Muntanya i Ermita de Sant Quiri pels Camins Vells de Noves de Segre, Argestues i Berén, St Martí i la Carena de Roques Roges

Bonica ruta per les sempre tranquiles i solitàries Valls d’Aguilar en la que tot seguint els camins vells enllaçarem els pobles i les respectives esglésies i ermites de Noves de Segre, Argestues i Beren fins enfilar-nos a la Muntanya de Sant Quiri (1499m), mirador d’excepció de la vall del riu Segre coronat per la petita ermita de Sant Quiri (s.XI). Per tancar la volta davallarem seguint el recorregut de la coneguda cursa de la Vertical Quiri, organitzada cada any per l’Unió Excursionista Urgellenca, que ressegueix d’aprop la costeruda i panoràmica carena de les Roques Roges.

***RESSENYA: Deixem el vehicle just a sota del poble de Noves de Segre, en un costat de la carretera que uneix Noves de Segre amb Argestues. Iniciem la caminada anant a buscar una petita capella-oratori on trobem un indicador de “Sant Quiri” des d’on pugem per un carrer a l’O/SO. Poc mes amunt el carrer que seguim tomba a la dreta (N/NO) passant al costat d’un petit parc infantil i de seguida trobem un indicador en una cruïlla de carrers. El carrer de l’esquerra sera el cami de tornada, aixi que seguim recte pel carrer que seguiem, que continua al N/NO entre cases. Als pocs metres deixem el carrer que portem i prenem un altre a l’esquerra que puja fent una llaçada i tot seguit surt del poble i esdeve corriol. Seguim per aquest corriol (Camí de les Muntades) al NO gairebe planejant, travessant el vessant orografic dret del Riu Pallerols i voltant alguns camps. Poc mes endavant rebutgem algunes sendes menys clares i seguim sempre gairebe de pla i amb tendencia a avançar al N/NO, a trams per un cami molt clar i d’altres menys, tot i aixi jo mateix e “podat” el cami i no dona mes problema que algun tram d’herbei una mica alt. Despres de passar per sobre d’un pont el corriol continua una mica mes al NO deixant a la nostra dreta i avall les Bordes de l’Obac (on hi han uns gossos que sempre borden) fins acabar desembocant a la carretera de Noves de Segre a Argestues, que seguim en la direccio que portem, amb tendencia al N/NO. Tot seguit deixem una pista a l’esquerra que mena a Castellins i seguim pujant suaument per la carretera, que poc despres travessa el Torrent d’Estany i es redreça al NE fent una llaçada. Tot seguit trobem un indicador que ens convida a deixar la carretera i seguim cap a “Argestues” tot agafant un corriol a l’esquerra (cami vell, senyals grocs) que s’enfila de valent entre pins agafant tendencia al NO i a certa distancia de la carretera de Noves a Argestues, que anem deixant a la nostra dreta i avall. Mes amunt el pendent es suavitza i arribem a un trencall on deixem a l’esquerra un cami que mena a Berén (indicat) i seguim recte pel nostre corriol (senyals grocs), que continua al NO i aviat ens porta a travessar la carretera. A l’altre banda de la carretera reprenem el corriol (senyals grocs), que davalla una mica fent un traçat sinuos a l’O fins travessar l’engorjat de la Llau d’Argestues, que en aquest punt forma petits saltants. A l’altre banda del torrent el corriol (senyals grocs) s’enfila novament de valent fent algunes llaçades i despres continua pujant sempre amb tendencia al NO resseguint el Serrat dels Abarçets per un bosc de roures fins arribar a la Granja d’Argestues, regentada per un grup d’alemanys i un austriac molt simpatics que elaboren artesanalment vinagres, geleas, mermelades, infusions, cremes, salses, olis, tintures, xarops, formatges, pastissos i hortalisses aixi com carn de xai dels seus propis ramats. Cal dir que tot te molt bona pinta! Des de la granja seguim per una pista (senyals grocs) que puja entre verds prats al NO fins el petit i endreçat llogaret d’Argestues, on visitem l’església de Santa Coloma d’Agestues (posiblement l’edifici actual sigui del s.XVIII). Avui dia les poques cases que hi han son allotjaments rurals. Vist el petit nucli d’Argestues prenem una pista asfaltada (senyals grocs) a l’O/NO i, poc mes avall, travessem el Torrent d’Argestues i un indicador ens convida a deixar la pista asfaltada i agafar una pista a la dreta (S/SO) indicada cap a “Berén”. As pocs metres, just quan la pista fa el primer revolt, la deixem i seguim un rastre de senda a l’esquerra (senyals grocs) que travessa una clariana verda al S/SO. Ben aviat apareix un cami-pista que seguim en la direccio que portem i pujant fins sortir poc despres al Prat de la Coscada, que travessem al S/SO i a l’altre banda prenem un corriol (senyals grocs) que es comença a enfilar entre pins, boix i roures tot travessant el vessant de la muntanya i amb una tendencia a avançar al S. Mes amunt deixem un cami a l’esquerra que davalla i seguim pujant pel nostre corriol (senyals grocs) fins arribar a un mur de pedra seca, des d’on ens desviem a l’esquerra apenes uns metres fins un punt on es forma un bon mirador natural. Reprenem el corriol fent un tram amb pocs desnivells i avançant al S/SE fins sortir a una mena de clariana (Lo Devesot) on