Navarcles, les fonts i el llac – Viladecavalls – Riera de Calders

Còmoda i planera caminada pels voltants de Navarcles, durant la qual hem passat per nombroses fonts, com són, les dels Sobreixidors, la Nova, de Solervicenç, de la Baga de l’Angle, de l’Angle, del Boixar, de la Cura i les de font Vella i de la Mina a dins la població.
Durant la caminada en que hem passat pel serrat dels Alous, on hem vist moltes barraques de pedra seca en els conreus, hem anat fins a les esglésies de Viladecavalls, la Vella (enrunada i malmesa) junt a la masia de Llucià i la Nova (d’estil neoromànic), situada prop de la Colònia Jorba (veure explicacions).
Des d’aquest punt, hem anat a la resclosa de la colònia Jorba de la riera de Calders, que hem anat seguint, passant per les cingleres de l’Angle i de la Deu, que ha anat creant la riera, per la erosió en el transcurs dels segles, fins arribar al parc del llac de Navarcles i al centre de la població, passant per l’ermita de Sant Bertomeu.


Sant Pere de Viladecavalls (església vella) .-
És una església del poble de masies disperses de Viladecavalls de Calders, del terme municipal de Calders, al Moianès. Es tracta del temple vell, abandonat i en ruïnes, al sud-oest i a ran de la masia del Llucià.
Aquest edifici s'assenta sobre un de romànic que va ser construït prop la "Vila de Cavalls", coneguda des del 965, església que va ser refeta completament al segle XVIII, i és d'aquesta de la que en queden els restes descrits. Una llinda la datava del 1780.
Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per unes poques cases disseminades. És prop de la masia del "Llucià", que avui l'utilitzen de pallissa. El 1936 va ser cremada, i a l'haver-hi ja aleshores format el nucli de la Colònia Tèxtil de Sant Pere de Viladecavalls, es va decidir construir una església més propera a l'anomenat nucli, deixant aquesta inutilitzada.

Sant Pere de Viladecavalls (església nova) .-
Capella d'estil neoromànic situada en una petita esplanada a camp obert. Construcció totalment de maó, de planta rectangular acabada amb absis semicircular i dos absis laterals de forma quadrada. Façana principal amb doble arc de mig punt adovellat. Al damunt un rosetó. Adossat a la façana, un campanar de torre quadrada. Finestres amb vitralls a les façanes laterals, separades per contraforts de formigó. Decoració que imita les arcuacions cegues del romànic. L'interior és d'una sola nau, amb volta.
Va ser construïda el 1944, prop de la colònia Jorba o del Manganell, quan l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls ja no servia al culte perquè havia estat saquejada per la Guerra Civil. Es va buscar un emplaçament més pròxim a la colònia per estalviar el desplaçament que suposava el primitiu indret.