Muntanyes de Prades. Alcover,el Remei – M. Terrers – Mont-ral – Fonts del Glorieta i niu de l’Àliga

Caminada per les muntanyes de Prades, seguint el curs de la riera de Glorieta i arribant fins al petit poble de Mont-ral.
Comencem a l’ermita de la Mara de Déu del Remei, a on s’hi arriba des d’Alcover, per una pista estreta pista però recentment asfaltada. Deixem doncs el vehicle a l’aparcament de l’ermita i del restaurant que hi ha al costat i caminem per la pista asfaltada fins als molins de Terrers, conjunt de tres molins paperers que disposen d’una séquia per a l’abastament d’aigua provinent del riu Glorieta. Actualment estan amb desús i la zona és un equipament lúdic i d’esbarjo.
Seguim endavant, pel camí que passa pel costat de la séquia i ben aviat trobem una desviació a la dreta que comença a pujar suaument, passant successivament per un pont de fusta, les restes dels molins de Glorieta i de la central elèctrica, totalment enrunada. Ara el camí ja és més costerut, sobretot per la quantitat de pedra que hi ha en el camí, fins que arribem a la zona de les fonts de Glorieta, que mirem des del mirador, ja que hi anirem a la tornada.
El camí espedregat continua pujant amb llaçades més o menys dretes i amb les cingleres de Glorieta damunt nostre, fins arribar a la plana del Pejan, on ja veiem el petit poble de Mont-ral. Pugem els carrers del poble, cap al turó on hi ha l’església de Sant Pere, des d’on podem gaudir d’una vasta vista sobre les muntanyes de Prades, amb les cingleres de la Mussara, Foradada, serres de l’Avenc, Vicent, del Pou, etc.
Comencem ja la tornada i ràpidament davallem cap a les font de Glorieta, (on gaudim amb l’espectacular salt i el gorg), la bassa de la central (completament abandonada i sense aigua), el niu de l’Àliga (amb un petit salt d’aigua i un gran gorg). Aquest és el tram més bonic de la caminada.
Arribem de nou a les restes de la central i prenem el camí de la dreta, per creuar el riu i seguir pel marge dret, per un ample camí, creuant els plans de l’alzina i de la Parada Fonda, on hi ha un bonic gorg, i tot seguit arribar de nou als molins de Terrrers, des d’on amb poca estona hem arribat al punt de sortida.