el corriol es ramifica en moltes sendes. En aquest punt cal seguir el corriol de mes amunt (o de mes a la dreta), que continua al SE (senyals grocs) gairebe de pla fins el tambe petit poblet de Berén, que gaudeix d’una excelent panoramica sobre la meva estimada Serra del Cadí. Tal com arribem a Berén girem per un carrero a la dreta (SO, senyals grocs) que de seguida ens deixa en la petita esglesia de Sant Antoni (posiblement l’edifici actual sigui del s.XVIII). Des de l’esglesia seguim pujant a l’O pel C/Major, que de seguida surt del petit poble i ens deixa en una pista on trobem un indicador. Tal com arribem travessem la pista i pugem a l’altre banda (O) per un corriol que de seguida ens deixa en les ruïnes de l’església romanica de Sant Martí de Berén (s.XII), ubicada al capdamunt d’un turonet i amb una vista dominant sobre el poble. Des de la portalada d’acces al cementiri i l’església de Sant Martí seguim un corriol (senyals grocs) que revolta l’església pel seu costat S i despres continua amb tendencia a l’O/SO travessant una costa d’antigues feixes tot planejant fins desembocar en un sender mes fressat. Seguim aquest sender (senyals grocs), que de seguida comença a pujar al S/SO passant al costat d’un conjunt de roures de bon tamany. En aquest punt cal estar atents, ja que a l’alçada dels roures tenim que deixar aquest sender (que continua al S) i girar a la dreta seguint una senda poc definida (en aquest punt costa de trobar els senyals grocs) que s’enfila fent llaçades a l’O per un bosc de roures joves. Mes amunt ja apareixen força senyals grocs que ens van guiant pel bosc (molt net) i despres pujant per pastures fins arribar a l’ample Collada de Berén. Des de la Collada deixem els senyals grocs (que travessen el coll) i seguim un cami-pista que va resseguint l’ample carena al S fent una breu pujada que ens fa passar pel capdamunt del poc destacat cim de Santalís (1271m) i despres davallem (S) a l’altre banda fins el coll herbat de la Plaça de Sant Quiri, on prenem un cami que puja una mica al S i de seguida surt a una nova clariana on trobem un cartell de fusta: “Sant Quiri”, que marca l’inici d’un sender fressat que s’enfila de manera moderada i sostinguda amb tendencia al S per l’Obaga de Berén entre pins, boix i ginebro. Mes amunt fa algunes llaçades i, alrededor de la cota 1370m, trobem una bifurcacio on seguim el sender de la dreta, que fa un flanqueig ascendent a l’O per la cara N de la muntanya i despres es torna a enfilar fent un parell de llargues llaçades que ens deixen en una cruïlla indicada amb cartells de fusta just a sota de l’ermita de Sant Quiri. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” seguint el sender de la dreta (SO), que despres d’una breu pujada ens porta a l’ermita preromanica de Sant Quiri (s.XI), ubicada uns pocs metres per sota i al NE del punt culminant de la carena. Des de l’ermita seguim un corriol que puja al SO fins el cim de la Muntanya de Sant Quiri (1499m), coronat per una creu i amb una gran panoramica de 360º. Desfem el cami fet fins el punt on iniciavem “l’anada-tornada” i ara seguim les indicacions cap a “Noves de Segre” tot agafant el fressat corriol de la cursa de la Vertical Quiri, que davalla resseguint d’aprop la carena de Roques Roges amb tendencia a l’E, amb alguns trams força drets i en general amb bones vistes. Mes avall travessem un petit prat on planegem una mica i poc despres ens desviem apenes uns metres a la dreta fins un espero rocos que forma un bon mirador. Reprenem el corriol, que fa un tram mes planer (fins i tot puja un xic) flanquejant un tram de carena per la seva cara N i despres ja començem a davallar sempre a prop de la carena i al SE, amb un tram molt dret en ziga-zagues que ens acaba deixant en els prats del Cortal del Magí. Travessem aquests prats al SE i a l’altre banda recuperem el fressat corriol, que continua davallant a l’E per una zona mes oberta (La Cabalera) que aviat ens porta a travessar una pista secundaria, pasada la qual trobem una bifurcacio de corriols: seguim el corriol de la dreta, que continua davallant al SE ara travessant el vessant de la muntanya i despres per una zona oberta amb pins afectats per la processionària (una autentica plaga per gairebe tot el Prepirineu de Lleida). Mes avall pasem al costat d’una barraca de pedra seca en bon estat i seguim davallant (SE) per una zona d’antigues feixes seguit d’una ultima i costeruda baixada que ens deixa en un carrer formigonat de la part alta de Noves de Segre. Seguim aquest carrer de baixada fins un indicador, on agafem el carrer de la dreta, que davalla revoltant les cases del poble fins sortir a la Plaça Major, on prenem un carrer a la dreta que ens fa passar per l’església de Sant Serni de Noves, una obra popular que aprofta parts de l’antic castell que hi havia a Noves de Segre (esta documentat des de l’any 839). Des de l’esglesia davallem pel carrer al N fins sortir a la cruïlla de carrers per on em passat en l’anada, des don desfem el breu tram de cami conegut fins l’inici.

