Muntanyes de Requesens, 2 -MARÇ- 2019

La muntanya de Requesens, al Massís de l’Albera, inspira bellesa i misteri. Bellesa pel marc natural, la immensa boscúria i el castell, i misteri per la consecució de punts foscs en la història de l’indret. La seva frondosa vegetació, que fou un dels últims caus de llops de l’Empordà, comença per boscos de suros, alzines, roures, castanyers i a les cotes més altes els faigs, formant el bosc caducifoli. Muntanyes i valls, còrrecs i barrancs succeeixen aquest territori de la capçalera del riu Anyet o, altrament dit, ribera de Requesens. Cal destacar el conjunt de dòlmens que hi ha a la zona i riquesa cultural, etnològica i paisatgística.

El poble de Cantallops creix al voltant de les dues construccions més antigues del nucli urbà: el Castell i l’Església de Sant Esteve.
La Font de Baix és una font senzilla construïda en un replà sobre la Riera de Torrelles, sota un gran plàtan. Per travessar hi ha el Pont de Can Quim Daviu. Anem a la Font de Dalt sobre la riera que baixa de la muntanya i travessa la població. El broc de la font es troba dins una caseta d’obra d’estil popular. La font està situada en paral·lel a la riera però també sobre el camí que la ressegueix, el Camí Estret. Aquest antic camí, avui en dia perdut en algun dels seus trams que passen pel poble, enllaçava el nord de la població amb el sud, amb la carrerada, un camí de bast empedrat i protegit per parets de pedra seca. Més amunt hi trobem el molí de Can Sobrepera, i sota el pont, quasi a la llera de la riera, hi trobem la Font de la Mel.
Sortim del nucli urbà i agafem el camí de l’Aigua, que ressegueix la riera de Torrelles, que és l’eix central del paisatge d’aquest itinerari. Aquesta, solca la vall i l’erosiona, formen en les roques escletxes i desnivells, que durant els períodes de més pluviositat són cascades i petites gorgues. Hi abunden els recursos hídrics i en el paratge de la Muntanya s’hi poden trobar forces deus: la font del Solanà , la font del Clot de la Tina, la font del Ferronet, la font del Roure...
Abans d'arribar al dolmen del Collet de Baix la pista es converteix en corriol i s'enfila de valent.
Arribem a la propietat de Requesens, tot està tancat per una tanca per tenir controlat el bestiar. La pista ampla i aburrida planeja fins al veïnat de Requesens, només ens acompanyen les vaques (vaca fagina, no confondre).
Les cases són privades, hi ha la Cantina on es pot menjar (quan està obert). Coneixem a Ivan, un simpàtic i jove pastor que ens ensenya el santuari de la Mare de Deu es venera a Ntra. Sra. de la Misericòrdia.
Tot i no anar el Castell de Requesens serà present tota la ruta.
La tornada ho fem per el camí vell de Requesens, tot està esquixat de mostres d'un passat pre-industrial de l'aprofitament del bosc: la caseta, la central de les Pipes, l'asserradora . Ara és la riera Anyet que ens regala un paisatge encisador, la font Rovellada II i algunes gorgues espectaculars. La pared seca i barraques ens recorda importància antany de la vinya en aquestes terres ( llastima de l’expansió de la fil·loxera ).
Només ens queda ver la zona del Coll de Medàs, per veure part d’una veritable necròpolis megalítica.

L'avituallament ho fem a Can Tomas a Cantallops, molt correcte.
P.D. Si voleu menjar a El Mas Cantallops, no és a Cantallops!!