Núria - Pedrisses - Collada de Torreneules - Font Negra - Alberg Pic de l'Àliga 2015-03-28 8:51

Núria - Pedrisses - Collada de Torreneules - Font Negra - Alberg Pic de l'Àliga 2015-03-28 8:51

Una vegada més hem anat a la nostra benvolguda Núria, aquest cop tota emblanquinada i amb una bona previsió de sol... però el que no sabíem és que el vent bufaria de valent. Hem anat en format "trio" amb la Lo i la Nique –hem caminat plegats moltes vegades tots tres–.

Hem sortit sense raquetes, he pensat que tampoc seria per tant i amb el vent que bufava al matí no podríem arribar molt amunt tal com havia preparat uns dies abans –calia improvisar i així ha estat–. Arribats a la cruïlla de l’Alberg i el Camí dels Enginyers, ens hem decidit pel Camí, així donàvem temps a que amainés. Però ni de bon tros, el vent ha anat a més i a més, la Verònica li ha volat el guant –que ha pogut recuperar–, jo he perdut el buff de la BLM-15 per sempre –pesava tan poc que ha anat volant ,volant, sense tocar el terra direcció Queralbs–. A les Pedrisses ens hem decidit per abandonar el Camí dels Enginyers i anar cap a dalt a trobar el camí que mena a la Collada de Torreneules. Cal dir que aquest tram l’hem pujat sense corriol, intentant “llegir” al mig de la neu correctament el paisatge –tot i que, fa uns anys, amb bon temps ja ho havíem fet de baixada i sabíem que es podia fer–. http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3788157

Finalment amb grampons a les botes, en el darrer tram, hem arribat fins la Collada de Torreleules. Allà hem saludat a tres muntanyencs que ben preparats amb raquetes s’han atrevit amb el Cim de la Coma del Clot, reposaven uns minuts a l’abric d’unes roques, i després hem vist que apuntaven al Cim del Torreneules –felicitats! –.

El vent era ja majestuós!! Semblava un dia de Tramontanada a Colera! El vent s’emportava la neu. En alguns moments hem tingut que parar i anar caps a terra per no sortir volant –i no és ;-) una exageració empordanesa–. Poc a poc hem trobat el punt on, de pujada, havíem entrat al camí que va de l’Alberg de l’Àliga fins el Torreneules. A vegades amb el corriol mig marcat i altres amb unes grans congestes de neu amb forta pendent (però amb bon estat, doncs no era glaçada), hem arribat a l’Alberg i d’allà ja tot ha estat més fàcil, més fàcil? No s’ha de cridar mai al mal temps... una relliscada de res i ja soc per terra amb el peu regirat. Semblava poca cosa. Però a Núria, acabat de dinar, el peu s’ha anat botint, botint i el mal era fort. Increïble!

Però a Núria hem descobert un cop més que tenen de tot. Ha arribat la doctora, m’ha treballat el peu, me l’ha ben embolicat, m’ha donat un parell de pastilles i la veritat és que ara ja em sento més bé. Moltes gràcies Carme!!, que hagués fet sense les teves atencions?. Em caldran uns dies de mig repòs, i demà ni parlar de caminar ;-( però així tinc oportunitat de gaudir de Núria.

Salut i Cames!!