***NOTA: En general la ruta transita per corriols i senders força fressats i senyalitzats, nomès trobem algun breu tram de cami poc definit (pero senyalitzat amb senyals grocs) en la pujada cap a la Collada de Berén. L’ùnica dificultat técnica remarcable es algun tram força dret i relliscòs en la baixada per la Carena de Roques Roges.

***ALTRES RUTES PER LES VALLS D’AGUILAR:

-”Les Piques per Serra de Taús, Ermites de St Martí i la Guía i els Camins Vells de la Guàrdia d’Ares, Taús i Castells”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/les-piques-per-serra-de-taus-ermites-de-st-marti-i-la-guia-i-els-camins-vells-de-la-guardia-dares-t-19019215

-”Roc de les Agudes i Puig Serreïnes per Torà de Tost, Colldarnat, Ermita de St Antoni i Cova Fontaubac desde Castellar de Tost”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/roc-de-les-agudes-i-puig-serreines-per-tora-de-tost-colldarnat-ermita-de-st-antoni-i-cova-fontaubac-13443338

-”Muntanya i Ermita de St Quiri per Bellpui, Malgrat, Congost de Nyus, Miravall i Carena de Roques Roges des de Noves de Segre”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/muntanya-i-ermita-de-st-quiri-per-bellpui-malgrat-congost-de-nyus-miravall-i-carena-de-roques-roges-64319052

-“Cap de Pla Redon per Dólmen Cobertrada, Pla Sarri, Salt dels Gossos, Bordes d’Ares i Camí d’Andorra desde Noves de Segre”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cap-de-pla-redon-per-dolmen-cobertrada-pla-sarri-salt-dels-gossos-bordes-dares-i-cami-dandorra-desd-136051010