Mura-Puig de la Balma-Salt de la Blanquera-Gorg del Padre-Caus de Mura-Castell de Mura-Sant Lleïr i 12 Fonts
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 9.07 mi
- Elevation gain
- 1,955 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,955 ft
- Max elevation
- 2,307 ft
- TrailRank
-
91
5
- Min elevation
- 1,372 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 5 hours 53 minutes
- Coordinates
- 1971
- Uploaded
- May 8, 2021
- Recorded
- May 2021
near Mura, Catalunya (España)
Viewed 3741 times, downloaded 238 times
Trail photos
Itinerary description
Masia del Puig de la Balma
Index IBP: 60 (Veure anàlisi a l'enllaç "Ver más")
Versió en Català
Excursió moderada en l'aspecte físic i fàcil des del punt tècnic, en que farem un recorregut circular pels rodals del poble de Mura, i en la que coneixerem l'espectacular Masia del Puig de la Balma, les restes del Castell de Mura, l'Ermita i la Masia de Sant Lleïr i els impressionants paratges que l'envolten.
Punts d'interès:
1- Font de l'Ajuntament
2- Font de la Guineu
3- Molí del Faura
4- Font de la Noguera
5- Font de la Mascarosa
6- Molí del Mig
7- Masia La Vila
8- Masia del Puig de la Balma
9- Font de la Coma
10- Forn de calç la Blanquera
11- Salt de la Blanquera
12- Font del Foradot
13- Font del Formatget
14- Església de Sant Martí
15- Font de l'Era
16- Ermita de Sant Antoni de Pàdua
17- Font del Xesquet
18- Font del Rector
19- Font de l'Escolà
20- Gorg del Padre
21- Caus de Mura
22- Castell de Mura
23- Ermita de Sant Lleïr
24- Masia de Sant Lleïr
25- Font del carrer Nou
Nota 1: Indispensable GPS. L'excursió transcorre majoritàriament per petits senders, alguns no surten als mapes, però tots són senders oberts i transitables.
Nota 2: Advertència - A dia 01.03.2022, m'han comunicat que a l'entorn de la Masia de Sant Lleïr, han posat cartells de “Propietat Privada. No passar”, per la qual cosa s'aconsella no fer aquesta part de recorregut.
Versión en Español
Excursión moderada en el aspecto físico y fácil desde el punto técnico, en que haremos un recorrido circular por los alrededores del pueblo de Mura, y en la que conoceremos la espectacular Masía del Puig de la Balma, los restos del Castillo de Mura, el Ermita y la Masía de San Lleïr y los impresionantes parajes que la rodean.
Puntos de interés:
1- Fuente del Ayuntamiento
2- Fuente del Zorro
3- Molino del Faura
4- Fuente de la Noguera
5- Fuente de la Mascarosa
6- Molino del Medio
7- Masía La Vila
8- Masía del Puig de la Balma
9- Fuente de la Coma
10- Horno de cal la Blanquera
11- Salto de la Blanquera
12- Fuente del Foradot
13- Fuente del Formatget
14- Iglesia de San Martín
15- Fuente de la Era
16- Ermita de San Antonio de Padua
17- Fuente del Xesquet
18- Fuente del Rector
19- Fuente del Monaguillo
20- Poza del Padre
21- Caus de Mura
22- Castillo de Mura
23- Ermita de San Lleïr
24- Masía de San Lleïr
25- Fuente de la calle Nueva
Nota: Indispensable GPS. La excursión transcurre mayoritariamente por pequeños senderos, algunos no salen en los mapas, pero todos son senderos abiertos y transitables.
Nota 2: Advertencía - A día 01.03.2022, me han comunicado que en el entorno de la Masía de Sant Lleïr, han puesto carteles de "Propiedad Privada.No pasar", por lo que se aconseja no realizar esa parte de recorrido.
