Muntanyes de Prades: Els Gorgs de La Febró i el riu Siurana

Aquesta ruta té com a punt de sortida i arribada La Febró, al bell mig de les Muntanyes de Prades.

Lloc de naixement del riu Siurana, els relleus calcaris que l'envolten, com ara els Motllats i el Barranc de la Cova del Corral, li proporcionen una esplèndida ubicació.

Sortim del poble direcció oest, passant pel costat del típic i amb nom simpàtic Hostal de la Perdiu.
Comencem ja seguint el riu Siurana. Primer per terreny pla i pista. A l'esquerra veiem un petit salt d'aigua a la Tosca de Les Canals i restes de construccions de pedra. En poca estona creuem unes quantes vegades el riu per uns petits pilons de formigó.
Prop del Molí de la Febró trobem un pal indicador. Deixem de seguir el riu (serà per on tornarem) i agafem pista cap amunt. Pugem i passem pel costat de les restes d'un forn de teules. Afortunadament, ser dalt té un gran avantatge, les vistes. Veiem les restes dels Masos de Galzeran a la punta de la cinglera a l'altre banda del riu Siurana (el terme municipal està ple de masos ... abandonats. Sembla ser que, a banda de les difícils condicions econòmiques i climàtiques, el fet de que hi hagués als anys 40 del segle passat una molt forta presència de maquis per aquests indrets va fer que els llocs habitats de les rodalies deixessin de ser-ho). Continuem. Arribem a una bifurcació de camins amb unes vistes d'allò més espectacular. Al davant la Punta del Solà, a l'esquerra de la qual es veu molt petit Gallicant i a la dreta les cingleres sobre el riu Siurana amb la figura destacada de la Roca dels Solters.
De fet, ens trobem per damunt de l'anomenat Desenrocat dels Castellans, anomenat així per un fet molt bèstia de la nostra història que llegim a la pàgina 30 de l'imprescindible Les Muntanyes de Prades. Caminant de poble a poble de Josep Insa Montava, Cossetània Edicions.
Just davant nostre, a baix, veiem el riu del Gorg i la temptació de baixar és molt gran, però com que farem un camí que passarà per tots els gorgs des del principi, hem d'agafar la pista de l'esquerra i seguir pujant. Cap amunt. La vista arriba més enllà i veiem fins i tot Siurana. Ben aviat ja coincidim amb el GR7 (si es ve amb cotxe i amb nens o no es vol caminar massa, aparcant al quilòmetre 25,6 de la carretera T-704 hi ets molt a prop). Ja es baixa, i després de creuar la Plana de Mora, el soroll de l'aigua ens anuncia que ja hi som.
El primer salt d'aigua que veiem és el Gorg, un salt tipus cua de cavall amb una bona bassa al davant. Coincidim amb una parella que hi practica el barranquisme, prou espectacular.
A continuació, seguim un corriol sense travessar el riu i anem a parar de seguida al Gorguet, més “delicat”, molt maco. Per cert, tota aquesta estona tenim just a sobre unes cingleres que creiem que s'anomenen Torre del Manuel i que conviden a visitar-les, però avui no toca.
Tornem endarrere fins el Gorg i ara sí travessem el riuet. Seguirem a partir d'ara unes indicacions grogues i blaves.
En aquest punt volem aprofitar per a demanar una millor senyalització de tota aquesta zona. Hi ha pocs indicadors i confusos i en mal estat. El lloc i els seus visitants s'ho mereixen.
Anem per un viarany amb el riu a sota a l'esquerra i ben aviat baixem a la llera per a remuntar-lo una mica i visitar uns bonics salts d'aigua amb una salt més gran al fons. No en coneixem els noms.
Reprenem el viarany i anem veient uns indrets espectaculars per a que els més petits gaudeixin de l'aigua. Arribem a la Gorguina, una mena de barreja del Gorg i el Gorguet. Molt maco.
Després de gaudir una mica de l'aigua, creuem el riu i anem per una obaga, seguint les marques grogues i blaves, fins un pal indicador que ens senyala el camí de tornada cap a la Febró per l'altre banda del riu, 4,4 quilòmetres. A partir d'ara i fins el final seguim el PR.
Corriol estret, una mica trencacames, però que està molt bé. Ara veiem el Desenrocat dels Castellans des de baix. També l'aiguabarreig de quan el riu Gorg va a para al Siurana.
En un moment en que el riu passa per un congost, a la dreta mateix trobem la Cova Serena, indret interessant, i poc després ja som al pal indicador que esmentàvem al començament, per tant prop de la fi de la ruta.
Dir que abans de creuar el proper Barranc de Vinaroig tornem a passar per la única taca negra del recorregut: una granja de bens, amb aspecte molt deixat, ple de ferros rovellats i amb gossos, que encara que lligats, no paren de bordar ensenyant les dents. Aquesta edificació ens fa pensar en les lamentables condicions en que moltes vegades es troba el bestiar i, per altre banda, amb la manca d'estètica i de conservació de moltes construccions d'aquest tipus al país. Com a societat també tenim encara molt de camí per a recórrer.

Volem finalment agrair als companys de totnatura per la ruta que van penjar i que ens ha servit de base per aquesta.

Esperem que us agradi.
Fins la propera, salut i botes.
Bloc nostre a ambotes.com.