Muntanyes de Prades: Mont-ral - La Foradada - Pas equipat del Grau de la Cova - Coves, balmes i avencs - Racó del Teix

Esplèndida ruta amb dosis d'aventura per les muntanyes de Prades, en la que accediràs a un fotimer de coves, travessaràs dues roques foradades, ascendiràs per un preciós pas equipat amb cadenes i grapes, vorejaràs cingles imponents, veuràs diversos avencs i entraràs en un racó preciós i màgic, el racó del Teix, on hi trobaràs un teix mil·lenari.

El pas equipat del Grau de la Cova, de nivell K1, és molt divertit, senzill i força curt. Hi ha qui el considera una mini-ferrada, però penso que és més aviat un pas equipat. Si t'agrada l'aventura, el gaudiràs molt.

Si t'agraden les coves, aquesta és una ruta per tu. Durant la ruta en veuràs moltes i podràs entrar a la majoria d'elles. Alguna d'elles és força singular, per exemple la Cova dels Tions, on hi trobaràs un munt de petits tions col·locats sobre una repisa de pedra dins la cova.

El Racó del Teix és un indret preciós, amb un microclima i una vegetació sorprenents, causat per les parets de roca que l'envolten, que dificulten l'entrada del sol.

La ruta es pot fer bé a l'estiu perquè es troba per sobre dels 850 metres d'alçada, on la temperatura és més baixa que a la plana, i perquè una bona part de la ruta és a l'obaga o dins de bosc.

____________________________

A TENIR PRESENT:

El pas equipat del Grau de la Cova és opcional. Si no el vols recórrer, pots ascendir a l'altiplà dels Motllats per un camí alternatiu, uns metres més enllà, que ascendeix pel propi grau.

Malgrat no tenir cap dificultat, el pas equipat del Grau de la Cova té una línia de vida per major seguretat.
- Si no estàs habituat a fer vies ferrades o passos equipats, recomano dur un talabard, casc i dissipadors amb mosquetons.
- Si hi estàs habituat, pot ser suficient dur una o dues bagues lligades a la cintura, com he fet jo.

En qualsevol cas, davant del dubte, millor anar més assegurat que no pas pecar d'excés de confiança.


____________________________

RESSENYA:

Aparquem just davant de l'ajuntament de Mont-ral, un poble preciós de les muntanyes de Prades.

El propi aparcament és un mirador, que aprofitem per gaudir de les impressionants vistes de les valls i muntanyes del voltant.

Just al costat de l'ajuntament hi trobem una font, de la que raja aigua si la pressiones, i que aprofitarem per refrescar-nos al final de la ruta.

Prenem un camí en direcció oest i ràpidament sortim del poble. Arribem a un trencall indicat amb un pal indicador i prenem un sender a l'esquerra.

En uns pocs metres, tornem a trobar una bifurcació i aquest cop prenem el corriol de la dreta, indicat amb una marca blava i groga, sempre en direcció oest. Aquestes marques blaves i grogues ens les seguirem trobant durant aquesta part inicial de la ruta.

En un punt del corriol, ens desviem uns metres per accedir a la Punta Coroneta, un mirador natural de roca amb unes vistes sensacionals.

Uns 200 metres després, arribem al primer avenc de la ruta (en veurem un fotimer). Es tracta de l'Avenc del Teix, probablement anomenat així perquè hi ha un teix mort en el seu interior.

Continuem ascendint pel corriol en direcció oest i, en uns 500 metres, arribem a la Font del Moro.

Anem ascendint i travessem el Portell del Bosquetà. Aquí s'obre el bosc i albirem els cingles del Puigxiquet, al quals ens dirigim.

Uns metres després arribem a un pal indicador. Continuem recte. El camí es fa més costerut i pedregós, i menys arbrat.

Quan arribem a una imponent agulla de pedra, l'envoltem per la seva banda dreta i en uns pocs metres ensopeguem amb la fabulosa roca foradada de Mont-ral (la Foradada de Mont-ral).

Travessem la roca pel forat i resseguim l'imponent cingle del Puigxiquet per la seva esquerra.

Al cap d'uns 100 metres ens topem amb una nova roca foradada, la Foradadeta, que també travessem.

Just al costat trobem una bonica i petitona balma murada, envoltada per dos petits murs de pedra.

Continuem pel corriol i en uns 100 metres, arribem a una bifurcació: a la dreta cal grimpar per les roques, a l'esquerra el corriol continua en sentit descendent.

Girem a la dreta i grimpem per les roques. Trobem una fita just en el punt on finalitza la grimpada.

Aleshores ens dirigim en direcció oest cap al cingle, fins que arribem a la Cova del Codó o de l'Aixàviga. És una cova bonica, amb una entrada molt solemne, i que permet entrar-hi amb facilitat. Allà hi trobem unes curioses formacions (crec que calcàries).

Sortim de la cova i resseguim uns pocs metres el cingle en direcció est fins que trobem la boca inferior de la Cova de Mont-ral. És una cova molt més petita, amb dues entrades.

Resseguim la paret del cingle, primer en direcció est i després en direcció nord-est, seguint les fites que indiquen el camí.

Ben aviat trobem la boca superior de la cova de Mont-ral. Cal estar atents i anar mirant la paret del cingle per trobar-la, perquè l'entrada és petita i està elevada. Un bonic pas equipat amb cadena ens permet arribar a la boca de la cova i entrar-hi.

