*ÒDENA* Barri de Sant Pere - Can Macià - Camí de les Vinyes - Barri de Sant Pere

Inici de la ruta

Refugis antiaeris de la Guerra Civil

Al voltant de l'aeròdrom es conserven alguns dels elements que formaven part de les antigues instal·lacions militars, entre els quals destaquen la masia de Ca n'Enric del Pla –on hi havia ubicat el centre logístic i un refugi reaprofitat com a cisterna–, l'antiga granja del Viñals –on hi havia les oficines– i diversos refugis antiaeris que es varen bastir un conjunt de refugis per protegir al personal en el moment d'un bombardeig Al cim del puig d'Aguilera també hi ha les restes d'una torre de control vinculada a l'aeròdrom militar i diversos refugis consistents en simples túnels excavats a la roca natural.

Aeròdrom Igualada-Òdena General Vives

La creació de l’aeròdrom d’Òdena es remunta a la guerra civil, quan per motius militars foren ocupats diversos terrenys per utilitzar-los de camp d’aviació i servir d’enllaç a l’exèrcit republicà, adscrit a la Tercera Regió Militar. El mes de juny de 1939, l'Ajuntament d'Òdena va reclamar els terrenys per ser retornats als seus propietaris i utilitzar-los agrícolament, puntualitzant que "si no interesase al Glorioso Ejército Nacional la utilización del aeródromo, con objeto de dedicarlos de nuevo a tierras de labor, contribuyendo así con el mayor entusiasmo al resurgimiento agrícola español". L’any 1959 l’Ajuntament d’Igualada va comprar els terrenys i ubicà l’aeròdrom "General Pere Vives Vich". El 1961 els dos ajuntament van establir un conveni de funcionament de les instal·lacions i el 1965 l’Aeroclub Barcelona-Sabadell va formar una nova secció de vol sense motor. Actualment s’organitza una important Fira d’Aeronàutica Esportiva i és seu de multitud d’activitats vinculades al món dels ultralleugers, globus aerostàtics, avionetes,...