Waypoints
Car park
Intersection
Photo
1,437 ft
Molí del Faura
Molí del Faura: No es conserva gaire documentació referent al molí, tot i que es pren com a data probable de la seva construcció la que posa la llinda, 1794; per tant es tracta d'un edifici relativament nou. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura, salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430. Va desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, igual que l'aqüeducte de factura similar que hi havia davant de cal Llobet. Es tracta de un dels molins edificats al peu de la riera de Nespres, junt al molí del Mig, el molí de can Melses i el molí del Mas. A finals de la dècada dels 1980 la finca es va convertir en l'Àrea d'Esplai de la Riera de Nespres, que agafa la zona del molí del Faura i del molí del Melses. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Fountain
1,481 ft
Font de la Mascarosa
Font de la Mascarosa: A finals del segle XIX i principis del XX la font de la Mascarosa era el lloc típic de celebració d'aplecs i fontades per la gent del poble. Segons la tradició la font va ser construïda per una família musulmana que habitava al Raval de Mura al segle XI. Sembla que amb la reconquesta el cristians van construir el Mas del Raval i van eliminar de la font la carassa que la decorava i que era una cara esculpida que coronava el brollador. Des de llavors és coneguda com Mas Carosa, és a dir, Mascarosa. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Cave
Photo
1,379 ft
Molí del Mig (Museu)
Molí del Mig: El molí del mig és un dels edificis més antics de Mura, el trobem documentat a principis del segle XI (En "l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt", inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestir, hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola). No es conserven, però, elements d'aquesta època, ja que ha patit destruccions a causa dels aiguats i ha estat transformat al llarg del temps. A més d'una important col·lecció d'objectes etnogràfics i estris propis del molí, conserva un arxiu documental des del segle xiv. El molí ha anat passat de pares a fills sense que s'hagi trencat la línia generacional. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Photo
1,690 ft
La Vila
La Vila: La construcció que es pot veure actualment és molt moderna, de finals del segle xix, aprofitant la ubicació d'un antic mas que es trobaria quasi totalment enrunat. Veiem tres etapes diferenciades: la del primer mas que estaria ubicat en la zona nord, on hi ha els nous apartaments i les tines, probablement dels primer segles medievals, com demostren les restes de murs d'opus spicatum; una segona construcció que probablement es faria adossada a l'antic mas per la banda de migdia, en la que hi ha un celler cobert amb volta de canó lleugerament apuntada que era l'antic celler, i en el que es conserva el forn de pa, espai al que segueix l'antiga casa de planta quadrada que conserva les llindes motllurades en algunes portes. Es tractaria d'una construcció iniciada en època gòtica i ampliada al segles XV i XVI. Probablement, la dovella de la porta principal correspongui a aquest mas. Finalment, a finals del segle XIX es va ampliar la casa afegint tot el cos per la banda de ponent i la de migdia, donant la configuració que veiem actualment.[1] El document més antic que esmenta el primer mas és de l'any 1004, en una venda d'una casa amb cort, terres de conreu, ermes i una roureda al lloc dit la Vila. El 1079 trobem una nova venda d'un alou al mateix lloc. El 1270 un pergamí del Puig de la Balma fa esment d'un establiment a favor de Pere de Villa de tot el mas de la Villa situat al terme de Sant Martí de Muredine. El 1540, Llorenç Vila confirma una sèrie de masos a Rafael de Peguera, senyor del castell de Mura: mas de la Vila, que feia temps posseïa, i Rocapèrdiga, Reixac, Xammar, Casamartina, Oliveres, Muntada, Alsina, derruïts i deshabitats. A la consueta de Mura de 1592 consta que al mas vivien 21 persones, cosa que demostra que es tractaria d'un important centre productiu que també posseïa altres masos. El 1617 hi ha una venda d'una terra que fa Joan Perich a Antoni Joan Vila. La Vila passarà a ser propietat del Puig de la Balma al segle XX. De fet, tot i que la propietat no era del Puig de la Balma, sí que va mantenir una relació històrica per la proximitat; el primer nom d'aquesta darrera casa era mas Espluga de Vila Mancada i els seus ocupants portaven el sobrenom Vila fins al segle xiv, podent ser els de les dues cases descendents dels mateixos. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Monument
