Ocata - el Masnou - Teià - caus a la roca - St. Mateu - coves - St. Salvador - menhir - St. Martí (R1) 2016-04-24 6:51

Ocata - el Masnou - Teià - caus a la roca - St. Mateu - coves - St. Salvador - menhir - St. Martí (R1) 2016-04-24 6:51

Aquests són d’aquells dies que no has tingut temps per preparar la sortida del cap de setmana i cal tirar d’una ruta que fa uns mesos havia reservat per un dia semblant. En aquesta ocasió és una ruta de la companya de Wikiloc “Sandra ole” i cal dir “Olé Sandra!!”. És una ruta molt i molt interessant, tant pel que podem veure com per que ha escollit uns corriols fantàstics. He fet un parell de petites variacions per anar a veure dos caus i he sortit de l’estació d’Ocata fent servir el R1 (que a aquesta alçada del Maresme sembla un metro urbà ;-). També convé dir que sense el track i un GPS pot ser difícil de seguir, esteu advertits.

He visitat diferents punts d’interès que anireu veiem en els diferents Waypoints, però podria esmentar especialment:
- Creu de Terme a Teià: de pedra, molt bonica.
- Cementiri de Teià: reformat i amb unes bones vistes al litoral.
- La Roca de Cavall: a vegades és difícil saber exactament quin castell de roques és cada indret, ja que n’hi ha un munt, però aquest crec que es veu bé i la vista és fantàstica -després en trobarem moltes més-..
- Cau del Dimoni: crec que l’he trobat, un lloc a redós, de guaita, un lloc màgic.
- Cau de la Guineu: aquí cal fer un xic d’escalada i he vist el castell de pedres però no he anat a munt i vall per localitzar el millor cau, n’hi havien diversos.
- Roca d’en Riera: bona panoràmica de Barcelona.
- Rocs d’en Flores: per fer un xic d’escalada, i bona vista.
- Refugi de la Ferreria.
- Fonts: de les Perdius, dels Ajupits, del Vedat, del Senglar i del Grill. Fa uns anys, en una sortida des de Granollers R2 a R1 ja les vaig visitar, juntament amb algunes més al mateix indret (Font del Camí, antiga Font dels Ajupits, Font d'en Manel). Avui sortia un minso rajolí de totes. Bona feina de l'ADF, hi havia un simpàtic voluntari netejant de bardisses la primera font.
- Miradors del Pi d’en Duran i de la Cornisa: aquest darrer hi faltava un venedor de cerveses ;-)), estava de gom a gom -és fàcil d’arribar amb cotxe o bicicleta-. El primer estava solitari i tranquil.
- Ermites de San Mateu i Sant Salvador, església de Sant Martí de Teià: la primera molt bonica -estava oberta-, la segona particular i la tercera al mig del poble.
- Cova de la Granota (2200-1800 a C): excavada l’any 1950 pel Grup Arqueològic de Vilassar. L’aixovar és el més complert que s’ha trobat a la zona.
- Cova d’en Pau (2200-1800 a C): descoberta per en Pau Ubach i excavada l’any 1950. Estava tapada en pedres de manera intencionada, i es varen localitzar diferents peces (destral, sílex, plaques, ceràmica...)
- Castell de Pedra (2200-1800 a C): restes de ceràmica i destrals de pedra.
- Cova d’en Joan (2200-1800 a C): L’any 1978 en Joan Pujol descobrir la cova natural amb clares mostres de treballs per fer-ne us. A l’interior tres individus en posició fetal (ceràmica, lamines i puntes de fletxa).
- Rocs d’en Sardinyà (5000-3500 a C): és el més antic de Vilassar, del neolític inicial (ceràmiques i destral de pedra). També es va localitzar una destral de coure feta a motlle, o sigui que va tenir continuïtat fins l’època calcolítica.
- La Roca d’en Toni (2200-1800 a C): dolmen (petita galeria coberta catalana).
- Tombes medievals.
- La Pedra del Diable: menhir tombat, retrobat fa uns anys. Actualment trencat, però es veu treballat.

Cal dir que no he vist l’aqüeducte que hi ha al torrent de Serviol ni la seva font -tot i que l’he buscat, probablement cal anar a l’altre costat de camí- i tampoc he anat a visitar la Cova del Pont (just a sota de la d’en Joan) doncs hi havia força gent fent “boulder”.

He pogut marcar dues petites torres d’aigua al poble el Masnou, se m’esmuny la seva funció... caldrà esbrinar -una amiga del sector em diu que segurament són unes petites i antigues torres de distribució d'aigua o torretes de repartiment-.

En resum una jornada amb molt de sol, bona temperatura, poc vent, uns indrets ombrívols, unes vistes impressionats i uns corriols increïbles que fan gaudir de veritat d’aquest territori. Si podeu, no us el perdeu!!

Salut i Cames!!