Nostra Senyora de Lorda, Gombrèn, Puig Bo, Pedró de Tubau, Morro d'Ulà, Estimbador, Palomera, Nostra Senyora de Lorda.

Ruta circular que ofereix gairebé tot el que l'excursionista desitja o el sorprèn: paisatge, solitud, muntanya, timba, boscúria, diversitat, història, masies centenàries, ermites, runes, rius, camins històrics..., en el Prepirineu, a cavall entre el ripollès i el berguedà.
A la tardor, els claps de groc dels roures, enmig del to moradís que prenen les fagedes en perdre la fulla o vorejant el verd blavís de les pinedes de rojalets, tot espurnejat pel vermell viu d’alguns arços, en un dia clar i acolorit, de fred viu, amb el rerefons de les cimes nevades, composen un escenari de bellesa colpidora! Veient-ho no se’ns fan estranyes les llegendes que corren per aquestes contrades sobre comte l’Arnau, cavalcant eternament per aquests paratges. Segons la llegenda, com una ànima en pena, dalt d’un cavall negre que treu foc per la boca i pels ulls, i amb un seguici de gossos diabòlics[1]. Nosaltres ni vam veure res diabòlic ni vam sentir pena, sinó, al contrari: vam gaudir d’un entorn seductor, harmoniós i plàcid. Amb tot, la remor insistent i amenaçant d’una tempesta llunyana, retrunyint per les muntanyes, feia una incerta basarda.
La pujada fins al pedró de Tubau, cim culminant de l’excursió, està ben assenyalada, la baixada no ho està gens.
Vam deixar el cotxe al veïnat del Cortal de Dalt (cota 912 m), aproximadament a 1 km de Gombrèn, una mica com vam poder, no hi ha un espai per aparcar. Passada l’ermita de Nostra Senyora de Lorda, a l’alçada de la darrera casa del veïnat, a la dreta del camí carretera on som (923 m, 0,1 km caminats), surt un corriol que s’enfila per l’aresta de la tossa de Puigbò, en direcció sud-oest, després sud. La zona és emboscada de pi roig que cobreix les antigues feixes, aquestes amb vistosos murs de pedra seca. A la Freixeneda (1.060 m, 1,4 km), sortim al camí carretera que havíem deixat tot just a l’inici i el seguim, a la dreta. De seguida trobem una divisòria (1.106 m, 1,6 km), tirem cap a l’esquerra, en direcció cap a la Canal, una considerable masia on hi ha turisme rural que no triguem gaire veure-la. Hi passem pel costat (1.125 m, 2,2 km), hem d’obrir una tanca just davant la casa, seguim el camí, ara convertit en una traça pel mig d'unes feixes, de pujada fins al veïnat de Puigbò (1.157 m, 2,6 km). L’església de Sant Martí de Puigbò (Sant Martí de Puigmal fins al segle XVIII) està mig enrunada, és d’estil neoclàssic i va ser construïda el 1737 en substitució d’una església romànica de la qual en queden vestigis[2]. A la masia al costat de l’església hi vam veure activitat.
Seguim en direcció sud-oest cap a coll de Puigbò (1.153 m, 3,1 km). En un tram curt trobem tres trencalls: a l’esquerra, a la dreta i a l’esquerra, direcció sud-oest —seguiu la traça del Wikiloc. Seguidament enfilem per la carena de les Girades, en direcció sud, fins a trobar un camí ramader que ve del Lluçanès (1.275 m, 4 km). Agafem de pujada el camí ramader en direcció est, cap a l’esquerra. Aviat trobem el Faig Gros (1.308 m, 4,5 km). Malgrat que no és dels arbres més majestuosos de Catalunya i que té una branca trencada, val la pena aturar-s’hi i contemplar-lo, vetust i longànime. Seguim pujant pel mateix camí en direcció est sud-est, cap el coll de Faig General. Poc abans d’arribar-hi cal prendre un corriol cap a la dreta, en direcció sud, que ens mena decididament fins al coll de Faig General (1.367 m, a 5 km). Des del coll de Faig General remuntem sempre la carena en direcció oest, fins al pedró de Tubau (1543 m, 7,4 km), punt culminant de l’excursió.
La vista des del cim és formidable, al nord, en front, hi temin Montgrony i la serra de Montgrony, darrera Montgrony s’entreveu el Puigmal. Seguint cap ponent veiem el Puigllançada, la tossa d’Alp, el penyes Altes de Moixeró, el Moixeró, el Pedraforca i el Cadí. Cap a l’est distingim el Taga, la serra Cavallera i, més enllà, Bellmunt, el Puigsacalm, i, més lluny encara, el Montseny. Cap el sud hi tenim un intricat panorama de serres i carenes, de matisos blau grisosos, escampades per tot el berguedà. Al cim hi ha un oratori dedicat a Sant Marc, el llibre de signatures i un vèrtex geodèsic. Quan hi arribem hi una colla de gent jove amb dos monitors que els introdueixen a l'excursionisme, prometen! Seguidament baixem a un mirador natural tocar dels cingle de Tubau (1.530 m, 7,5 km), sota mateix del cim. La vista cap al Nord és millor encara que des de dalt el cim, no hi ha res que la privi. Al pedró de Tubau les copes els pins ens tapaven alguna cosa.
