Muntanya i Ermita de St Quiri per Bellpui, Malgrat, Congost de Nyus, Miravall i Carena de Roques Roges des de Noves de Segre

Bonica ruta per les sempre tranquiles i solitàries Valls d’Aguilar (Alt Urgell) en la que tot seguint els camins vells enllaçarem els pintorescos pobles i les respectives esglésies romàniques (s.XII) de Noves de Segre, Bellpui, Malgrat de Noves, Nyus i Miravall fins enfilar-nos a la Muntanya de Sant Quiri (1499m), mirador d’excepció de la vall del riu Segre coronat per la petita ermita de Sant Quiri (s.XI). Per tancar la volta davallarem seguint el recorregut de la coneguda cursa de la Vertical Quiri, que ressegueix d’aprop la costeruda i panoràmica carena de les Roques Roges.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 09-10-2020. Deixem el vehicle en un ampli aparcament habilitat a l’entrada del poble de Noves de Segre. Iniciem la caminada pujant per un carrer (O) cap a l’església, tot seguit el carrer gira cap a la dreta (NO) i de seguida trobem un indicador que ens convida a anar cap a “Bellpui” tot agafant un carreró a l’esquerra (S) que passant entre cases ens deixa en l’església de Sant Serni de Noves, una obra popular que aprofita parts de l’antic castell que hi havia a Noves de Segre (està documentat des de l’any 839). Des de l’església prenem un carrer que regira cap a la dreta i amunt (NO) fins arribar a la Plaça Doctor Roura, on trobem una font-safareig. Al costat del safareig el carrer gira cap a l’esquerra (O) i tot seguit trobem una cruïlla de camins senyalitzada: pel carrer de la dreta tornarem, així que anem cap a “Bellpui” pel carrer de l’esquerra (O, senyals grocs). Als pocs metres de seguir el carrer el deixem i prenem un sender fressat (O/SO, senyals grocs) que ràpidament deixa enrere el poble i va travessant el vessant solei de la muntanya en lleugera pujada. Aviat passem per un esperó rocós que forma un bon mirador sobre la vall i desprès reprenem el sender (O, senyals grocs) fent lleugers desnivells i travessant la raconada del Torrent de l’Aigua Dolça fins una bassa d’incendis. A partir d’aquesta seguim planejant per un camí de roderes (O, senyals grocs) que més endavant desemboca en la carretera d’accès al poble de Bellpui, carretera que seguim (O) uns pocs metres fins trobar les primeres cases de Bellpui. Seguim el carreró passant per les cases del pintoresc poble fins arribar a la font-safareig del poble (indicador), punt des d’on fem una breu “anada-tornada” tot agafant un cami a la dreta (SE) que s’enfila un xic fins l’església de Santa Llogaia (s.XII), en un trist estat ruinòs i des d’on gaudim d’una bonica vista sobre el poble. Tornem a la cruïlla de camins senyalitzada al costat del safareig i ara anem cap a “Malgrat de Noves” tot pujant primer per unes escales que pasen al costat de les cases i de seguida per un corriol fressat (senyals grocs) que continua pujant amb tendència al N/NO tot fent unes llaçades típiques dels camins vells. Desprès el corriol continua més planer fins travessar la marcada raconada del Torrent de la Solana, passat el qual el corriol (senyals grocs) tomba al SO i continua travessant el vessant de la muntanya en suau pujada fins passar per un petit esperó rocós (bon mirador). Passat aquest el corriol (senyals grocs) fa una suau baixada primer al SO i desprès a l’O sempre travessant el vessant de la muntanya fins arribar a un collet on trobem les ruïnes de Cal Cortaler, ubicat al capdamunt d’un turonet que domina la vall. El corriol (senyals grocs) davalla fent un parell de llaçades i ràpidament s’orienta al N/NO fins travessar un marcat barranc on trobem una antiga font-abeurador, punt des d’on el corriol (SO, senyals grocs) torna a pujar un xic fins arribar al petit despoblat de Malgrat de Noves, abandonat als voltants dels anys 50 del segle passat (s.XX). A la part alta del poble, tot just al costat de l’església de Sant Bartomeu de Malgrat (s.XII, malauradament a punt de caure com moltes altres esglésies i ermites del meu estimat Alt Urgell), reprenem el corriol (O, senyals grocs) tot planejant per una zona d’antigues feixes ara cobertes per alzines (aquí la senda s’esvaeix una mica). Segons avancem ens anem apropant cada vegada més a la carretera, que anem veient a la nostra esquerra i uns metres per sota nostre, desprès pasem per una zona un xic penjada ben arranjada amb baranes seguit d’una breu pujadeta i una posterior davallada també breu entre pins que ens acaba portant a la carretera Carretera LV-5134, tot just a l’alçada d’una cruïlla senyalitzada: anem cap a “Nyus” tot agafant la carretera a la dreta (NO, senyals grocs). Ben aviat ens endinsem en el Congost de Nyus i avancem (N) entre les parets del congost amb el riu de Castellàs a la nostra dreta i passant de seguida per una sempre abundosa Font amb tres brolladors. Més endavant, a l’alçada d’un indicador, deixem la carretera i anem cap a “Nyus” tot agafant un sender fressat a l’esquerra (NO, senyals grocs) que s’enfila sinuós per un bosquet de roures. Poc més amunt el sender s’orienta al N i més planer ens porta de seguida al petit nucli de Nyus, on actualment