Nerin-Mondoto Nord (1.959 m )- Mondoto Sur (1.944 m)-Cuello Arenas-Nerin

Aquest itinerari és senzill i ofereix unes vistes excepcionals del Parque Nacional de Ordesa-Monte Perdido i de la Vall d'Añísclo. A banda de què el recorregut segueix per l'Estiva de Nerín, travessa el barranc de Ballatar, la qual, dona accés a la zona d'El Reguero que ens menarà al Mondoto nord i sud, des dels quals, podem veure el sinuós “Cañó d''Añisclo” i el riu Bellos.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida, Autovia A-22 (Lleida-Osca), fins a Barbastro, sense entrar-hi, ens desviem cap a Bielsa per agafar A-138, que passant per Grado, Ainsa arribarem a Escalona, a la sortida d'aquesta població trobem la rotonda en la que agafarem la carretera HU-631 que ens portara a Nerín i a la ruta Comarca de Sobrabe i Valle de Pineta. Aquesta carretera es de sentit únic i segueix el curs de la riu Bellos (recorregut sinuós, però, molt bonic). Arribats a dita població, abans d'entrar-hi, agafem la pista que trobem a la nostra dreta, la qual, ens portarà al punt de sortida.

Itinerari:
L'itinerari s'inicia abans d'arribar a la caseta de la barrera que hi ha a la pista de Torla-Ordesa a Nerín, lloc on hem deixat aparcat el cotxe al voral de la pista. Agafem el sender que hi ha la dreta de la pista, en direcció Mondoto.

El sender es va enfilant, poc apoc, arribem al trencall que duu al “Cuello Arenas” i Mondoto, nosaltres prenem direcció Mondoto perquè després tornarem per Cuello Arenas. El sender es segueix fàcilment perquè està fitat i marcat amb marques grogues i blaves. L'itinerari discórrer per la Liana de Nerín, travessem el barranc de Ballatar i accedim a la Lechera, poc a poc, arribem a la collada, ens desviem a la dreta (El Reguero) per seguir el sender que ens portarà al Mondoto Nord i Sud. Les vistes que s'albiren des d'aquests cims són espectaculars, sobretot, les parets del Cañon d'Anísclo que arriben fins al riu Bello, a part, de les vistes del Monte Perdido.

Desfem el camí i retornem a la collada, ens desviem a la dreta per la Plana de la Balsa, passem el barranc de la Mirona i accedim a la Plana del Cadiello, ens dirigim cap a la muralla de l'Estiva, la travessem, entrem a la plana de Viñales, a partir d'aquí, és un campi qui pugui, perquè tothom va per on pot, però, val la pena tenir en compte que hem de girar suaument cap a l'esquerra per anar a trobar una traça de pista que recòrrer la part baixa del Cuello Arenas i que ens menarà fins el coll del mateix nom.

Un cop passat el coll de l'Estiva, tenim a tocar el barranc de la Pardina i la seva cinglera, suaument girem cap a la nostra esquerra, i, poc a poc arribem a la traça de pista, la seguim, lluny de nosaltres i a la nostra dreta veiem el refugi de Cuello Arenas, arribem a la barrera d'entrada, travessem el barranc de Calderuela i accedim a la pista que ens retronarà a Nerín. Iniciem la davallada per la pista, sinó, voleu seguir la monotonia de la pista, trobareu tres dreceres que us faran el recorregut més divertit, la primera no la trobareu indicada amb un whaypont perquè me'n vaig oblidar, la resta estan indicades.