Malgrat l'entrada és petita (ens hem hagut de treure la motxilla), l'interior és força impressionant. Trobem primer una amplia sala, al final de la qual hi ha una barra de roca darrera. Darrera d'aquesta roca trobem una corda que permet davallar a una segona sala, situada més avall. Si hi vols baixar, convé que duguis un frontal.

Sortim de la cova, ajudant-nos amb la cadena, i continuem resseguint el cingle, fins que trobem una altra cova, a l'esquerra de la qual hi ha el pas equipat del Grau de la Cova.

El pas equipat del Grau de la Cova és senzill i té tres trams: un flanqueig ascendent equipat amb cadenes, un pas una mica vertical equipat amb unes poques grapes, i un pas final inclinat equipat amb una cadena i un parell de grapes.

Per seguretat, convé anar assegurat, o bé amb una baga i mosquetó (per persones avesades) o bé amb talabard i dissipador (per persones no habituades).

Aquest pas equipat és opcional. Si no es vol fer, només cal continuar resseguint el cingle en direcció est i en uns pocs metres ascendir a mà esquerra pel Grau de la Cova.

Tant si ascendim pel pas equipat com si ascendim pel grau, arribem a l'altiplà dels Motllats.

Recorrem uns 3 quilòmetres per trams de sender i pista fins que arribem a una cabana de metall on el sender s'estreta i es converteix en corriol. Caminem avall per aquest corriol paral·lels al torrent de la Pixera, que davalla per sota nostre.

En uns metres arribem a la Cova del Grèvol, una cova amb una zona d'entrada balmada molt bonica, on la roca adopta formes sorprenents. La part interior de la cova té poca alçada i cal ajupir-se.

Resseguim el cingle seguint el corriol i ens trobem una nova cova, de la que no coneixem el nom.

En uns pocs metres trobem la font de l’Escudelleta, que té una cova al costat.

En lloc de tornar al corriol, decidim resseguir el peu de la paret del cingle i arribem a una cova de dues entrades separades per una mena de columna de roca.

Tornem ara sí al corriol i veiem el salt de la Pixera més avall, flanquejat per parets de roca.

El corriol ens duu a la Cova del Forat, una curiosa cova que té dues entrades separades per una gruixuda columna de roca.

En uns metres arribem a una balma murada, amb diversos murs de pedra, i amb parets de roca ennegrides probablement per haver-hi fet foc.

Continuem resseguint el peu de la paret del cingle i ens desviem per anar a un esperó de roca que fa de mirador natural, on gaudim de magnífiques vistes de Capafonts i dels cingles del voltant.

Continuem resseguint el cingle, ara per l'obaga, enmig de bosc, amb alguns trams molt bonics, fins que arribem al cingle de Pena Roja. Les parets del cingle tenen uns colors molt bonics, barreja de marró, taronja i blau grisós.

Prosseguim el camí pels cingles, trobant coves, trams de bosc, clarianes, miradors, portells i alguna font.

Resseguim el bonic cingle de lo Queramelló, que té una forma balmada i sembla que caigui a sobre nostre. Fa la sensació de tenir forma d'onada a punt de trencar. Els colors d'aquest cingle són preciosos, barrega de grocs, taronges, grisos i blaus.

Travessem el portell del Gallarí i ascendim per un bonic camí empedrat. Hem d'estar molt atents, perquè trobarem una desviació senyalitzada al terra que indica un trencall per davallar a la Cova de la Moneda o de l'Àngel.

El camí a la cova és costerut perquè baixa uns metres per la paret del cingle. Cal fer alguna desgrimpada. Pero la cova s'ho val.

Tornem pel camí costerut ara en sentit ascendent i resseguim de nou el camí empedrat.

Iniciem el descens de l'altiplà dels Motllats per un camí amb alguns trams descomposats, on hem d'anar amb cura de no relliscar amb la sorra i pedretes.

Entrem a la curiosa cova dels tions, plena de tions de diferents mides, on un rètol ens demana que no els agafem i ens els enduem.

Prenem un trencall a la dreta i ascendim per un corriol costerut on hi trobem un curiós pas equipat amb corda i troncs de fusta. Al final del corriol arribem a l'Avenc de la Pipa, que té dues boques.

Tornem pel camí on hem vingut i enllacem de nou amb el corriol principal. Hem d'estar molt atents, perquè al cap d'uns metres trobarem l'avenc de la Llastra a la nostra dreta, just al costat del corriol, però molt poc visible. Poc després trobarem un nou avenc.

El corriol comença a baixar entre parets de roca i entrem en el preciós Racó del Teix i els Avencs de Feliu, un indret màgic amb un microclima més fresc i amb una vegetació preciosa, on hi trobem molts teixos.

Continuem caminant entre precioses parets de roca i arribem al teix mil·lenari, un teix molt ample i d'alçada substancial que sembla ser és molt antic.

Prosseguim pel racó del Teix, trobant unes boniques formacions calcàries a les parets, que semblen com de gelat desfet, i ensopegant amb algun avenc.

El corriol arriba a una clariana per on ja havíem passat a l'inici de la ruta i albirem l'ermita de Sant Pere de Mont-ral dalt d'un turó. Hi pugem, donem la volta al turó i gaudim de les esplèndides vistes que ens brinda aquest indret elevat.

Després baixem cap a l'ajuntament de Mont-ral, ens refresquem a la font del costat i acabem així aquesta bonica ruta.

Espero que t'agradi.