Muntanyes de Prades: Santuari de la Serra - Ermita de Sant Joan - Cova Nialó - Ermita de la Trinitat

Som a la Conca de Barberà i caminarem per les Muntanyes de Prades.

El punt de sortida i arribada és el Santuari de la Serra, a les afores de la Vila Ducal de Montblanc. Consagrat al 1365, va arribar a tenir gran anomenada. Al seu interior s'hi pot veure la imatge d'alabastre policromada de la Mare de Déu de la Serra, originària del segle XIII.

L'ermita es visible per sobre dels nostres caps dalt la cinglera de la Serra de Prades, mig amagada per una renglera de xiprers. Cap allà dalt anem.

Comencem a caminar seguint les indicacions del GR 171-175 i ben aviat abandonem la vila. Arribats a un trencall, agafem l'opció del Bosc del Gorrines. El camí puja i a mesura que ens acostem a l'ermita va guanyant en bellesa.

Ens creuem pel camí amb alguns corredors de curses de muntanya i tres dels anomenats ermitans de Sant Joan de la Muntanya. Amb aquest nom es coneixen els voluntaris que des de fa vint anys treballen per deixar l'ermita tal i com la podem visitar avui. Felicitats i Gràcies! Xerrem una estona i ens informen de llocs propers al camí i a l'ermita que desconeixíem (els graons del gegant, el poblat iber de Miravet, per exemple). Passem per les Ginesteres, un espai preciós.

Cada cop que visitem l'ermita de Sant Joan és un veritable plaer. El gres vermell, el sauló rogenc. La magnífica relació entre la construcció i la roca. Les campanes ... Quin espai!

Just dalt de l'ermita, a la roca de la Foguera, hi ha un esplèndid mirador sobre la Conca. La Serra del Tallat al fons al davant i cap a la dreta la Serra de Miramar, on hi destaca la forma singular del Tossal Gros (Tossal d'en Jordà o Morrot de Sant Jordi).

Prop del mirador i seguint un petit corriol, ben indicat, arribem a la Cova de Nialó. Un bonic lloc que amaga la trista història de la princesa Elionor (o Nialó, familiarment) d'Urgell qui hi va viure un grapat d'anys i hi va morir al 1430.

Si només es vol visitar el conjunt de l'ermita, la cova i el mirador, ara es pot tornar cap a Montblanc, ja sigui per on hem vingut, o per la desviació pel camí del Tàrraga o pel camí més dret de la Tossa.

Nosaltres continuem. Reculem una mica fins la cruïlla de les Ginesteres i seguim les indicacions cap a La Pena (on avui no arribarem). Passat el coll del Sègol, entrem al Bosc de Poblet.

Ara el camí es fa més ample i al cap d'uns 45 minuts , passant ara per terrenys de llicorella, arribem a una altra ermita, encara que ben diferent de l'anterior, la de la Santíssima Trinitat, al terme de l'Espluga de Francolí. Barroca, en un lloc envoltat de moltes fonts. Espai de lleure per fer arrossos i menjars a la brasa, amb un bar i allotjament. Una bona combinació del món religiós i del mundà. Nosaltres hi agraïm la beguda fresca i les cadires a l'ombra dels plataners.

Ara deixem el GR i agafem de baixada, en direcció nord, una carretera poc transitada. En aquest tros de camí podem contemplar la vegetació de ribera al fons del barranc. Poc abans d'arribar a la capella oratori de Sant Miquel, trobem les noves indicacions del GR, Ruta del Cister, que seguim cap a la dreta.

A la darrera part del camí, la vegetació és diferent de la que hem trepitjat al llarg la resta del matí. Anem vorejant els peus de la Serra. Finalment, després de deixar a la dreta el vell indicador del camí de la Tossa cap a l'ermita de Sant Joan, passem per sota de l'Aqüeducte de les Arcades i ja estem de tornada.

Deixem Montblanc per avui, però abans passem per la Pastisseria Viñas, 977860158, al carrer Major, on recomanem els seus magnífics tortells (de nata, trufa o crema, com es desitgi).
Fins la propera.

Salut i botes.
Bloc amb rutes nostres a http://ambotes.wordpress.com