Muntanyes del P.N del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter. Sector Torroella-Bellcaire d'Empordà

Ruta circular feta en el sentit contrari a les busques del rellotge, però que es pot fer en qualsevol sentit, ja que les dificultats, poques o cap, són les mateixes en ambdós sentits.
Aquesta proposta es pot valorar com a senzilla ja que, tot i no estar molt ben senyalitzada, no comportarà cap problema el seu seguiment ja que els objectius els tindrem gairebé sempre a la vista. Una altra ajuda és saber que sempre anirem carenant, tret dels moments que, si es fa tal qual està el trac, es deixa el camí carener per acostar-se als dos caus de Duc que hi ha en aquestes muntanyes – si es vol també es pot anar a trobar el cau d'en Calbet i el cau de les Dents – i que ajudaran a fer una mica més interessant la sortida, sobre tot si es fa amb mainada. S'ha d'anar en compte si els fills o gent menuda ens acompanya ja que el terreny és molt pedregós degut a la pedra calcària d'aquestes muntanyes que fa el trànsit una mica complicat i és fàcil regirar-se un peu. Un altre detall a tenir en compte és la falta total d'aigua en tot el recorregut.
Respecte a aquest recorregut cal esmentar que, fent-lo tal i com queda aquí penjat, començarem a caminar per pista antiga però en bon estat, mancada Quan sortim al final de la pista ja es veurà el primer objectiu. S'ha d'anar per sender pedregós, seguint per sobre una pedrera, mirant de seguir el rastre de fites que marquen el camí a seguir per arribar al primer promontori que es veu carena amunt. S'ha d'anar mirant de no decantar-se en direcció a Ullà si no que s'ha d'anar el més directe possible a l'esmentat promontori. No és problema, les fites estan molt bé col·locades. Una vegada s'arriba al promontori ja es veu el cim del Puig Rodó d'Ullà. El camí ja és una mica més clar i es segueix bé, tret de les dites pedres, que ja hi estareu tips, i encara el que resta. Es passa pel vèrtex geodèsic i se segueix en direcció al castell de Montgrí. Si es vol es pot fer un petit desviament per visitar el cau del Duc d'Ullà. És interessant però si es va amb el temps just no val la pena. De nou al camí correcte s'acaba baixant al coll de Santa Caterina i s'enllaça amb el GR92, que s'ha de seguir fins a dalt del cim. També aquí, si es vol, es pot fer un petit desviament i, seguint el rastre de corriol senyalitzat amb sagetes verdes, visitar el cau del Duc de Montgrí. Si el cau anterior va ser fàcil de visitar, aquest altre requereix fer una petita – i fàcil - des-grimpada per acostar-si. És molt més divertida i es fa servir per entrenament d'escaladors. Visitat, si es vol, l'interior del castell i fet el recorregut per les seves torres i muralla – molt bones vistes – s'ha de continuar seguint el GR en direcció a un altre objectiu del dia. El Montplà. Cap problema per arribar. Seguir el GR. Quedarà clar el perquè del nom d'aquesta muntanya. Seguint el GR arribarem a veure una antiga caseta de guaita, just quan el GR comença a descendir. En poc temps s'ha de deixar el GR i seguir la baixada en direcció a un altre coll que es veu més abaix. S'ha de seguir recte, com sempre fent carena. Així, i ja per camí prou clar i fresat, s'aniran passant pels cims del Puig Rodó, Puig Roig, Puig de Querroig, Puig de les Cogullades i l'últim del dia, la Muntanyeta.
Totes aquestes muntanyes es troben incloses en el llistat de muntanyes del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter. Aquest parc té també ressenyades les muntanyes de roca Maura, torre Moratxa, tossal Gros, tossal Petit, puig de la Reina i puig Torró. Aquestes últimes seran objecte d'altra sortida.