Nocturna Festa Major Riells del Fai 2023

Centre Cívic i Cultural de Riells del Fai

Font de l'Alzinella

Font situada ran de carrer a l'esquerra del mateix en el sentit de la marxa.

El Regassol

Edifici format per construccions de diverses èpoques.

El cos principal és un edifici de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a la façana, amb obertures descentrades, i coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. En la façana principal hi podem veure dues finestres de pedra, d'estil renaixentista.

Adossats a aquest cos principal, hi ha edificis annexos amb galeries, combinant maó massís vist en les obertures i cantonades i paret de paredat en els panys de paret.

Molí del Regassol

L'edifici actual segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica. A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854.

La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior.

Molí de la Pineda

El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior.

Can Jaume

Masia amb l'estructura clàssica de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, amb la coberta i algunes de les obertures de la façana principal modificades. En aquesta façana hi trobem un portal adovellat amb pedra tosca, i finestres del primer pis emmarcades amb pedra sorrenca, sense decoracions. En la llinda d'una de les finestres del primer pis hi figura la inscripció: "Jauma Pineda 1758".

Tant la masia com els cossos auxiliars estan protegits per un barri i un portal.

Can Batlles

Masia formada per construccions de diverses èpoques, amb origen al segle XVII però amb importants reformes durant el segle XIX. El cos principal és de planta baixa i pis, cobert a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi podem veure dues obertures emmarcades de pedra treballada, amb les dates 1679 i 1855 a la llinda de la porta. A la façana lateral i posterior, però, hi ha finestres amb les llindes amb arcs conopials. La planta baixa està coberta amb voltes de mocador allargades, i la coberta està aguantada sobre bigues de fusta. El cos on hi havia les premses està construït del 1860, tal i com diu la llinda sobre la porta.

Tot el conjunt estava situat en una feixa sobre la riera, protegit per un mur en forma de muralla i tancat per un portal d'accés.

Actualment també és casa de turisme rural.

Carrer de la Sagrera

El carrer de la Sagrera creua el nucli urbà de Riells del Fai.

En el sentit d'aquesta ruta, és el carrer que es situa a migjorn entre el camí de Vallderrós, de terra i que s'enfila a llevant, i la carretera BV-1483, que continua el seu esdevenir a garbí.

Plaça de Riells del Fai

Sant Vicenç de Riells del Fai, ja documentada al 971 com a basílica Sancti Vicencii, al 1045 és cedida pel Bisbe de Barcelona al monestir de Sant Miquel del Fai i al segle XVI, la poca població existent fa que se la vinculi amb Sant Pere de Bigues. Per un assumpte relatiu a Sant Miquel del Fai, que forma part de la parròquia de Riells, des de l'any 1957 pertany al bisbat de Vic. És consagrada a Sant Vicenç. L'actual edifici data del 1618 i va ser ampliat durant el segle XVIII.

De l'edifici original només resta el mur nord-oest, que es troba sota el campanar, de torre, que es troba construït sobre l'antiga espadanya. És rectangular fins al segon pis, on després pres forma ortogonal de cantons desiguals. L'alçada aproximada és de 25 metres, amb una base que mesura, aproximadament, 5'5 x 3'5 metres. Els gruix de les parets és desigual, però oscil.la al voltant dels 90 centímetres. Com a curiositat cal destacar que a la coberta del campanar hi ha arrelada una figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.