Nerín, Sercué, Añisclo, Vall de la Pardina i Nerín.

Download

Trail photos

Photo ofNerín, Sercué, Añisclo, Vall de la Pardina i Nerín.

Author

cedepe

767 44 423

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 15.7 mi
Elevation gain: 4,101 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 4,101 ft
Max elevation: 6,076 ft
TrailRank: 41
Min elevation: 3,109 ft
Trail type: Loop

Time: 10 hours
Coordinates: 1118
Uploaded: November 28, 2022
Recorded: October 2022

Be the first to clap

near Nerín, Aragón (España)

Viewed 81 times, downloaded 4 times

Trail photos

Itinerary description

Ruta circular que eixint des de la població de Nerín, recòrre el canyó d'Añisclo fins al paratge de "La Ripareta" i una vegada alli s'endinsa al poc concorregut Vall de la Pardina per arribar fins al Cuello de Arenas i per pista forestal tornar al punt d'eixida a la població de Nerín.

L'inici del track, esta gravat des de la zona d'aparcament de Nerín. És un pòble xicotet i si voleu pendre algo (abans o després) de la caminada), vos recomane l'hotel de la entrada que varen ser molt atents i a més tenen cervesses artesanes.
Per arribar a Nerín, l'accés, pot ser per Escalona per l'anomenat congost de las Cambras carreteera Hu-631, de sentit únic, paralel al riu Bellós uns 13 km, o també per Sarvisé per la mateixa carretera.

Aquesta ruta no pasa per l'ermita de San Urbez però és pot arribar sumant uns 3 kilòmetres aproximadament (1,5 d'anada +1,5 de tornada). Aquesta ruta tampoc arriba fins a la Fuenblanca (des de la Ripareta a la Fuenblanca 5 km).

De la web del govern d'Aragó. Fauna i flora: L'excel·lent cobertura arbòria constitueix l'hàbitat de multitud d'ocells forestals destacant el carboner, picapins, passerell, pinsà i altres lligades al medi riberenc com la merla aquàtica o la bugadera. Els mamífers més comuns són l'esquirol, lirons gris i careto, marta, talps i musaranyes. Les aigües fredes constitueixen el ecotop de la truita, la granota vermella, la granota pirinenca i l'endèmic tritó pirinenc.

La distribució de la vegetació a la Vall d'Añisclo respon a un fenomen d'inversió tèrmica amb espècies típiques dels alzinars mediterranis com l'arboç, el marfull o l'aladern en les zones elevades, i fagedes, pinedes, avets, avellaners, teixos, til·lers i aurons en zones més fredes i humides, que es corresponen amb les zones de menor altitud. Són destacables algunes plantes rupícoles com la "grasilla" de fulla llarga, l'orella d'os i la corona de rei.

Waypoints

Inici. Aparcament de Nerín.

La Ripareta

Eixida Vall de la Pardina

refugi cuello de arenas tancat

El refugi esta tancat al públic. No es un refugi de muntanya per a truristes/muntanyers.

Sercué

Població. Font Casa Rural. Esglesia. DE LA WEB turismosobrarbe Sercué és un xicotet llogaret del municipi de Fanlo i pertanyent a la vall de Vio. Es troba a 1.207 m d'altitud. Juntament amb Revilla i Escuaín, és dels nuclis urbans que es localitzen a menor distància dels límits de la Ben "Pirineus-Mont Perdut". Per tant, encara que no forma part del territori Patrimoni Mundial, sí que hauria de considerar-se el seu valor paisatgístic, ja que ajuden a comprendre l'origen i evolució dels aprofitaments tradicionals que es van donar en la zona inclosa dins del Bé. Sercué i les seues terres de conreu ocupen les faldes meridionals del Pic Mondoto. El Canó de Añisclo es troba a l'est i el Barranc d'Aso al sud. La complexa orografia tan sols va permetre estendre els seus camps de cultiu cap a l'oest, on es troba Nerín. De fet, els veïns de Sercué sempre van dependre de Nerín i així va estar representat en el consell de la vall. Les cases de Sercué s'apinyen aprofitant una porció de terreny que presenta un menor desnivell. En el més alt es troba la seua xicoteta església parroquial d'estil romànic, creant un conjunt de gran interés paisatgístic, sempre presidit pel pic Sestrales. Sercué aprofita un magnífic brollador, algo llunyà del poble al qual s'accedix en tan sols 5 minuts seguint una preciosa sendera. Formava part de la Mancomunitat de la Vall de Vio i podia aprofitar les estives del Port de Góriz a partir del dia de la Solta, l'1 d'agost. Els seus ramats pasturaven en la zona de Ripalés (situada entre la Estiva, el barranc de la Pardina i Mondoto). El poble va quedar completament deshabitat en la dècada dels 60 del passat segle, la qual cosa va originar el deterioramant i enfonsament dels habitatges. No obstant això, en els últim anys ha recobrat la vida i els antics veïns han rehabilitat la major part de les construccions. Ha resultat fonamental el condicionament de la pista d'accés per a vehicles rodats. El paisatge agrari de Sercué mostra en l'actualitat totes les característiques pròpies de les terres abandonades. Els ribassos es van desdibuixant, ja que des de fa diverses dècades no es cultiven i tampoc es fan treballs de manteniment dels murs. L'enfonsament de les tàpies provoca una gradual regularització dels vessants. Creix un espés i continu matoll de boix i eriçó. També s'observa un avanç del bosc, dominat pel Roure Valencià (quejigo) i alzines, que a poc a poc anirà colonitzant les antigues terres de conreu.