Núria Puigmal Estació de la Molina

Llarga travesia pirinenca que sortint del santuari de Núria , puja al Puigmal i fa la baixada cap a sud-oest passant pel tossal del Pas dels LLadres , Pic Dòrria, coma Morera , collet de Sant Salvador , coll de la Creu de Maians , la Collada de Toses i acabar a l'estació de tren de la Molina . Tal com diu , Senderisme en Tren de qui ens vam baixar la traça, http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8065485," És una caminada dura per la distància i per caminar moltes hores per sobre dels 2.200m. Recorregut llarg i amb desnivell. Podríem dir que un cop hem assolit el Puigmal és quan comença la caminada ".
No ens ho acabavem de creure , ja que creiem erroniament que un cop assolit el Puigmal , ja teniem gairebé la feina feta , i res més lluny de la realitat com poguerem comprobar.
I el que més trencava el ritme de la caminada són les constants ondulacions de baixades i pujades , que el relleu imposava en bona part de l'excursió. Aixi i tot arribàrem a la Molina gaudint d'una ruta clàssica amb magnifics paissatges sempre canviants.

Llocs a destacar de la ruta .

Vall de Núria . La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines. A una altitud de 1.964 metres sobre el nivell del mar, envoltada per cims de gairebé tres mil metres, on hi neixen multitud de fonts i torrents. Per raó de la seva situació geogràfica i el clima, presenta una flora i una fauna característiques de la muntanya medioeuropea i de l'alta muntanya alpina. A més, hi viuen espècies vegetals i animals endèmiques dels Pirineus. Aquesta vall és accessible mitjançant el tren cremallera o bé a peu, seguint algun dels camins de muntanya que arriben fins a Núria. Aquí es va redactar l'any 1931 l'estatut d'autonomia conegut com a «Estatut de Núria». A la vall hi ha un llac artificial, el Santuari de la Mare de Déu de Núria que alberga la talla romànica. L'església actual es va inaugurar l'any 1911. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s'acabaria fins a 1963. L'any 1931, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932. (Viquipèdia)

El Puigmal . El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 msnm) situada entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripollès. És la muntanya més alta, juntament amb el Carlit, del Pirineu Oriental.
Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s'alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. Al seu cim hi ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".
(Viquipèdia)

Estació d'esquí Puigmal. (o Er Puigmal o Cerdanya Puigmal 2900) és una estació d'esports d'hivern del massís dels Pirineus situada a l'extrem oriental de la Cerdanya. Deu el seu nom al cim que la domina, el Puigmal, que, amb 2913 metres d'altitud, és el més alt de la Cerdanya després del pic Carlit (2921 m), la Tossa Plana de Lles (2918 m) i el Puigpedrós (2915 m). L'estació, a 1835-2700 metres d'altura, és una de les més altes. Pertany a la comuna d'Er. Es divideix en dos sectors: Cotzé i les Planes
Curiosament, el seu punt culminant no és el Puigmal (2900 m), sinó la Tossa del Pas dels Lladres (2700 m), on s'accedeix fàcilment gràcies al teleesquí de Montserrat. Però, aquest últim és molt recent; abans només s'accedia fins al pic de Duraneu amb el vell telesquí de Duraneu. Té trenta pistes i onze remuntadors (dos telecadires, dos telecordes i set teleesquís).
Actualment i des de 2013, l'estació es troba tancada de manera indefinida, sent fins i tot ordenat el seu desmantellament , cosa que encara no s'ha produït . (Viquipèdia)

El camí de la Retirada . El Camí de la Retirada és un recorregut que rememora el camí emprat per molts homes i dones que al final de la Guerra Civil, a partir de febrer de 1939 (Barcelona va caure en mans nacionals a finals de gener), van fugir a França dels horrors, la repressió i les persecucions del règim franquista. De fet, són diversos els recorreguts que responen a aquest nom, ja que les persones que integraven el bàndol republicà -militars i civils- simplement fugien i ho feien per allà on els semblava més proper o més fàcil, per camins, per carretera o per la muntanya. Al llarg de tota la frontera entre Catalunya i França molts són els passos on la Retirada va prendre el seu nom, com es el cas del de Vallcebollera.

Coll de Maians . coll de Maians que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola.
L’església de Sant Salvador de Maians és esmentada ja el 1270.
En el curs de la IX travessia amb esquís de Núria a la Molina que tingué lloc el 1955 , Jordi Prats i Molí , del Club Muntanyenc Barcelonès , hi va perdre la vida . L'any següent es feu la col·locació al mateix lloc , d'una creu amb la inscripció del fet , s'hi va celebrar una missa i els mateixos excursionistes assistents van fer el transport del material de la creu i el de la cimentació.

La Molina . La Molina és l’estació degana dels esports d’hivern a Espanya amb el primer remuntador comercial l’any 1943. En la seva història recull esport i diversió per a tots els públics.
La majoria de la seva extensió està situada a la Cerdanya, té 67 km esquiables repartits en 61 pistes per a tots els nivells ..
S'hi accedeix també des de l' estació del Ferrocarril Transpirinenc, tal com es coneixia la línia de Ripoll a Puigcerdà, va entrar en servei l'any 1922 quan es va obrir el tram entre Ribes de Freser i la Molina, mesos després a finals d'any es va obrir la línia fins a Puigcerdà. Des de l'arribada del tren a la Molina, aquesta és l'estació de la xarxa d'ample ibèric que es troba a més altura de la península Ibèrica, concretament a 1.420 metres d'altitud.
Entre l'estació de ferrocarril i la Pista Llarga de l'estació d'esquí la Molina hi ha un bus urbà. A més existeixen promocions de forfets d'esquí que inclouen el viatge amb tren i autobús.
L'edifici de l'estació està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una edificació formada per dos cossos de diferent nivell. El carener de l'edifici més alt és perpendicular a la façana i l'altre n'és paral·lel. El pendís del teulat és bastant pronunciat, amb coberta a quatre aiguavessos, que respon a la necessitat de diversificar les parts del teulat sotmeses al fred, pluges i neu. Al cos més allargat, on es compren els bitllets, hi ha la sala d'espera, que té una acollidora llar de foc, uns bancs de pedra, el terrat empedrat amb lloses i la paret decorada amb troncs. Els murs són arrebossats i la coberta és de pissarra. (Viquipèdia)