Vam iniciar el descens, i la tornada, seguint la ratlla dels cingle del Morro d’Olar o Ulà –apareix escrit de les dues maneres i no he trobat l’origen d'aquest topònim. A diferència de l’anada, a la tornada no hi havia quasi cap senyal. Cal anar sempre ran dels cingle. Passem pel cap del Morro d’Olar o del pic del Cap del Morrò d'Ulà, apareix escrit de les dues maneres( 1421 m, 8,5 km). Seguim arran del cingle, a tocar de l'estimbat, en direcció oest, després sud-oest, fins a arribar quasi a tocar del torrent del Sabuc (sabuc, saüc). Cada vegada que ens vam apartar de la vora del cingle hi vam haver de tornar. L’espectacle de la timba paorosa, a sota, i del Pirineu, majestuós i nevat, al fons, és imponent! Arribats quasi al torrent del Sabuc (1.240 m, 9,5 km), vam fer un gir de quasi 180º en direcció nord-nord-est per un camí fressat i relliscós a causa de les fulles caigudes de la fageda, al principi en pujada suau fins a les Baumes (1.258 m, 9,7 km). Haguéssim pogut fer el gir uns 150 m abans, pel pas de les Baumes. Hi ha una fita. No ho vam veure gaire clar, probablement; però, el pas sigui perfectament factible. Després de les Baumes el camí va de baixada, en direcció nord-nord-est, es va fent ample i es converteix en camí carretera just quan s'arriba a una divisió (1.176 m, 11 km). És una divisió enganyosa. Cal agafar el camí de la dreta o de dalt i seguir en direcció est-nord-est. Vam agafar el de baix i vam haver recular i prendre el de dalt, cap al coll de la Palomera. Arribant al coll (1.173 m, 12,9 km) sortim de la freda i ombrívola baga del Morro d’Olar. Des d'aquí, mirant enrere, cap on d’on venim, es veuen bé el pedró de Tubau, la cinglera i la baga de la Palomera, ombrívols i majestuosos. Cal prendre el camí carretera que va al nord, pel tall del coll de la Palomera, cap el quintà de la Palomera (quintà, camp de conreu immediat a les cases d'una masia [dialecte pirenenc-oríental/oriental])[3]. Passem pel costat de la destacada masia i, al cap de poc, ens trobem una altra divisòria perdedora (1.163 m, 13,6 km). Agafem el camí corriol de l’esquerra que tomba cap al nord-est, acte seguit cap el nord, tot seguit vira cap el nord-oest i, finalment, cap el nord, una estona fins a arribar al coll de l’Arç (1.127 m, 14,4 km). Al coll hi ha un encreuament de camins, amb un rètol on hi figura la direcció cap a Gombrèn, que és cap on hem d’anar. Marca 2 h i 26 m. Fins al Cortal de Dalt hi estarem quelcom menys de dues hores. Seguim per camí carretera, direcció est, fins al mas de Solanllong i l’església de Santa Magdalena al darrera del mas. La casa de Solanllong està mínimament restaurada, només l’imprescindible per tal que no s’aterri. Seguim pel camí carretera fins creuar el riu Merdàs –contràriament al que el seu nom fa pensar l’aigua era cristal·lina–, al punt de confluència amb el torrent que ve de Solanllong i que té aquest nom. Haurem trobat abans dos camins que venen de l’esquerra i ara ens en trobem un que ve de la dreta i que no agafem. Seguim en la mateixa direcció est que anàvem, tota l’estona a prop del riu Merdàs. Trobarem un altre camí que ve de l’esquerra i que no agafarem (938 m, 17,5 km), seguirem el de la dreta que en direcció sud-est ressegueix uns antics camps situats a la nostra dreta, fins a arribar altra vegada al riu Merdàs, al punt on hi conflueix el torrent de Garfull (garfullar, soscavar l'aigua les voreres dels torrents), que ve de l’esquerra, el creuament va ser un xic complicat. Seguint en direcció est encara vam haver de creuar el riu Merdàs dues vegades més, quasi de nit, feia fred i els guals eren cada cop més complicats a causa de la molta aigua que baixava pel riu. Malgrat els inconvenients, tot resultava ser molt bonic. A continuació d'una pujadeta suau vam ser altra vegada a l’església de Nostra Senyora de Lorda del veïnat del Cortal de Dalt, punt de partença de l’excursió, total 18,3 km, 7 h i 50 m, 690 m de pujada i de baixada, tota l’estona de felicitat!

1. Col·laboradors de la Viquipèdia. Comte l'Arnau [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2016 [data de consulta: 6 de novembre del 2016]. Disponible en .
2. Col·laboradors de la Viquipèdia. Sant Martí de Puigbò [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2016 [data de consulta: 11 de setembre del 2016]. Disponible en .
3. Alcover AM i Moll FB. quintà [en línia]. Diccionari català-valencià-balear. Institut d’Estudis Catalans. [data de consulta: 19 de juliol del 2016]. Disponible en http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=quintà.
4. Alcover AM i Moll FB. Garfull [en línia]. Diccionari català-valencià-balear. Institut d’Estudis Catalans. [data de consulta: 19 de juliol del 2016]. Disponible en http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=garfullar&Id=75118&search=garfullar