1,806 ft
Puig de la Balma
Puig de la Balma: Tot i que el seu origen deu ser anterior, la notícia més antiga a l'entorn el poblament del mas Puig de la Balma prové de l'arxiu de la casa i data de l'any 1278, quan Ermengol de Banyeres, militar i senyor feudal del terme i castell de Mura comprà a un tal Guillem Barba, de Terrassa, un establiment pagès que es coneixia pel nom de l'Espluga de la Vila Mancada. L'època de més creixement del mas Puig de la Balma fou entre els segles xiv i xv. Es pot considerar que l'edificació actual és d'època altmedieval amb elements preromànics, tot i que s'han anat afegint nombrosos elements, com els finestrals gòtics del segle xiii i algunes parts construïdes amb pedra tallada. Des de les acaballes del segle XVII fins a la primera meitat del xix, foren anys d'expansió a causa de l'explotació de les vinyes, i fou quan s'amplià la balma i es renovà la capella de Santa Margarida.Durant la Guerra Civil, la capella de Santa Margarida fou malmesa. Els propietaris actuals són descendents directes dels primers pagesos que habitaren el mas i conserven el cognom Puig. Actualment, aquesta família viu en una altra casa de construcció més moderna, situada al costat mateix de l'antiga balma. El mas acull un museu i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Photo
1,822 ft
Creu de la Vila
Creu de la Vila: Es tracta d'una creu de terme que marca una cruïlla de camins important, el del Puig de la Balma a Mura i el de les coves de Mura. Probablement va ser treta durant la Guerra Civil, ja que va ser refeta l'any 1939. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Segons la tradició popular, aquesta creu protegia de la pesta que assolava Europa a l'Edat Mitjana. Els pelegrins de Montserrat pregàven en passar per la creu per demanar pluja o per guarir malalts de la família. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Ruins
1,625 ft
Forn de calç la Blanquera
Forn de calç la Blanquera: Aquest forn està proper de les ruïnes del Mas Verdaguer, documentat en el 1267 (AM, cartulari de Sant Llorenç del Munt) i que el 1540 consta com esfondrat i deshabitat. La calç era indispensable en la construcció, ja que amb ella es feia el morter de calç que s'utilitzava en totes les construccions. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no era comercialitzat, sinó que cada casa es feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. La cuita de calç era feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tancava a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. El temps de cocció depenia de la quantitat de pedra que es cremava. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Waterfall
Fountain
1,618 ft
Font del Foradot
Font del Foradot: Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts que es troben a les feixes de la banda de migdia de la riera. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar ja a l'edat mitjana i es portava a través d'un aqüeducte per salvar el desnivell de la riera de Nespres fins als horts de can Llobet. Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt presenten esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, i els estrats impermeables intermitjos, formats per lutites i gresos, forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, constiuteix un reclam turístic inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada "Més de mil fonts". Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Fountain
1,539 ft
Font del Formatget
Font del Formatget: Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entre mig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada "Més de mil fonts". Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,502 ft
Església de Sant Martí
