Obac - T. Mamella, F.Pola, L'Espluga, Cort Fosca, Hospital de Sang, Agulles dels Traginers, Casa Nova i Vella de L'Obac
near La Bauma, Catalunya (España)
Viewed 174 times, downloaded 15 times
Trail photos
Itinerary description
Iniciem l'ascens al Turó de la Mamella, primer per pista i desprès per un corriol a mà esquerra. A dalt, les vistes que compensen l'esforç, com sempre.
Des del Turó de la Mamella avancem en direcció a Castellsapera, tot passant pel Camí de l'Estepar. Passem pel costat del pou de glaç i del Tossal de l'Àliga. Enllacem amb la Carena del Collet Estret, passem pel costat de Castellsapera, pel seu vessant occidental. Avancem fins el Coll de les Tres Creus i des d'aquí, un camí a mà esquerra ens portarà a Les Porquerisses i la Font de la Pola. Aquest camí, amb bones vistes i sota uns espadats ens deixa veure les balmes que allà s'hi han anat construint al llarg de la història com a refugis i habitatges. A la Font de la Pola reomplim les cantimplores i continuem fins els Castellots de Tanca, uns altres relleus que permeteren l'habitatge als seus peus.
Des dels Castellots avancem per un camí en direcció SSW per passar pel costat del que queda de la Casa de l'Espluga. Girem en direcció nord i ens apropem a la magnífica Balma de l'Espluga des d'on avançarem primer per un corriol evident, i després per un de perdedor i petit fins a l'Avenc de l'Espluga. Tornem sobre les nostres passes i pugem directes cap el capdamunt del Turó de l'Espluga per una mena de corriol per a senglars.
Allà tenim bones vistes de tota la contrada. Des del Turó baixem seguint la Carena de l'Espluga en direcció SE, per un corriol que poc més tard esdevé una pista que a mida que ens apropem al Racó Gran es torna força pujadora.
Abandonem la pista per agafar un corriol marcat amb una H de color blau que surt a mà esquerra. Tot seguint un corriol ens anem aproximant a la Cova de la Cort Fosca, que queda baixant per un sot a mà dreta. Fem un tomb per aquesta meravellosa Cova amb font/cisterna. Ens apropem fins a l'Hospital de Sang i tornem per les nostres passes fins al sortint del sot de la Cort Fosca on fem un mos tot contemplant les vistes i sota el sol d'aquest dia tant espectacular.
Sota el Turó de la Cort Fosca ens entretenim a buscar la Cova Morta. Fem una curta visita i tornem per pujar el Turó, pel dret, tot trescant pels conglomerats. Al cim observem les vistes i reconeixem els masos i turons del voltant.
Baixem del Turó per la Pista Nova fins el Coll del Boix. Des d'allà agafarem un corriol que ens portarà a l'entrada de l'Avenc del Llest. Continuem la baixada directa fins a la Font dels Traginers. Des d'aquí avancem fins les Agulles dels Traginers.
Tornem fins a la Font dels Traginers i ens desviem per un corriol a mà esquerra, que esdevindrà un sender empedrat. Avancem en direcció al Coll del Boix i abans d'arribar-hi ens desviarem per agafar el GR5.
Seguirem el camí per la Carena de la Serra de l'Obac fins el Coll de les Tres Creus, aquest cop no pugem al Turó. Fem via fins el Collet Estret on agafarem la Canal del Llop, que baixa força directament fins la Font de la Portella, el Turó Roig i, per últim, la Casa Vella de l'Obac. Des d'aquí seguim per una pista de ciment fins la Casa Nova de l'Obac.
Waypoints
Vistes des de La Carena del Collet Estret
Vistes des de La Carena del Collet Estret
Sepultura de la Porquerissa
Sepultura de la Porquerissa https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-la-porquerissa Resta tan sols una de les tres tombes que van ser excavades els anys 1920. Correspon al model en cista formada per diverses lloses laterals i orientada en direcció NO-SE. Conserva una de les lloses que fa 0,85m de llarg, 0,43 d'amplada i 0,35m d'alçada interna (abans de ser espaçada devia fer 1,70m). Sembla una tomba d'adult. Es troba molt a prop de la bauma de la Porquerissa.
