Muntanyes d'Ullà-Castell del Montgrí-ermita de Santa Caterina

Excel•lent excursió circular que ens a permet, en una matinal, recórrer en part el tram més feréstec del Massís muntanyós del Montgrí, que engloba els cims de Puig Anell, o Puig Rodó, a la muntanya d'Ullà fins el Castell de Montgrí i d’aquí tornant enrere fins el coll de la Creu, baixant a Santa Caterina.
Ruta semblant a la d’alta muntanya amb un desnivell considerable al inici de la ruta per pujar a la Muntanya d’Ullà amb molta pedra, però amb la recompensa de les vistes, i que si el dia ho permet, són espectaculars. El massís del Montgrí domina les planes dels dos Empordà i ens deixa contemplar, pel sud, les Gavarres i el Montseny, per l'est gaudim de les vistes de la Muntanya de Begur, el mar Mediterrani, les Illes Medes i Roca Maura, més al nord contemplem la totalitat de la Badia de Roses, El Paní, la muntanya de Verdera, la Serra de l'Albera, la de les Salines ... Si seguim girant mirem bocabadat el Massís del Canigó, tot el cordal del Pirineu fins al Puigmal...impressionant!!!.
El recorregut no presenta dificultats remarcables, excepte al començament, fins al Puig Anell o Puig Rodó, encara que des de l'aparcament fins a la part superior de la pedrera d'Ullà no ha de crear problemes, ja que la pista és clara i no trobem desviaments que ens compliquin la caminada. A partir de la Pedrera d'Ullà sí que es més fatigós caminar entre pedres i matolls. Arriba un moment que el camí es perd entre tanta pedra. Tot i això no ens hem de preocupar ja que del que es tracta és d'anar guanyant alçada dirigint-nos cap a una mena de cim que tenim just a sobre nostre. Per a això haurem de seguir el rastre d'una sèrie de fites de pedra que de tant en quan trobem escampades per tota la pujada i que lògicament nosaltres també hem contribuït fent alguna de aquestes més visibles. Aquestes fites segueixen, més o menys, la línia de la carena de la muntanya i que ens permet anar trobant el camí. Arribem també a perdre aquest rastre de senyals, però ara si que no tenim problemes ja que l'objectiu a aconseguir el tenim a la vista, (i com a alta muntanya a vegades el cim que tu veus no es el que has de aconseguir) i hem de baixar fins un coll per tornar a pujar, ara si, fins el Puig Rodó d’Ullà 308 metres, marcat amb un punt geodèsic. Seguim com fins ara, recorrent la carena per anar a baixar al coll de Santa Caterina. També durant aquest trajecte hem d’extremar l'atenció, tant per no perdre peu entre tanta pedra, com per trobar el camí correcte que ens porti al Coll. No és complicat el fer-ho, però si requereix atenció ja que el terreny pot ser bastant perdedor encara que per alguna cosa ha de servir el sentit de l'orientació, tenint el punt de destinació a la vista. Un cop hem arribat al Coll de Santa Caterina s'acaban els nostres problemes, si és que els hem tingut. Ja ens trobem sobre el GR92 i ho hem de seguir fins el castell. Avui el dia acompanya amb un bon sol escalfant el ambient i s’ha notat les ganes de la gent per sortir...aquest tram de camí avia overbooking per pujar. “Hem pensat fer un escrit a qui correspongui proposant instal•lar un xiringuito de fer creps i xurros amb algun cafè o si més no cerveses ben fresques...obtindrien la primera pela”. Fora conya, creuem el sender que, provinent de Torroella de Montgrí es dirigeix a Santa Caterina i ens dirigirem a la base de la muntanya de Montgrí. El GR comença a ascendir cap al cim fent una sèrie de llaçades que faciliten el trànsit entre tanta pedra. Podem seguir el traçat del GR o podem fer ús de les dreceres existents. Si fem ús d'aquesta última tècnica haurem de vigilar de no desviar-nos cap al Cau del Duc. Per a això haurem de agafar sempre les dreceres que van en sentit ascendent, mai els que planegen. Un cop hem arribat al cim aprofitem per fer una visita a les instal•lacions del castell, esmorzem (no i havien ni creps ni xurros!!!) i tornem a baixar fins el coll de la creu. Ara en dirigim per el camí que mena a la nostra dreta fins a la ermita de Santa Caterina, que arribem per un camí molt més plàcid que la resta del fet fins ara.
L'ermita de Santa Caterina, enclavada al bell mig del massís del Montgrí, fou fundada cap a l'any 1392, pels frares de Montserrat Bartomeu Cabotes, Pere Trasió i Berenguer Desguell, en honor a Santa Caterina d'Alexandria, co-patrona de Torroella de Montgrí Durant els S.XVII i XVIII, la fam, guerres i pestes converteixen Santa Caterina en un lloc excel•lent de devoció popular; és per això que el dia 25 de novembre, diada de la Santa, s'hi celebra un aplec en honor seu, a qui s'atribueix la salvació del poble de Torroella de Montgrí d'aquests estralls.
Feta la visita agafem la pista que des del fons de la vall es pot accedir amb vehicles fins al paratge de l’ermita. La pista encaixonada a banda i banda per les muntanyes del Montgrí va baixant suaument i ens permet observar moltes feixes de pedra seca que indiquen l'antiga presència de la viticultura, probablement abandonat a causa de la plaga de la fil•loxera de finals del segle XIX. Les cabanes de pastors són habituals i usualment adossades a murs de pedra seca, alguna restaurada de nou. I tot caminant “ fen.la petar” i agafant algun que altre espàrrec, arribem al paratge a on aviem deixat els cotxes, donant per finalitzada aquesta interesant i pedregosa sortida.