Noguera; Rúbies-Portella Blanca-Tossal de la Torreta-Tossal de Mirapallars-Pas Ramader-Camí del Grau Ample-Corral del Pere

En terres Lleidatanes i per la carretera L-913 farem cap a Vilanova de Meià, a pocs quilómetres i en una corba molt tancada veurem a l’esquerra una pista que puja a l’ermita de la Mare de Dèu del Puig de Melià. La seguirem sense fer cap a l’ermita o no ser que ens hi porti un altre motiu. En el encreuament de la pista que hi fa cap veurem un pal , seguirem recte vers Rúbies, la pista es llarga i planera, però aixó no vol dir apte per a tots els vehicles, si vas en un 4x4 no tindràs cap ni un problema, en un turisme alt, també arrivaràs pero un xic més preocupat ja que pel camí de casi 10 quilómetres trobaras recs que la creuem fets per evitar l’execiu deteriorament del terreny i també pasarà per un tram amb molt de fang degut al sobreeixidor d’una gran bassa de rec. A banda, alguns dels encreuaments romandren senyalitzats, altres no, cal orientar-se bé. Finalment fem cap al abandonat poble de Rúbies on existeis una explanada per a poder-hi aparcar.
D’aquest lloc en surt vers la cinglera un camí, senyalitzat com a GR1 que per un grau ens durà a la part superior traspasant la Portella Blanca.
Veurem un pal, cal deixar el GR per anar continuant cap a la dreta tot seguint la carena, primer vora unes antigues restes de fortificacions de la guerra civil, i més tard per un desdibuixat sender que passa vora trinxeres de la mateixa época i frega la cinglera. A banda i banda del serrat tindren magnifiques vistes de la vall de lo Montsec del Treset i al fons, la carena on hi ha l’ermita de Sant Mamet (un altre 100 cims de la FEEC). El costat esquerra està dominat pel pantà de Serradets i la Vall de Barcedana.
Progresem embalasats fins topar-nos amb un vértex geodésic. Ja el tenim!. Doncs no, aques vértex senyalitza el tossal de la Torreta, de 1677 metres i sostre comarcal de la Noguera, però tot i sent el més alt, no es el tossal que recerquem. Hem de seguir per la carena un parell de quilómetres més, fins fer cap al tossal de Mirapallars indicat per una petita capsa metal•lica i res més. Fem fotos de record i decidim que fer a partir d’aquí ja que la nostra intenció inicial era baixar cap el Pas Ramader (coll) i seguir una pista cap a l’esquerra (nord) per anar a recercar el GR 1 que ens retornarà a la Portella Blanca. I així ho fem, baixem cap el Pas Ramader i allí ens espera una sorpresa que desconeixiem fins el moment. També hi ha un sender que baixa cap a la dreta (sud) i que va a parar a la pista d’accés a Rúbies. La idea de no retornar pel inclinat grau de la Portella Blanca ens fa decidr per baixar per aquest sender que en principi es veu ven traçat i que més tard ens adonariem que es tracta del Camí del Grau Ample. Perfecte, fem cap vora la font del Flequer i les restes d’una edificació que potser es el corral del Flequer. Seguim la pista cap a la dreta. Al poc un pal vora el corral del Pere ens informa de que Rúbies es troba a 5 quilómetres.
La pista es monótona, a excepció dels cingles del Montsec de Rúbies que tenim a la nostra dreta, del cel que amb una bona quantitat de núvols cambiants de forma i dels verds camps conreats que anem passant, tot el demés es sempre el mateix; trobem algunes orquídies vora la pista, la seva contemplació i posterior fotografía ens treuen d’aquesta monotonia.
Per fi un nou pal de senyalització, ens informa de que Rúbies es troba a 1,5 quilómetres. Sembla que la monotonia s’acaba ja que al fons veiem els enrunats edificis del poble i el nostre vehicle retallan-se la seva figura sobre el Montsec d’Ares del que ens separa la Noguera Pallaresa que uneix el pantà de Terradets amb el de Camarasa.
Per cert, Un veí de Santa María de Meià ens informà de que el topónim Montsec, en aquest cas, no deriva de sequera, sino de tallat en sec.
Cartografía: Mapa de la Guia Negra MONTSEC DE RÚBIES escala 1:20000 de La Comarcal publishers Primera edició d’agost de l’any 2009.