Església de Sant Martí: Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 972. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. Diferents campanyes de restauració han modificat la seva estructura originària del segle XI. Al segle XII es bastí un nou edifici de proporcions més grans que es va unir a l'anterior amb arcs; la nau fou engrandida i orientada a llevant, amb un absis semicircular. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. El 1437 un terratrèmol afectà l'edifici i es tornà a restaurar, suprimint els arcs que unien les dues naus, i es construí una sola arcada amb dovelles de pedra ben treballades, un contrafort, i es cobrí la nau primitiva amb volta apuntada; també es va refer la nau principal amb volta de mig punt. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya. A la porta hi ha una inscripció que fa referència a la finalització de les obres el 1697. L'any 1983 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació va fer una restauració de la part més antiga de l'edifici, a càrrec de l'arquitecte Antoni Gonzàlez. Es va demolir la sagristia que tapava part de l'absis, i es va desmuntar la coberta vella i se'n féu una nova, recuperant així la visió de les parts més antigues de l'edifici. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Fountain
1,497 ft
Font de l'Era
Font de l'Era: L'any 1972 la riera es va desbocar fruit d'un important aiguat i va arrasar la font de l'Era, això va provocar que Joan Serra i Singla fes un poema: "Font de l'Era, dolç recés / qui t'ha vist, si ara et veiés, / quin desengany que tindria / car, d'aquell racó tan bell, / acollidor com sols ell / no hi ha ni la fesomia". Malgrat això, es va arranjar i es va recuperar un bloc de pedra amb la data 1792 que deu fer referència a una canalització antiga de la font. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Religious site
1,514 ft
Ermita de Sant Antoni de Pàdua
Ermita de Sant Antoni de Pàdua: Aquesta construcció apareix documentada des de l'any 1716, construïda per iniciativa de la parròquia de Mura en terrenys del Mas de la Mata. Hi ha notícies, però, d'una d'anterior, del 1680. Cap al 1818 s'edificà el porxo a l'entrada que va esfondrar-se i no va tornar a reconstruir-se fins fa poc. L'església ha hagut de suportar l'acció de l'aigua en algunes riuades. Actualment es troba oberta al culte. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Fountain
1,558 ft
Font del Rector
Font del Rector: Aquesta font, i la propera de l'Escolà, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Fountain
1,593 ft
Font de l'Escolà
Font de l'Escolà: Aquesta font, i la propera del Rector, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Lake
Fountain
1,694 ft
Els Caus de Mura
Els Caus de Mura: És la principal naixença del torrent d’Estenalles que, al confluir amb el de la Fontfreda poc abans de l’ermita de sant Antoni, junts esdevenen riera de Mura. Topogràficament el torrent d’Estenalles té el punt més alt efectivament al coll d’Estenalles, però porta aigua permanent només a partir de la surgència dels Caus de Mura situada molt més avall. Als Caus de Mura un cabal vigorós brolla d’entre les roques i segueix avall ja convertit en un torrent considerable. Al tractar-se d'una surgència, no sempre brolla aigua dels Caus de Mura.
Photo
2,057 ft
Barraca de Santlleïr
Barraca de Santlleïr : El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.
Ruins
2,302 ft
Castell de Mura
Castell de Mura: Aquest castell formava part d'un conjunt de castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Es tracta d'un castell comtal, però que al 978 va acabar aquest domini; el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren, juntament amb altres possessions, a Riculf. Aquest, va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. El 1023, quan semblava que els comtes havien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Berenguer Ramon I, diversos castells entre ells el de Mura, fet que demostra que continuaven sent els senyors eminents del castell. Al s. XII la castellania radicà en la família Santa Coloma. Al s. XIII el castell entra en el joc de venda per part de rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Passà a ser propietat de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passà als Ponç i Armengou de Banyeres, i a mitjan s. XIII passa a ser propietat de la corona, i el rei en Jaume en féu donació, primer, el 1223 a en Guillem de Santa Fe i després, el 1228 a Pere Ponç de Banyeres. El 1293, la corona, havent recobrat el castell, l'encomanà al veguer de Manresa. El 1316, el rei Jaume II, el va vendre a la comtessa de Pallars. Més tard, en ple s. XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, però a la mort d'aquest el rei Pere III el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. Al començament del s. XV, Martí I l'Humà adquireix de nou el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles. L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles en la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de Marquès de Mura (1707). En aquest segle el castell queda abandonat i es va anar enderrocant. Vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en què el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Religious site
