnífiques vistes sobre Torroella i la plana del Baix Ter. Fem la foto de rigor al cim de la Creu i continuem cap el Castell, ara seguint les marques del GR-92
El pedregós camí comença a ascendir cap al cim fent una sèrie de llaçades que faciliten el trànsit entre tanta pedra. Podem seguir el traçat del GR o podem fer ús de les dreceres existents. Si fem ús d'aquesta última tècnica haurem de vigilar de no desviar-nos cap al Cau del Duc. Per a això haurem de agafar sempre les dreceres que van en sentit ascendent, mai els que planegen. Un cop hem arribat al cim aprofitem per fer una visita al castell. Dins d’una de les torres cilíndriques hi ha una escala de cargol que puja fins dalt els merlets i un passadís ens ajuda a donar un tomb a tot el perímetre del castell. Les vistes son de 360º.
El Castell del Montgrí és de planta quadrada amb quatre torres cilíndriques adossades als angles. L'edifici presenta quatre façanes d'estructura similar: coronament amb merlets, matacans i espitlleres. La porta d'accés s'obre a la façana sud; es tracta d'un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. Quatre úniques finestres (una a la façana sud, dues a l'est i una a l'oest) trenquen la solidesa dels murs: són coronelles, d'arc de mig punt, i amb interessants capitells. L'interior, inacabat, permet tanmateix deduir-ne la configuració general.
El Castell és una fortalesa construïda entre 1294 i 1302. L'origen de la construcció es troba en la rivalitat existent entre el rei Jaume II i els comtes d'Empúries. Es començà a construir per Bernat de Llabià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries. Per a la construcció es comptà amb les rendes reials de Torroella i un impost sobre els bous d'Ullà i Albons. Les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció.
Acabada la visita al castell, seguim les marques del GR-92, ara direcció al mar per baixar al Coll d’en Garrigars i del que hem de baixar amb molt de compte perquè el camí és molt dret i les pedres estaven molt molles i relliscoses. Un cop al coll seguim les marques del GR sempre guanyant alçada fins assolir el cim del Montplà que amb els seus 310,3 metres és el cim més alt del massís del Montgrí.
Seguim camí, ara molt planer fins l’alçada de una barraca de guaita (forestal) on hem de anar amb compte altre vegada amb les pedres i el desnivell del camí. Un cop superat aquest tram arribem a una barraca de pastor restaurada recentment i de pedra seca, enclavada just la cruïlla que ens baixa (esquerra), fins l’ermita de Santa Caterina, donant per tancat aquest cercle.
Ara ens espera un bon esmorzar amb tota classe de vianda, bon vi i uns bons postres per remullar amb la xocolata calenta feta per la Conchita...hummm, que bo!!. Així donem per finalitzada aquesta interesant i pedregosa sortida.
Salut i bones caminades!!