MURO DE RODA

Matinal circular per la vall de la Fueva. Aquesta vall d’origen medieval es conserva natural al fet d’haver estat aïllada fins al segle XX, es parla un varietat lingüística anomenada, el fobano. El nom li ve de fovea, una gran plana envoltada de muntanyes. Situada al sud de la comarca de Sobrarbe a la qual pertany, sota la mirada de la Penya Montañesa i la Serra Ferrera. La ruta recorre antics camins de ferradura que unien els pobles d’aquesta subcomarca.
Anem a El Humo de Muro, bonic llogaret a la vora del barranc de la Usía, on destaca la casa Claveria, casa forta amb oratori i actualment transformada en casa de turisme rural, amb restaurant. Iniciem el recorregut pel sender que puja cap al Tossal de Muro per anar Ministirio, despoblat amb poques cases disposades al voltant d'un únic carrer, actualment envaïdes d'esbarzers. Abans d’arribar al poble trobem una bauma amb un abeurador. Continuem la ruta trobem una bonica cabana de pedra amb una porxada on hi ha un antic carretó.
Ens enfilem fins a la part alta del Tossal, en aquest emplaçament estratègic hi trobem una construcció de tipologia medieval declarada Bé d'Interès Cultural, un recinte emmurallat sense torrasses,un complex religiós, militar i civil que s'alça desafiant el pas de el temps. És el Muro de Roda, amb unes magnífiques vistes de l’entorn d’Ainsa, l’embassament de Mediano, la vall de la Fueva, vall del Cinca i dels Pirineus, amb la Penya Montañesa a primer pla. Dins del recinte hi trobem l'església romànica de santa Maria, on es conserven imatges i reproduccions de sants i verges, així com unes pintures d'indiscutible gust popular.A l'altre costat del recinte, hi ha ermita dedicada a Santa Bàrbara. Aquí s’ha dedicar temps a gaudir des de cada banda, des de cada angle, de les panoràmiques espectaculars des d'aquest indret i dels exemples d'arquitectura que aplega.
Davant la porta del recinte hi ha una espasa clavada en una roca, diu la llegenda que si aconsegueixes alliberar-la amb la mà seràs automàticament l'alcalde de la Fueva. En realitat és un petit homenatge a l'efímer rei del comtat del Sobrarbe i Ribagorça que va morir el 1043, Gonzalo I.
Molt a prop del complex hi ha l'església de sant Bartomeu, un edifici romànic, amb afegits posteriors. L’edifici annex era l'antiga escola, l'habitatge del mestre i l'Ajuntament del municipi dels llogarets del voltant. Iniciem el descens cap al llogaret despoblat de Fumanal, sembla que la cosona de la casa don Cosme esta en procés de rehabilitació, hi ha aviram picotejant per un jardí ben cuidat, trobem un senyor que sembla francès fent tasques per la casa. Seguim el GR 1 fins a tornar a El Humo de Mora.