nomès hi viu una persona. Com sempre, quan els pobles o petits llogarets queden en mans d’una sola persona o familia tancan tot el perímetre...així que visitar el petit nucli esdevé imposible. Reprenem la caminada tot davallant per la carretera LV-5134, que ràpidament agafa tendéncia al NO i passa al costat d’una font-surgència (en algunes èpoques de l’any brolla amb força). Poc més avall la carretera dibuixa un marcat revolt a la dreta on rebutgem un camí particular (i cadenat) a l’esquerra i seguim avall per la carretera uns pocs metres més (SO) fins trobar un indicador que ens convida a anar cap a “Miravall” tot agafant un camí asfaltat a l’esquerra que inmediatament passa per sobre del Riu de Castellàs. Tot just travessar el riu un nou indicador ens convida a agafar un sender fressat a l’esquerra (N, senyals grocs) que s’enfila fent algunes llaçades pel vessant solei de la muntanya enmig de bosquets de roures. Més amunt el sender travessa la carretera d’accès a Miravall i segueix pujant (N, senyals grocs) pel vessant dret d’un barranc ombrívol fins acabar entrant al petit poble de Miravall, per mí el més bonic dels pobles visitats avui i des d’on gaudim d’una bonica vista. Seguim el carrer amunt (N) passant tot seguit per l’església de la Concepció de Miravall (s.XII) fins abastar un camí a la part alta del poble que surt del mateix a l’E passant de seguida al costat d’una bassa-abeurador i poc desprès per la Cova i Font de Miravall, una antiga surgència que forma una cavitat amb un total de 22m de reorregut de sostre baix. Des de la font-cova seguim un camí-pista (E, senyals grocs) que ben aviat ens porta al costat d’una petita casa, punt des d’on el camí-pista esdevé un sender fressat (senyals grocs) que amb tendència al SE va travessant la solana de la Mata de Miravall primer pujant una mica i desprès gairebé planejant. Més endavant el sender desemboca en un atrotinat camí-pista, que seguim en la direcció que portem (SE, senyals grocs) fins incorporar-nos a una pista circulable que seguim fent una breu pujadeta fins arribar de seguida a l’ample Collada de Berén. Des de la Collada deixem els senyals grocs (que travessen el coll) i seguim un cami-pista a la dreta (S) que va resseguint l’ample carena fent una breu pujada que ens fa passar pel capdamunt del poc destacat cim de Santalís (1271m) i desprès davallem (S) a l’altre banda fins el coll herbat de la Plaça de Sant Quiri, on prenem un cami que puja una mica al S i de seguida surt a una nova clariana on trobem un cartell de fusta: “Sant Quiri”, que marca l’inici d’un sender fressat que s’enfila de manera moderada i sostinguda amb tendència al S per l’Obaga de Berén entre pins, boix i ginebró. Més amunt fa algunes llaçades i, alrededor de la cota 1370m, trobem una bifurcació on seguim el sender de la dreta, que fa un flanqueig ascendent a l’O per la cara N de la muntanya i desprès es torna a enfilar fent un parell de llargues llaçades que ens deixen en una cruïlla senyalitzada amb cartells de fusta just a sota de l’ermita de Sant Quiri. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” seguint el sender de la dreta (SO), que desprès d’una breu pujada ens porta a l’ermita preromànica de Sant Quiri (s.XI), ubicada uns pocs metres per sota i al NE del punt culminant de la carena. Des de l’ermita seguim un corriol que puja al SO fins el cim de la Muntanya de Sant Quiri (1499m), coronat per una creu i amb una gran panoràmica de 360º. Desfem el cami fet fins el punt on iniciàvem “l’anada-tornada” i ara seguim les indicacions cap a “Noves de Segre” tot agafant el fressat sender de la cursa de la Vertical Quiri (senyals grocs), que davalla resseguint d’aprop la carena de Roques Roges amb tendència a l’E, amb alguns trams força drets i en general amb bones vistes. Més avall travessem un petit prat on planegem una mica i poc desprès ens desviem apenes uns metres a la dreta fins un esperó rocòs que forma un bon mirador. Reprenem el sender (senyals grocs), que fa un tram més planer (fins i tot puja un xic) flanquejant un tram de carena per la seva cara N i desprès ja començem a davallar sempre a prop de la carena i al SE, amb un tram molt dret en ziga-zagues que ens acaba deixant en els prats del Cortal del Magí. Travessem aquests prats al SE i a l’altre banda recuperem el fressat sender (senyals grocs), que continua davallant a l’E per una zona més oberta (La Cabalera) que aviat ens porta a travessar una pista secundària, passada la qual trobem una bifurcació de corriols: seguim el corriol de la dreta (senyals grocs), que continua davallant al SE ara travessant el vessant de la muntanya i desprès per una zona oberta amb pins. Més avall passem al costat d’una barraca de pedra seca en bon estat i seguim davallant (SE) per una zona d’antigues feixes seguit d’una ùltima i costeruda baixada que ens deixa en un carrer formigonat de la part alta de Noves de Segre. Seguim aquest carrer de baixada fins arribar de seguida a una cruïlla de camins senyalitzada coneguda de l’anada, des d’on desfem el breu tram de camí conegut (0.4km) travessant el poble fins el punt d’inici.