2,107 ft
Ermita de Sant Lleïr
Ermita de Sant Lleïr: Hi ha diversitat de notícies històriques referents a la capella; dues aportacions són les de Ferrando i Roig i Coll i Ferret. Ferrando i Roig afirma: "L'ermita de Sant Lleïr és ja citada l'any 1240, i més tard, el 1338, torna a ser esmentada en el testament de Galzeran de Sau, rector de Mura. El 1506, fou renovellada pel seu propietari J. Santllehir". D'altra part, X. Coll i Ferret escriu: "Segons escriu Mn. Pladevall, no s'han trobat notícies directes sobre la capella fins al segle xvi quan la Consueta de Mura diu que la parròquia hi pujava en processó". Segons X. Coll la reparació és obra de finals del segle XVIII, promoguda per J. Santllehir i acabada el 1806 tal com ho recull una inscripció a l'entrada de la capella. Des que fou profanada, l'any 1936, resta sense culte i roman tancada. Informació Extreta de: https://ca.wikipedia.org
Photo
2,110 ft
Masia de Sant Lleïr
Masia de Sant Lleïr: Casa d'origen medieval documentada des del 1321, en un document del mas de la Vall en què apareix aquest com a terme amb el topònim de mas Senleyr. La capella és documentada des del 1592, però la primera construcció data del segle XIII. A la consueta de Mura de 1592 (APM), consta que el mas tenia 12 habitants que tenien el cognom Santclay. El mas va tenir diferents ampliacions al llarg del temps, essent la darrera la construcció de la masoveria al segle XIX. Molt probablement va ser l'advocació de la capella la que va donar nom al mas i a la família. Informació Extreta de: https://patrimonicultural.diba.cat
Panorama
Comments (12)
You can add a comment or review this trail
Tocayo ! Que buena la foto del sapo en el
Río que buena cámara tienes.
Los senderos frondosos y las cuevas me encantaron!
Una ruta como me gusta con mucha vegetación y cosas de historia
Un abrazo
Muchísimas gracias tocayo, nos lo pasamos de muerte con esta salida.
Las explicaciones de la ruta son geniales pero no digamos de las explicaciones de los lugares visitados, sencillamente perfectas.
Tengo la suerte de conocer bien la zona, Mura es espectacular, piedra a piedra. En el moli Vell, que es museo, compré frutas y verduras de su huerto y el Cau de la Bauma, también museo es espectacular hasta desde bien lejos.
Te comentaré que justo ahí se grabaron escenas de la película "Pa Negre". Sus propietarios nos estuvieron explicando la historia del lugar. Es una visita genial, al igual que todo este recorrido. Saludos
Puig de la Balma, que te lo he escrito mal, jajajaja
Gracias Chatame1 por tus palabras. Pues si, tienes razón, Mura es espectacular y la Masía del Puig de la Balma increíble.
En el Puig de la Bauma he estado 4 veces, en una me quede a comer y el museo que tienen es de lo mejor que he visto en cuanto a Masías medievales. Si te quedas a comer puedes ver gratis el museo y si no creo que cobran un par de euros, que vale la pena pagarlos.
Mestre!. L’he feta avui. Quina maravella. No coneixia Mura i ja tenia ganes. La primera part es molt bonica, impressionant. La segona mes de fer camí i paisatge (avui feia molta calor (29) i no he pogut sortir d’hora) Però així i tot he volgut pujar al castell per completar-la . Si algú la fa al estiu que agafi bona gorra i aigua si creu que pot necessitar. Com sempre un plaer seguir una ruta teva. Salut!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Mestre!. L’he feta avui. Quina maravella. No coneixia Mura i ja tenia ganes. La primera part es molt bonica, impressionant. Un passeig maravellos. La segona mes de fer camí i paisatge (avui feia molta calor (29) i no he pogut sortir d’hora) Però així i tot he volgut pujar al castell per completar-la . Si algú la fa al estiu que agafi bona gorra i aigua si creu que pot necessitar ( per la segona part, al poble) Com sempre un plaer seguir una ruta teva. Salut!
Moltes gràcies per la valoració Alfsmith, estic content que t'hagi agradat. Tens raó que la segona part del recorregut és millor fer-la en dies en que no faci gaire calor.
L'he fet aquest matí i m'ha agradat molt. Molt bona ruta per conèixer tot l'entorn proper a Mura.
Gràcies Ricard pel comentario. Content que t'hagi agradat.
Ara la Riera de Mura i el Gorg del Pare no valen la pena, estan secs.Els Tions de Mura sí són una bona opció.(Nadal)Del Castell no esperis molt 🤷🏼♂️
Gràcies Mikel, pel comentari.salutacions.