Jaciment de la Balma de la Porquerissa
Jaciment de la Balma de la Porquerissa https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-balma-de-la-porquerissa Es tracta d'un abric d'habitació amb estructures conservades. La balma ha proporcionat alguna mostra de terrissa medieval i romana (Ferrando, 1983) com a testimoni de la seva ocupació. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com a aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que hi trobaven refugi (Ferrando, 1993).
Casa de l'Espluga
https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lespluga A prop de la balma de l'Espluga es troben les restes de l'antic mas de l'Espluga. Resten uns fragments de murs que formen angle recte d'un metre i mig d'alçada fet amb pedra de mida grossa i disposats en una zona de desnivell del terreny. També resta una antiga cisterna que està coberta amb un arc de mig punt de pedra disposada a sardinell i un tros de mur construït pel sistema d'opus spicatum.
Vista de la Carena de l'Espluga i Montserrat
Vista de la Carena de l'Espluga i Montserrat
Balma de l'Espluga
Balma de l'Espluga https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lespluga El parament pot indicar que la construcció seria dels primers segles medievals, cap al segle IX, tot i que no disposem de documentació que deixi constància de la balma. El 1336 està documentat el mas de l'Espluga com una dependència del mas de la Mata. Probablement la balma fou ocupada en un principi i posteriorment es construís el mas. Els murs han estat consolidats recentment (anys 90) pels Serveis del Parc, que van modificar una part dels murs de la balma i van fer un portal nou. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).
Vistes des del Turó de l'Espluga
Vistes des del Turó de l'Espluga a Mata-rodona, Puigdoure i Mal-pas.
Cova de la Cort Fosca
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca Es tracta d'una cavitat de tipus espluga amb una obertura en forma de V invertida tapada amb vegetació, que permet l'accés a la cavitat que té una sala a l'entrada i una segona sala al fons, en la que hi ha una font d'aigua. A l'interior, separant les dues ales, hi ha una paret de pedra i maons; l'entrada té també un mur de pedra que tapa parcialment l'entrada. El paviment de les dues sales és pla i de terra, fruit del sediment de la font. No presenta concrecions calcàries. A la sala de l'entrada hi ha una pedra rodona exempta amb una cavitat circular excavada en ella d'uns 40cm de diàmetre, probablement utilitzada per fer foc a modus de fogó.
Hospital de Sang
https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-sang Segons la tradició aquest lloc actuaria com a hospital carlí. Tot i així, és probable que ja anteriorment existís algun tipus de construcció, tenint en compte la tradició d'habitatge en balma a la zona i la proximitats d'altres. L'accés a l'Hospital de Sang és una mica difícil ja que queda bastant amagat, fet pel que s'utilitzaria també com amagatall. Al costat hi ha la cova de la Cort Fosca, a l'interior de la qual hi ha la Font Fosca.
La Cova Morta
La Cova Morta https://espeleoworld.com/c/cova-morta-2 Petita cova d'uns 22 m. de recorregut sota la Cort Fosca (Serra de l'Obac) El més remarcable de la cavitat és sens dubte la boca, la qual assoleix els 10 metres d'alçada i quasi 7 d'amplada. És un pòrtic d'entrada prou impressionant que s'embalma a l'esquerra, presenta un sostre fals donat que resta obert a l'exterior i que només es tanca quasi completament a causa d'uns blocs encaixats. Un cop passem els primers metres, els sostre perd alçada i es tanca completament. La cavitat queda dividida en dues parts a causa d'una gran roca d'uns 2,5 metres d'alçada. Passat aquest punt ens queden encara 12 metres de recorregut. El sostre s'abaixa notablement (fins arribar als 4 metres) i ens comencem a trobar amb les úniques formacions, unes poques estalactites i una presència més o menys important d'anemolites.
Vistes des de la Carena de la Serra de L'Obac
Vistes des de la Carena de la Serra de L'Obac
You can add a comment or review this trail
Comments