Nulles-Casafort-Les Esplanes-Mina de l’Arquebisbe-Bellavista-Nulles

Sortim del poble de Nulles. Veurem el Celler de Nulles. Aquest edifici emblemàtic, obra de Cèsar Martinell, un dels màxims exponents del moviment modernista, no destaca només per la seva bellesa, sinó per reunir totes les qualitats necessàries per a l’elaboració de vi.

A un quilòmetre de Nulles, trobarem el petit poble de Casafort, que és actualment un lloc ple d'encant. Les cases antigues, totes restaurades, formen amb prou feines un únic carrer i un petit bosquet, enmig dels camps i les vinyes.

El poble està documentat des de 1358, tot i que el seu origen pot ser anterior. En aquella època tenia només cinc focs. L'any 1497 hi havia quatre cognoms registrats: Canals, Fàbregues, Guiot i Figuerola -aquesta darrera família va ser la més important del lloc al llarg de la seva història-. La casa més important és ca l'hereu o cal Lluc, datada l'any 1583, que conserva un escut de la Inquisició. Hi ha dues cases, Ca l'Eixerit i Cal Magí del Pi, dedicades al turisme rural.

Seguirem caminant, passant pel Bosc d’en Lluc. Trobarem un creuament de camins, seguirem recte i ens desviarem per veure Les Esplanes, terreny d'acampada situat a tocar de l'Aula de Natura Les Esplanes. Els grups poden conèixer les activitats que s'hi duen a terme com l'horta, la bassa, els tallers i els espais de formació. El terreny és pla, amb ombra, instal·lacions integrades en el medi natural i amb bona accessibilitat amb transport públic.

Seguirem direcció a Bellavista, passant per la Mina de l’Arquebisbe. L'aqüeducte salvava el torrent per arribar a la ciutat. Portava les aigües des de Puigpelat, amb un recorregut que encara avui es fa servir en bona part.

Arribarem a Bellavista. El petit nucli de Bellavista està situat dalt d'un petit turó, al costat mateix de la carretera que uneix Valls amb Nulles. Compta amb un grapat de cases que dibuixen tres petits carrers i una plaça, on hi ha l'església. Algunes cases han estat restaurades i altres romanen completament enrunades. Una d'elles era un gran casal amb contraforts exteriors que semblava una fortificació.

Al segle XVI (1553) tenia 4 focs i sembla que va arribar a tenir senyor propi però aviat va passar a formar part de la baronia de Vallmoll. Abans de 1632 va passar a mans dels Savallà fins que l'any 1719 va ser expropiat pel rei, juntament amb la resta de propietats de la família. En aquell moment tenia 6 cases. Va ser al segle XIX quan va arribar al seu màxim d'ocupació, 73 habitants.

D’aquí tornarem a Nulles. Us deixo una mica d’història del poble.

Tot i que l'origen de la població és incert, se sap que l'any 1165 pertanyia a Guillem de Claramunt, el qual la traspassà a Guillem de Reixac. La consolidació del poble, sembla ser que tingué lloc quan l'any 1208 Guilla de Banyeres i el seu veguer Miró de Castellvell en feren donació a Guillema de Castellvell, la qual es va comprometre a construir-hi un castell i a poblar les terres amb la cessió de cases i corrals.

Nulles va formar part de la baronia de Vallmoll fins el 1820 i entre les diverses famílies que en van ser senyores hi ha els Bearn, Foix, Montpalau, Boixadors i Rocabertí.

A mitjan segle XIX (5 de novembre de 1851) es va produir un esdeveniment singular: la caiguda d'un meteorit al seu terme; els seus fragments han estat objecte d'estudi pels experts.

L'any 1920 aconseguí el seu màxim de població, amb 813 habitants. Des d'aleshores s'ha anat produint una davallada contínua, tot i que els darrers anys s'ha recuperat població.

Bona caminada!!!!!