Ca l'Oranies

Ca l'Enric del Pla

La bassa de la vinya

Pi blanc de Can Macià

Can Macià

La finca apareix vinculada al segle XIII al nom de Moragues, sota el nom de mas Moragues. L'any 1363 Galda Moragues casà amb Jaume Rossinyol, i a partir d'aquest moment, el mas passa a denominar-se mas Rossinyol de Moragues. L'any 1470 Margarida Rossinyol estableix matrimoni amb Jaume Aguilera del mas Aguilera de la Costa. És a partir de la segona meitat del segle XV que el mas serà establert a Jaume Aguilera, però mantindrà el nom de mas Rossinyol de Moragues. L'any 1585, l'hereu Valentí contractà matrimoni amb Eulàlia Solà, i morí al cap de sis anys sense hereus. La propietat passà a mans del seu germà Jaume, home que mai serà un pagès de mas, fet que l'obligà a cercar ajuda al seu oncle Francesc Aguilera, establert al mas dels Aldorrells, el qual ja havia portat la direcció del mas durant la minoria d'edat del seu germà Valentí. Segons Xavier Jorba, "l'any 1592, la finca inicia un procés d'arrendament, de manera que fins l'any 1638 el mas passarà a mans d'arrendataris i masovers, amb el consegüent deteriorament de l'edifici i els seus annexos. L'any 1615, l'hereu Magí Aguilera morirà assassinat a Puigcerdà. L'any 1638 es ven a carta de gràcia el mas Rossinyol de Moragues a Macià Aguilera del mas de les Rovires, parent llunyà de la família. L'any 1653 es produeix la venda definitiva de la propietat. A partir d'aquest moment la finca serà coneguda com mas Aguilera del Pla. Els nous propietaris realitzen una gran expansió territorial del mas i també una política de compra a carta de gràcia de diferents masos". Segons Josep-Vicenç Mestre "A partir del segle XIX la finca també serà anomenada Can Macià, per influència de l'hereu Macià Aguilera. L'any 1844, Josefa Aguilera contrau matrimoni amb Miquel Gibert. El seu fill, Joan Vives i Gibert, morí sense descendència, i la propietat passà a mans del seu nebot Josep Maria Bohigas Vives. El seu fill Fermí Bohigas morí sense descendència i la propietat va passar a mans dels seus dos nebots: Jordi i Josep Casanovas i Bohigas". Can Macià està configurat pel cos principal de la casa pairal i un conjunt d'edificis annexos destinats a la producció de vins i caves, entre altres. Els magatzems, cellers i bodega, junt amb la casa senyorial, determinen un conjunt amb tres patis en el seu interior: un de central situat davant la façana principal de la casa, un a la banda sud definit pels antics cellers i l'habitatge del masover, i el tercer a la banda nord, definit per un magatzem i un cobert de factura més actual. Un barri tanca el conjunt i s'accedeix a cada pati a través d'un portal independent. Altres edificis de més nova construcció queden situats a redós d'aquest clos. Sota la iniciativa de Joan Vives i Gibert, la finca va reorganitzar la seva estructura productiva per tal d’elaborar uns vins escumosos criats en cava, destinats a sortir al mercat el Nadal de 1936. Fins aleshores can Macià comercialitzava uns vins de taula sota les marques "Gran Ducal", "Ambar", "Sacro" i "Gurman". Joan Vives Gibert, va ser el promotor a partir de 1933 de l´elaboració de cava. Després de 1939 fou el seu nebot, Josep Ma. Bohigas Vives, qui va reiniciar l’elaboració, amb el nom de "Bohigas". A partir de 1973 Fermí Bohigas va especialitzar la cava per a l’elaboració de Brut i crea el prestigiós Brut Nature. Avui es continua elaborant un excel·lent cava i vi seguint criteris de tradició i modernitat. A can Macià, actualment es cultiven unes 60 hectàrees de vinya de les varietats Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay per a obtenció de vins (blancs i negres) i caves de gran qualitat (semi sec, brut, brut nature, gran reserva, brut reserva i brut nature reserva) comercialitzats sota les marques can Macià i Bohigas. La finca disposa d’unes caves situades a 10 metres de profunditat i a una temperatura constant de 14º durant tot l'any.

El Xalet

Pantà de Can Macià

L’embassament va ser construït l’any 1921 pels propietaris de Can Macià per tal d’autoabastar-se d’energia elèctrica. Possiblement una errada de disseny i la manca d'un curs d'aigua regular va deixar sense operativitat el pantà des dels seus inicis. El curs del torrent del Raval i dels altres dos torrents veïns, van ser conduïts cap a l’embassament, construint-hi una presa d’emmagatzematge destinada a retenir l’aigua per al seu ús regulat d’irrigació i generació elèctrica. En una placa de fang inserida en el paredat del mur del pont s'hi pot llegir: REFORMAT ABRIL 1960. B.C.F.A.D.S

Font de Can Macià. Aturada per esmorzar.

Els propietaris de can Macià també a inicis del segle XX realitzaren altres importants obres de millora de les condicions de la finca. El 1909, havien acondicionat la font, que encara avui en dia conserva l’empremta constructiva d’aquell moment en recerca del moviment modernista i, el 1929 van edificar el "xalet" en un turó proper al mateix embassament.

La morera de Can Macià

ATENCIÓ A AQUESTA CRUÏLLA. Si ha plogut i està enfangat, agafar la pista que segueix dreta.

Agafar aquesta pista si ha plogut i hi ha fang.

Torrent del Raval

Camí de les Vinyes

Puig de Formatge

Final de la ruta

Racó de Cal Manyoses

Ametllers de Can Macià

Olivar de Can Macià

Camí de Ca l'Aguilera de la Costa

Camps de Can Macià

Camp del Costes

Vinya del Gaies

Planes de Can Macià

Camí de Can Macià

Pla de les Gavarres