***NOTA: Técnicament no hi ha cap dificultat remarcable, nomès algún tram dret i relliscòs en la baixada per la Carena de Roques Roges. En general la ruta transita per corriols i senders força fressats i senyalitzats.

***ALTRES RUTES PER LES VALLS D’AGUILAR:

-”Les Piques per Serra de Taús, Ermites de St Martí i la Guía i els Camins Vells de la Guàrdia d’Ares, Taús i Castells”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/les-piques-per-serra-de-taus-ermites-de-st-marti-i-la-guia-i-els-camins-vells-de-la-guardia-dares-t-19019215

-”Muntanya i Ermita de Sant Quiri pels Camins Vells de Noves de Segre, Argestues i Berén, St Martí i la Carena de Roques Roges”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/muntanya-i-ermita-de-sant-quiri-pels-camins-vells-de-noves-de-segre-argestues-i-beren-st-marti-i-la-17426938

-”Roc de les Agudes i Puig Serreïnes per Torà de Tost, Colldarnat, Ermita de St Antoni i Cova Fontaubac desde Castellar de Tost”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/roc-de-les-agudes-i-puig-serreines-per-tora-de-tost-colldarnat-ermita-de-st-antoni-i-cova-fontaubac-13443338

-“Cap de Pla Redon per Dólmen Cobertrada, Pla Sarri, Salt dels Gossos, Bordes d’Ares i Camí d’Andorra desde Noves de Segre”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cap-de-pla-redon-per-dolmen-cobertrada-pla-sarri-salt-dels-gossos-bordes-dares-i-cami-dandorra-desd-136051010